Dissabte 14 de Gener
Fets Apòstols 18
1 Després Pau va sortir d'Atenes i se'n va anar a Corint. 2 Allà va trobar un jueu anomenat Àquila, originari del Pont, que acabava d'arribar d'Itàlia amb Priscil·la, la seva muller, perquè Claudi havia decretat l'expulsió de tots els jueus de Roma. Pau s'uní a ells 3 i, com que tenia el mateix ofici de fabricar tendes, s'estava a casa d'ells i treballaven plegats. 4 Cada dissabte prenia la paraula a la sinagoga, intentant de convèncer tant jueus com grecs.
5 Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a la predicació de la Paraula i donava testimoni davant els jueus que Jesús és el Messies. 6 Però, davant l'oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s'espolsà els vestits, en senyal de trencament amb ells, i els digué:
--Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar. Jo no en tinc cap culpa. D'ara endavant aniré als pagans.
7 Llavors abandonà la sinagoga i se'n va anar a viure a casa d'un tal Tici Just, adorador de l'únic Déu, que tenia la casa al costat mateix de la sinagoga. 8 Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva família, i molts dels corintis, en sentir-ho, creien i es feien batejar.
9 Una nit, en una visió, el Senyor digué a Pau:
--No tinguis por; continua parlant, no callis. 10 Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós.
11 Pau s'hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de Déu.
12 En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es van alçar tots a l'una contra Pau, el conduïren davant el tribunal 13 i l'acusaven dient:
--Aquest individu busca de convèncer la gent d'adorar Déu d'una manera contrària a la Llei.
14 Però quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal·lió va replicar:
--Jueus, si es tractés d'un crim o d'un delicte, us atendria com és de justícia; 15 però com que es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei, l'afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes qüestions.
16 I els va treure del tribunal. 17 Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal el van apallissar. I a Gal·lió, res d'això no li importava.
18 Pau encara es quedà força dies a Corint. Després es va acomiadar dels germans i s'embarcà cap a Síria. L'acompanyaven Priscil·la i Àquila. A Cèncrees s'havia rapat el cap, a causa d'una prometença. 19 Arribaren a Efes i allí se separà d'ells dos. Va entrar a la sinagoga i adreçà la paraula als jueus. 20 Ells li demanaren que s'hi quedés més temps, però Pau no hi va accedir. 21 I es va acomiadar d'ells dient-los:
--Tornaré una altra vegada a visitar-vos, si Déu vol.
I se'n va anar d'Efes. 22 Desembarcà a Cesarea i, després de pujar a Jerusalem a saludar la comunitat, va baixar a Antioquia.
23 Pau va passar algun temps a Antioquia. Després se'n va anar i recorregué successivament la regió de Galàcia i Frígia, enfortint tots els deixebles.
24 Un jueu d'origen alexandrí, que es deia Apol·ló, home eloqüent i versat en les Escriptures, va arribar a Efes. 25 L'havien instruït en el Camí del Senyor, i parlava amb esperit fervent ensenyant amb exactitud tot el que es refereix a Jesús, encara que només coneixia el baptisme de Joan. 26 Apol·ló es posà a parlar amb valentia a la sinagoga. Quan Priscil·la i Àquila el van sentir, el prengueren a part i li exposaren més exactament el Camí de Déu. 27 Com que ell volia anar-se'n a Acaia, els germans el van animar a fer-ho, i van escriure als deixebles que li donessin acolliment. En arribar a Acaia, va ser una gran ajuda per als creients, amb la gràcia que Déu li havia donat: 28 refutava públicament els jueus amb energia i demostrava amb les Escriptures que Jesús és el Messies.
Salm 66
Venid a escuchar, fieles de Dios,
os contaré lo que hizo por mí.
Los comentaristas afirman que este salmo es una
mezcla de alabanza y acción de gracias. Dos estrofas lo componen y cada una de
ellas está centrada en uno de los dos aspectos antes mencionados. Hay una
invitación a que toda la creación entone un himno de alabanza al Señor. Hay un
reconocimiento de la intervención del Señor en la vida del salmista que se expresa
por medio de la acción de gracias.
El punto central es el testimonio que el poeta hace
de la intervención llevada a cabo por Dios en su vida. Dos cosas llaman la
atención. En primer lugar el reconocimiento de que el Señor ha estado actuando
y llevando a cabo acciones en favor suyo y en su experiencia vital. En segundo
lugar, su deseo de proclamarlo a otros, de hacer público ese reconocimiento.
Me ha hecho pensar en qué hago al respecto en mi
propia vida. ¿Dedico un tiempo mínimo a pararme, observar y reconocer cómo Dios
está interviniendo en mi vida? ¿Tengo la capacidad de hacerlo o, por el
contrario, atribuyo a la casualidad, el azar, la suerte o mi propia capacidad,
los resultados obtenidos? ¿Doy crédito al Señor delante de otros por su
actuación en mi vida, o por el contrario, me atribuyo el crédito a mí mismo?
Muchas personas piensan que Dios nunca hace nada en
sus vidas y que está ausente, pero es imposible notar su intervención si no nos
paramos, observamos y reconocemos.
Un principio
Sólo en la quietud y contemplación podemos observar y, por tanto, reconocer
la intervención de Dios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada