Dimarts 10 de Gener
Fets Apòstols 14
1 També a Iconi van entrar a la sinagoga dels jueus i van parlar de tal manera que molts jueus i molts grecs es convertiren a la fe. 2 Però els jueus que no s'havien convertit van instigar els pagans i els indisposaren amb els germans. 3 Així i tot, Pau i Bernabé s'hi van quedar molt de temps i parlaven amb valentia, confiats en el Senyor. El Senyor confirmava la predicació que ells feien de la seva gràcia, concedint-los d'obrar senyals i prodigis.
4 Llavors la gent de la ciutat es va dividir: els uns estaven a favor dels jueus, i els altres a favor dels apòstols. 5 Però, quan es va gestar un pla dels pagans i dels jueus amb els seus dirigents per a fer mal a Pau i Bernabé i apedregar-los, 6 ells, conscients de la situació, van fugir a Listra i Derbe, ciutats de Licaònia, i a les rodalies. 7 També allí anunciaven la bona nova.
8 A Listra hi havia un home amb els peus esguerrats, invàlid de naixement, que mai no havia caminat. 9 Mentre l'home l'escoltava, Pau va fixar en ell la mirada i, veient que tenia prou fe per a ser guarit, 10 va cridar amb veu forta:
--Aixeca't, posa't dret!
Ell es posà dret d'un salt i caminava.
11 La gent, en veure el que Pau havia fet, començà a cridar en la llengua de Licaònia:
--Els déus han baixat a nosaltres en figura humana!
12 A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era ell qui els adreçava la paraula. 13 El sacerdot del temple de Zeus que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar acompanyat de molta gent davant les portes de la ciutat, portant vedells i garlandes per oferir un sacrifici. 14 Quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, s'esquinçaren els vestits i es van llançar enmig de la multitud tot cridant:
15 --Però què feu? Si som homes igual que vosaltres! Per això us anunciem la bona notícia que us convertiu d'aquests ídols al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s'hi mou. 16 Ell, en les generacions passades, va permetre que totes les nacions seguissin els seus propis camins; 17 tot i això, mai no deixà de donar testimoni de si mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel pluges i fertilitat i omplint d'aliment i d'alegria els vostres cors.
18 Les seves paraules, amb prou feines van poder calmar la multitud perquè no els oferís un sacrifici.
19 Llavors arribaren uns jueus d'Antioquia i d'Iconi, que es guanyaren la gent, van apedregar Pau i el van arrossegar fora de la ciutat pensant-se que era mort. 20 Però quan els deixebles es van aplegar al voltant d'ell, Pau es va aixecar i entrà a la ciutat. L'endemà va sortir amb Bernabé cap a Derbe.
21 Després d'haver anunciat la bona nova a la ciutat de Derbe i haver-hi fet força deixebles, Pau i Bernabé van tornar a Listra, a Iconi i a Antioquia de Pisídia, 22 enfortint els deixebles i exhortant-los a perseverar en la fe. Deien:
--Ens cal passar per moltes tribulacions per a entrar al Regne de Déu.
23 A cada església van designar-hi responsables que la presidissin i, després de fer pregàries acompanyades de dejuni, els encomanaren al Senyor en qui havien cregut.
24 Van travessar Pisídia i arribaren a Pamfília. 25 A Perga van anunciar la Paraula i després van baixar a Atalia. 26 D'allí navegaren cap a Antioquia, el seu lloc de partença, on havien estat confiats a la gràcia de Déu amb vista a l'obra que acabaven d'acomplir.
27 Quan van arribar-hi, reuniren la comunitat per explicar-los tot el que Déu havia fet per mitjà d'ells i com havia obert als pagans la porta de la fe. 28 I van quedar-se amb els deixebles una bona temporada.
Salm 62
Vosotros confiad siempre en Él,
desahogad en Él vuestro corazón,
que Dios es nuestro refugio.
El salmo nos describe de nuevo a Dios como refugio,
alcázar y lugar seguro. Sin embargo, en esta ocasión lo hace contrastándolo con
el poder humano, generado por la opresión, y las riquezas. El poeta plantea el
hecho de que todos nosotros hemos de confiar, poner nuestra estabilidad y
seguridad en algo o alguien. Unos, según el salmista, lo hacen en alcanzar y
obtener poder y control, otros, lo hacen por medio de las riquezas. En
contraste con ello, la Palabra de Dios nos invita a que nuestra confianza no esté
basada en esas cosas, u otras no mencionadas, que son son efímeras y no pueden
brindar genuina seguridad sino en el Señor, de ahí la descripción exhaustiva de
su carácter con imágenes que pretenden transmitir fuerza, seguridad, confianza,
fortaleza, firmeza.
Soy una persona finita y, consecuentemente,
necesitada de puntos de referencia. Mi proyecto de vida necesita cimientos y
bases que le provean estabilidad y firmeza, que me permitan continuar
construyendo. En un mundo cada vez más caótico, cambiante, inestable, inseguro
y donde nuestras frágiles vidas parecen estar en manos de fuerzas desconocidas
e incontrolables, sean estas económicas, políticas, sociales o de cualquier
otro tipo, me produce seguridad saber que no soy una pluma al viento, antes bien
mi vida está en las manos de aquel que ha creado y controla el universo y la
historia.
Todo, al fin y al cabo, es una cuestión de
confianza. Yo quiero confiar en Dios y desahogarme en Él.
Un principio
La estabilidad de tu proyecto vital depende de en quién o qué está basado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada