Dimarts 3 de Gener
Fets Apòstols 8
1 Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve.
Aquell dia va començar una gran persecució contra l'església de Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria. 2 Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell. 3 Mentrestant, Saule assolava l'Església, entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones a la presó.
4 Els qui s'havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula. 5 Felip baixà a una ciutat de Samaria i els predicava el Messies. 6 Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia: 7 els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut. 8 Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat.
9 Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders, 10 i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d'ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l'anomenat Gran Poder.» 11 Estaven, doncs, pendents d'ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques. 12 Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, es van fer batejar, tant homes com dones. 13 També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, meravellat pels grans prodigis i senyals que contemplava.
14 Quan els apòstols que eren a Jerusalem van saber que Samaria havia acollit la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. 15 Ells hi anaren i van pregar pels samaritans perquè rebessin l'Esperit Sant. 16 Fins aleshores no havia baixat sobre cap d'ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. 17 Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l'Esperit Sant.
18 Quan Simó veié que l'Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners 19 tot dient:
--Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l'Esperit Sant.
20 Pere li replicà:
--Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata! 21 Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre. 22 Penedeix-te de la teva maldat i prega al Senyor: potser ell et perdonarà aquest intent. 23 Veig que ets ple de fel amarg i que la dolenteria t'encadena.
24 Simó li respongué:
--Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit.
25 Pere i Joan, després d'haver donat testimoni i de proclamar la paraula del Senyor, se'n van tornar a Jerusalem, tot anunciant la bona nova a molts pobles de Samaria.
26 Un àngel del Senyor va dir a Felip:
--Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú.
27 Felip se n'hi anà.
Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d'Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem 28 i ara se'n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. 29 L'Esperit va dir a Felip:
--Vés a atrapar aquest carruatge.
30 Felip hi anà corrents i va sentir l'eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:
--¿Ho entens, això que llegeixes?
31 Ell li contestà:
--I com puc entendre-ho, si ningú no m'hi ajuda?
L'eunuc demanà a Felip que s'assegués amb ell dalt del seu carruatge.
32 El passatge de l'Escriptura que llegia era aquest:
Com una ovella portada a matar
o com un anyell
que calla mentre l'esquilen,
ell no obria la boca.
33 Humiliat, no li han fet justícia.
Qui podrà parlar
dels seus descendents?
La seva vida
és arrencada de la terra.
34 L'eunuc s'adreçà a Felip i li preguntà:
--Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d'ell mateix o bé d'un altre?
35 Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l'Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. 36 Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc digué:
--Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat?
( 37 ) 38 L'eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l'aigua, i Felip el va batejar. 39 Quan hagueren sortit de l'aigua, l'Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L'eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. 40 Felip es trobà a Asdod. I des d'allí va continuar fins a Cesarea, anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.
Salm 56
Cuando temo, confío en ti.
En Dios, cuya palabra alabo,
en Dios confío y no temo,
¿Qué podrá hacerme un mortal?
Como tantos otros salmos del salterio este es uno de
confianza. Como muchos otros está elaborado siguiendo una estructura que tiene
tres partes: la presencia del enemigo, las penalidades y sufrimientos del justo
y, finalmente, la intervención de Dios.
Este es también un esquema vital que se da en mi
vida una y otra vez, las circunstancias adversas o contrarias, el sufrimiento
que producen y, de nuevo, finalmente, la experiencia de la presencia y el
cuidado de Dios. Si fuera atrás en mi vida podría ver una y otra vez este
esquema dándose en mi proyecto vital.
Lo que el salmo me ha planteado y ha significado un
desafío para mí es en qué o quién confiar cuando las circunstancias adversas,
algo totalmente inevitable, alcanzan mi vida. En situaciones así hay que
decidir qué o quién será nuestro refugio, en qué o quién confiaremos y nos
dejaremos ir.
La invitación del salmo y, naturalmente, mi desafío
es hacerlo en Dios aunque, seamos realistas no siempre es fácil.
Un principio
En tiempos de crisis y adversidad hay que decidir en qué o quién confiar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada