LECTURA DIMARTS 24/1/17 SALM 74 i FETS 26

Dimarts 24 de Gener

Fets Apòstols 26

1 Agripa s'adreçà a Pau i li digué:

--T'és permès d'exposar la teva causa.

Pau alçà la mà i va començar la seva defensa:

2 --Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu de les acusacions dels jueus, 3 sobretot perquè ets un bon coneixedor de totes les seves normes i punts controvertits. Et prego, doncs, que tinguis la paciència d'escoltar-me.

4 »Tots els jueus saben quina ha estat la meva vida des de jove, com he viscut des del començament entre els de la meva nació i a Jerusalem. 5 Ells em coneixen des de sempre i poden testimoniar, si volen, que jo vivia com a fariseu, el grup més estricte de la nostra religió. 6 I si ara m'han portat a judici és per l'esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares; 7 és la promesa que les nostres dotze tribus esperen d'obtenir donant-li culte nit i dia intensament. Per aquesta esperança, oh rei, sóc acusat pels jueus. 8 Per què trobeu increïble que Déu ressusciti els morts?

9 »Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom de Jesús de Natzaret. 10 I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort. 11 I encara, recorrent totes les sinagogues, sovint els feia castigar per forçar-los a renegar. La gran ràbia que tenia contra ells em portava a perseguir-los fins i tot en les ciutats estrangeres.

12 »Així, doncs, en una ocasió jo anava a Damasc, amb mandat i plens poders rebuts dels grans sacerdots. 13 Cap al migdia, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m'acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol. 14 Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus:

»--Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l'agulló.

15 »Jo vaig preguntar:

»--Qui ets, Senyor?

»El Senyor em respongué:

»--Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. 16 Però aixeca't, posa't dret: m'he aparegut a tu per destinar-te a ser servidor i testimoni del que has vist de mi i del que encara et faré veure. 17 Jo ara t'allibero del teu poble i de les nacions paganes; a ells t'envio 18 perquè els obris els ulls, i passin de les tenebres a la llum, del poder de Satanàs a Déu, i perquè, creient en mi, rebin el perdó dels pecats i l'heretat reservada als qui ell ha santificat.

19 »D'aleshores ençà, rei Agripa, no he estat rebel a aquesta visió celestial, 20 sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el país dels jueus, i finalment als pagans. Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió. 21 Aquest va ser el motiu pel qual els jueus em van agafar al temple i volien matar-me. 22 Però, amb l'ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d'avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d'allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria: 23 que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d'entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.

24 Quan Pau hagué arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar:

--Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap.

25 Ell li va respondre:

--Jo no sóc boig, il·lustre Festus. Ben al contrari, les coses que dic són certes i assenyades. 26 El rei, a qui m'adreço amb tota confiança, n'està prou assabentat, i estic convençut que no ignora res de tot això, perquè no és pas en un racó de món que aquests fets han succeït. 27 Rei Agripa, creus en els profetes? Sé que hi creus!

28 Agripa respongué a Pau:

--Falta ben poc perquè em convencis de fer-me cristià!

29 Pau li replicà:

--Tant de bo Déu volgués que, faltant poc o faltant molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m'escolteu, arribéssiu a ser el que jo sóc, però sense les cadenes que porto!

30 El rei i el governador es van aixecar i també Bernice i els qui seien amb ells. 31 Mentre es retiraven, es deien els uns als altres:

--Aquest home no ha fet res que mereixi pena de mort o presó.

32 Agripa va dir a Festus:

--Si no hagués apel·lat al Cèsar, se'l podria deixar en llibertat.

Salm 74

No olvides para siempre la vida de los pobres. Fíjate en la alianza:
que los encondrijos del país están repletos de focos de violencia.
¡No quede defraudado el oprimido,
que el humilde y el pobre alaben tu nombre!
¡Levántate, oh Dios, defiende tu causa!
recuerda las continuas ofensas del insensato.
No olvides el griterío de tus adversarios,
el creciente vocerío de tus agresores.

Afirman los estudiosos de las Escrituras que este salmo fue compuesto con motivo de la destrucción del templo de Jerusalén. Incluso una rápida lectura lo pone de manifiesto. El poema se estructura en tres grandes partes.

La primera, es un lamento por el templo destruido. El santuario del Señor ha sido hollado por sus enemigos y lo que parecía inviolable se ha convertido en plena ruina.

La segunda, es un canto de reconocimiento al Señor, Dios creador y su intervención y dominio sobre la naturaleza.

La tercera, y última parte, entona una súplica volviendo a reclamar la intervención del Señor y pidiéndole que tenga compasión, misericordia y se acuerde de los pobres, desvalidos y oprimidos.

Cuando reflexionaba sobre el salmo me parecía sorprendente que el autor, a pesar de estar preocupado y dolido por la pérdida del templo y todo lo que ello significaba en su vida y en la vida del pueblo, todavía tiene la sensibilidad de elevar en su oración una petición por aquellos, al margen de él mismo, que sufren, que están desvalidos y necesitados.

He pensado en mi propia vida y cuan fácil puede ser para mí estar centrado en mis propias necesidades y problemas, algo totalmente legítimo por otra parte, y que pase por alto tantas necesidades de todo tipo que puedo encontrar a mi alrededor. El salmista me enseña que, sin dejar de lamentar mi situación, he de ser sensible y responsable ante otras necesidades cercanas a mí, pues de hecho, acostumbra a pasar en la economía de Dios, que cuando nos hacemos cargo de las necesidades de otros, las nuestras se relativizan, se suavizan y, a menudo, se suplen.

Un principio

La atención a mis necesidades no debe privarme de atender las necesidades de otros.