Dijous 2 de Febrer
Romans 6
1 Què direm, doncs? ¿Hem de continuar en el pecat perquè abundi més la gràcia? 2 De cap manera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat? 3 ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? 4 Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb ell, perquè, així com Crist, per l'acció poderosa del Pare, va ressuscitar d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida. 5 I si nosaltres hem estat units a ell per aquesta mort semblant a la seva, també ho estarem per la seva resurrecció. 6 Sapiguem-ho bé: allò que érem abans ha estat crucificat amb ell; és a dir, el nostre jo dominat pel pecat ha estat destruït perquè ja no siguem més esclaus del pecat. 7 Els qui hem mort, hem estat alliberats del pecat.
8 I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. 9 Sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell. 10 Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. 11 Igualment vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.
12 Ara, per tant, no deixeu regnar més el pecat en el vostre cos mortal, no us sotmeteu a les seves passions. 13 No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat com a instruments per a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida, i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments per a fer el bé. 14 El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre. Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia.
15 Què, doncs? Perquè ja no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia, ¿ens és permès de pecar? De cap manera! 16 Sabeu prou bé que, si us poseu com a esclaus al servei d'algú per obeir-lo, de fet sou esclaus de l'amo que obeïu: per tant, o bé us sotmeteu al pecat, que porta a la mort, o bé obeïu Déu, que dóna la justícia. 17 Vosaltres éreu esclaus del pecat, però us heu sotmès de cor a la doctrina que us ha estat ensenyada. Donem-ne gràcies a Déu! 18 Així, lliures de l'esclavatge del pecat, heu esdevingut esclaus al servei de la justícia de Déu. 19 (Com que sou febles, us estic parlant amb comparacions humanes.) Així com vau posar els vostres membres com a esclaus al servei de la impuresa i de la injustícia i portàveu una vida indigna, poseu-vos ara com a esclaus al servei de la justícia de Déu i porteu una vida santa. 20 Mentre éreu esclaus del pecat, us trobàveu al marge d'aquesta justícia. 21 Però quin fruit en trèieu, d'aquella vida? Ara us n'avergonyiu, perquè, sens dubte, portava a la mort. 22 En canvi, ara, lliures de l'esclavatge del pecat i esdevinguts esclaus al servei de Déu, doneu el fruit d'una vida santa, que us portarà a la vida eterna. 23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
Salm 81
Pero mi pueblo no me escuchó,
Israel no me obedeció.
Los entregué a su corazón obstinado,
caminaron según sus antojos.
¡Ojalá me escuchara mi pueblo
y anduviera Israel por mis caminos!
Este salmo se divide en dos partes. En la primera
hay una llamada a la fiesta, a la celebración en honor del Señor. Algunos
autores creen que se trata de una invitación a la celebración de la fiesta de
los tabernáculos que rememoraba el tiempo que Israel moraba en tiendas antes de
entrar en la tierra prometida. En el contexto de esta llamada Israel es
invitado a recordar y guardar los mandamientos del Señor, en especial en
tenerlo a Él como único Dios y no tener otros dioses delante de Él.
En la segunda parte, se produce un contraste que
rompe el aire de fiesta. El pueblo decidió no escuchar la voz del Señor y
seguir sus propios antojos, caminos e instintos. En un pasaje muy corto por
tres veces se indica que el pueblo decidió no escuchar la voz de Dios. En las
Escrituras, la repetición es una manera de significar la importancia de algo.
Aquí se quiere poner de manifiesta la negativa del pueblo a escuchar a su
Señor.
La implicación para mi vida personal es muy clara.
¿Escucho la voz del Señor o estoy escuchando otras voces? Mi oído está
constantemente escuchando voces, la de la sociedad, la de mi carnalidad, la de
la gente alrededor mío pero, ¿Está adiestrada y capacitada para escuchar la voz
del Señor?
Y cuando la escucho ¿Cómo reaccionó? ¿En obediencia
o, por el contrario acallándola? Hay maneras muy sutiles de acallar la voz de
Dios y no seguir aquello que nos dice. Incluso puedo acallar su voz apelando a
su nombre para justificarlo.
El reto para mí es doble. Primero escuchar su voz, y
si no puedo, aprender, todo en esta vida se aprende con disciplina, dedicación
y entrega. Una vez adiestrado para escuchar, obedecer.
Un principio
Siempre escuchamos voces, la cuestión es a cuál decidimos obedecer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada