Dissabte 28 de Gener
Romans 2
1 Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells. 2 Tothom sap que Déu castiga justament els qui cometen aquells actes. 3 I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t'escaparàs del judici de Déu? 4 ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió? 5 El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant càstig per al dia del càstig, quan es manifestarà el just judici de Déu. 6 Ell pagarà a cadascú segons les seves obres: 7 la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l'honor i la immortalitat; 8 el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la mentida! 9 Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles, 10 però glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer als jueus i després als dels altres pobles. 11 Déu no fa distinció de persones.
12 Així, doncs, els qui van pecar sense conèixer la Llei de Moisès, aniran a la perdició al marge d'aquesta Llei; i els qui van pecar coneixent la Llei, seran judicats segons aquesta Llei. 13 Perquè davant de Déu no són justos els qui escolten la Llei: només són fets justos els qui la compleixen. 14 En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però segueixen una llei interior. 15 Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen. 16 Tot això quedarà al descobert el dia que, d'acord amb l'evangeli que us he anunciat, Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes.
17 Tu, en canvi, ostentes el títol de jueu, et sents segur perquè tens la Llei i poses el teu orgull en Déu: 18 coneixes la seva voluntat i, instruït per la Llei, saps discernir el que és millor; 19 et refies de ser guia dels cecs, llum dels qui són a la fosca, 20 educador dels ignorants, mestre dels qui no saben, ja que en la Llei trobes l'expressió clara del coneixement i de la veritat. 21 Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t'ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes; 22 tu que dius de no cometre adulteri, ets adúlter; tu que detestes els ídols, espolies els seus temples; 23 tu que poses el teu orgull en la Llei, deshonores Déu no complint-la, 24 tal com diu l'Escriptura: Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de Déu.
25 Perquè la circumcisió té valor si compleixes la Llei; però si no la compleixes, ets com un incircumcís. 26 En canvi, si l'incircumcís observa els preceptes de la Llei, Déu el comptarà com un veritable circumcís. 27 I així el qui ha nascut pagà i incircumcís, però que compleix la Llei, et jutjarà a tu, circumcidat i coneixedor de la Llei, però que no la compleixes. 28 El veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable circumcisió és la que es veu externament. 29 És jueu de veritat el qui ho és per dintre, i la circumcisió veritable és la del cor, la que ve per l'Esperit i no en virtut de la lletra de la Llei. Un home com aquest no és lloat pels homes, sinó per Déu.
Salm 78: 1-37
Lo que oímos y aprendimos, lo que nos contaron nuestros padres
no lo ocultaremos a nuestros hijos, lo contaremos a la siguiente generación:
las glorias del Señor y su poder y las maravillas que realizó.
Largo pero precioso salmo. Comienza con la comisión
de pasar las verdades acerca de Dios a la siguiente generación con un triple
propósito: pongan su esperanza en Él, no olviden su intervención y, finalmente,
cumplan sus mandamientos.
El salmista hace mucho énfasis en la importancia de
explicar a las nuevas generaciones la intervención pasada de Dios en la
historia. Para ello divide en salmo en varias partes además de la introducción
ya mencionada, y todas ellas están articuladas alrededor de los hechos
poderosos de Dios en la historia de Israel. Se narran las plagas de Egipto y la
poderosa liberación de parte del Señor.
Se explica el Éxodo con la intervención milagrosa de
Dios abriendo las aguas, sepultando bajo ellas al ejército de faraón y cómo de
forma fiel los guió, alimentó y protegió a lo largo de toda la travesía del
desierto.
La conquista y posesión de la tierra es también
narrada, el caótico periodo de los jueces y, finalmente, la proclamación de
David y su dinastía como los pastores del pueblo. Junto a las maravillas del
Señor también se narra la infidelidad del pueblo, su idolatría, su incapacidad
enfermiza para confiar en Dios.
La enseñanza para mí ha sido muy clara. Volver a
recordar, aunque siempre lo he tenido presente, el mandato bíblico de contar a
mis hijos la fidelidad de Dios para que puedan poner en Él su esperanza.
Pasarles una historia viva. Hablarles de cómo el Señor ha intervenido en mi
vida, en la vida de Sara y hablarles también de cómo Dios intervino y sigue
interviniendo en sus vidas aunque, en ocasiones, ellos no lo vean o no sepan
reconocerlo.
Pienso que mi vida es la mejor apología de la fe
para mis hijos, esa apología irrefutable que nadie puede contradecir porque es
evidente, se nota, se expresa y marca una diferencia en la forma en que como
matrimonio vivimos, manejamos los problemas y las crisis, enfrentamos los retos
y, lo más importante, los tratamos a ellos, llenos de gracia y de verdad.
No podemos obligar a nuestros hijos a creer, pero si
tenemos la responsabilidad de dar testimonio, como historias vivas que somos,
de que Dios les ama y desea que depositen en Él su confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada