Dilluns 23 de Gener
Fets Apòstols 25
1 Tres dies després de la seva entrada a la província, Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2 Els grans sacerdots i els principals dels jueus es presentaren davant d'ell per acusar Pau i li demanaven 3 que els concedís el trasllat de Pau a Jerusalem. De fet, li preparaven una emboscada per a matar-lo pel camí. 4 Però Festus els va respondre que Pau havia de continuar pres a Cesarea i que ell mateix hi havia de tornar immediatament. 5 Els digué:
--Els qui tinguin autoritat entre vosaltres, que baixin amb mi a Cesarea i, si aquest home és culpable d'alguna cosa, que presentin l'acusació.
6 Festus es quedà a Jerusalem no gaires dies, uns vuit o deu, i després baixà a Cesarea. L'endemà mateix es va asseure al tribunal i ordenà que portessin Pau. 7 Tan bon punt Pau va comparèixer, els jueus que també havien baixat de Jerusalem, drets al voltant d'ell, començaren a presentar càrrecs molt greus, però eren incapaços de provar-los. 8 Pau es defensava dient:
--No he fet cap ofensa a la Llei dels jueus, ni al temple, ni al Cèsar.
9 Però Festus, que volia complaure els jueus, va preguntar a Pau:
--¿Estàs disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant meu d'aquestes acusacions?
10 Pau respongué:
--Sóc davant el tribunal del Cèsar, i és aquí on haig de ser jutjat. Jo no he fet cap mal als jueus, i tu ho saps perfectament. 11 Si sóc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m'acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d'ells. Apel·lo al Cèsar.
12 Llavors Festus, després de deliberar amb el seu consell, va respondre:
--Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs.
13 Alguns dies més tard, el rei Agripa i Bernice van arribar a Cesarea per saludar Festus. 14 Com que s'hi van estar bastants dies, Festus va exposar al rei el cas de Pau. Li digué:
--Tinc aquí un home que Fèlix va deixar a la presó. 15 Quan vaig anar a Jerusalem, es van presentar els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés. 16 Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d'acarar-lo amb els qui l'acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se. 17 Ells, aleshores, van venir amb mi aquí a Cesarea i, sense cap dilació, l'endemà mateix em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que portessin l'acusat. 18 Els acusadors, un cop hagueren comparegut, no van presentar contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo hauria sospitat. 19 Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu. 20 Jo, per la meva part, em trobava indecís sobre aquestes qüestions, i vaig dir-li si estaria disposat a anar a Jerusalem per continuar-hi el judici sobre les acusacions presentades. 21 Però Pau va interposar una apel·lació perquè el seu cas fos reservat a la jurisdicció de l'emperador, i he ordenat que continuï pres fins que el pugui enviar al Cèsar.
22 Agripa digué a Festus:
--També jo voldria escoltar aquest home.
Festus li contestà:
--Demà mateix el sentiràs.
23 L'endemà, Agripa i Bernice arribaren amb gran pompa i entraren a la sala d'audiències, acompanyats de tribuns i de personatges importants de la ciutat. Després, per ordre de Festus, Pau fou introduït a la sala. 24 Festus digué:
--Rei Agripa i tots els presents: davant vostre hi ha aquest home contra el qual tots els jueus en massa, tant a Jerusalem com aquí, m'han vingut a demanar cridant que no se l'havia de deixar viure més. 25 Jo, per la meva part, he arribat a la conclusió que no ha comès res que mereixi la pena de mort. Però ell ha apel·lat a l'emperador, i per això he decidit d'enviar-l'hi. 26 A propòsit d'ell, no tinc res de segur per a escriure al sobirà. He volgut, per tant, fer-lo comparèixer davant vostre i especialment davant teu, rei Agripa, perquè, després de l'interrogatori, sàpiga què escriure. 27 Em semblaria ben absurd d'enviar un pres sense indicar els càrrecs presentats contra ell.
Salm 73
Pero yo a punto estuve de tropezar, mis piernas casi llegaron a vacilar,
porque envidiaba a los perversos viendo prosperar a los malvados...
Entonces, ¿Purifiqué en vano mi corazón y me lavé las manos como inocente,
aguanté afrentas todo el día y fui castigado cada mañana?
Si hubiera dicho: Hablaré como ellos, habría traicionado el linaje de tus
hijos.
Meditaba yo para entenderlo, pero me resultaba muy difícil.
Este salmo es complicado y plantea, como tantos
salmos, las paradojas y situaciones difíciles que todo creyente se hace. Tiene
varias partes fácilmente diferenciables.
El poema comienza con una declaración acerca de la
bondad de Dios pero, rápidamente, cambia hacia la segunda parte, una afirmación
de que el salmista estuvo a punto de caer y resbalar.
La tercera parte del salmo nos explica la razón de esa
situación, la prosperidad de los malvados, de aquellos que son violentos, de
los que practican el mal, de las personas que ignoran a Dios y tienen a gala
vivir al margen de Él considerándose impunes e inmunes en su estilo de vida. El
salmista ve como este tipo de personas prospera, es popular, tienen salud y
todo parece irles bien en la vida. No es de extrañar que se haga preguntas
existenciales como las reflejadas en los versículos que encabezan esta entrada
¿Vale la pena seguir a Dios? ¿Tiene sentido una vida de santidad y el
sufrimiento con ella aparejado?
La cuarta parte del salmo nos indica cómo el poeta
ganó perspectiva y vio las cosas desde la perspectiva correcta. El acercarse a
Dios le ayudó a poner las cosas en su dimensión adecuada y pudo ver, desde la
perspectiva del Señor, cuál será el fin de los malvados.
La parte final del salmo es una declaración de
confianza en Dios. Es el resultado de la perspectiva ganada, de ver las cosas
tal y como el Señor las ve y no como aparentan ser.
Para mí la lección consiste en intentar no perder la
perspectiva y, si llega a pasar, en asegurarme que la recobro. Esto, sin
embargo, es muy difícil sin quietud, sin pasar tiempo tranquilo con Dios, sin
meditar y reflexionar y esto es duro para nosotros que ni queremos invertir el
tiempo ni hemos desarrollado el hábito.
Un principio
Sin reflexión no hay perspectiva, sin esta, viene el desánimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada