Dijous 1 de Febrer
1ª Samuel 28
1 Per aquell temps, els filisteus van posar en peu de guerra els seus exèrcits per anar a combatre contra Israel. Aquix va dir a David:
--Sàpigues que m'has d'acompanyar amb els teus homes a la guerra.
2 David li va respondre:
--Doncs tu ara veuràs com es porta aquest teu servidor.
Aquix digué a David:
--Molt bé. Et faré cap permanent de la meva guàrdia personal.
3 Samuel havia mort i tot Israel havia fet dol per ell. L'havien enterrat a Ramà, la seva població. Saül havia proscrit del país tots els nigromants i endevins.
4 Els filisteus van concentrar les tropes i acamparen a Xunem. Igualment Saül va reunir tot Israel i acampà a Guilboa.
5 En veure el campament dels filisteus, Saül va tenir por i, ple d'esglai,
6 va consultar el Senyor. Però el Senyor no responia, ni per somnis, ni per les sorts sacerdotals, ni pels profetes.
7 Llavors Saül digué als seus oficials:
--Busqueu-me una nigromant i aniré a consultar-la.
Li van respondre:
--A Endor n'hi ha una.
8 Saül, disfressat perquè no el reconeguessin i acompanyat només de dos homes, va arribar de nit a casa de la dona nigromant. Saül li digué:
--Endevina'm el futur fent que pugi l'esperit del mort que jo t'indicaré.
9 La dona li va objectar:
--Ja saps el que ha fet Saül: ha exterminat del país els nigromants i endevins. Tu em pares una trampa que pot costar-me la vida.
10 Saül li va jurar:
--Per la vida del Senyor, t'asseguro que no et passarà res.
11 Llavors ella li va preguntar:
--Qui vols que t'evoqui?
Saül va dir:
--Evoca'm Samuel.
12 La dona va veure Samuel, va fer un xiscle i digué a Saül:
--Per què m'has enganyat? Tu ets Saül!
13 El rei va respondre:
--No tinguis por. Digues què veus.
La dona va dir:
--Veig un esperit que puja del fons de la terra.
14 El rei va preguntar:
--Digues quin aspecte té.
Ella va respondre:
--És un ancià que puja cobert amb el mantell de profeta.
Saül va comprendre que es tractava de Samuel i es va agenollar i es prosternà amb el front a terra.
15 Samuel digué a Saül:
--Per què em véns a pertorbar, evocant-me així?
Saül li va respondre:
--Em trobo en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu s'ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per això t'he evocat, perquè m'indiquis què haig de fer.
16 Samuel va dir:
--Si el Senyor s'ha allunyat de tu i va contra tu, per què m'interrogues?
17 El Senyor compleix allò que ja havia anunciat per la meva boca: t'ha pres el regne de les mans i l'ha passat a un altre, a David.
18 Ja que tu vas desobeir el Senyor i no vas executar la seva condemna contra els amalequites, ara el Senyor compleix amb tu això que va dir.
19 Més encara: junt amb tu, el Senyor posarà tot Israel en mans dels filisteus. Demà, tu i els teus fills sereu on jo sóc, i el Senyor haurà fet caure l'exèrcit d'Israel en mans dels filisteus.
20 A l'instant, Saül es va desplomar tan llarg com era, esglaiat per les paraules de Samuel. A més, li fallaven les forces, perquè no havia menjat res en tot el dia i en tota la nit.
21 Aquella dona se li va acostar i, veient-lo tan trasbalsat, li digué:
--La teva serventa t'ha cregut. M'he jugat la vida fent el que tu deies.
22 Ara creu-me tu a mi: fes-me el favor de prendre el mos de pa que et prepararé. Menja i reprèn les forces per a continuar el camí.
23 Ell s'hi negava i deia que no volia menjar res, però tant van insistir els seus homes i la dona, que finalment en va fer cas. S'aixecà de terra i s'assegué al divan.
24 Aquella dona va córrer a matar un vedell gras que tenia a casa, va pastar farina i cogué pans sense llevat.
25 Després ho va servir a Saül i als seus acompanyants, i ells s'ho van menjar. I se n'anaren aquella mateixa nit.
Parábolas. Resulta peor al final que al principio. Mateo 12:
43-45
43 »L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels llocs erms buscant repòs, però no en troba.
44 Aleshores es diu: "Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit." Hi arriba i la troba desocupada, escombrada i endreçada.
45 Llavors se'n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans. Així passarà amb la gent d'aquesta generació dolenta.
Nuevamente la parábola
tiene dos aplicaciones, la inmediata y la universal. La primera de ellas tiene
que ver con el rechazo que su generación hizo de Jesús. No cabe duda que la
situación posterior de Israel vino a ser peor que la primitiva. La negativa a
aceptar al Mesías dejó al pueblo sumido en una crisis espiritual aún más
profunda y lo alejó históricamente de poder disfrutar la intervención de Dios y
participar en su Reino. ¿Pero que hay acerca de la aplicación más universal?
Era la creencia en
Israel que las casas abandonadas eran una invitación para los malos espíritus a
vivir y adueñarse de ellas. Los judíos procuraban no acercarse demasiado a las
viviendas que estaban desocupadas y pocos habrían aceptado irse a vivir a una
casa que hubiera estado una larga temporada sin haber estado habitada; era una
apuesta bastante segura por irse a vivir a un lugar habitado por malos
espíritus. El principio que veo implícito es que el vacío siempre tiene que
llenarse y si no se hace con las cosas adecuadas es una invitación a que lo
hagan aquellas que son inadecuadas y potencialmente dañinas.
En términos prácticos
veo que si Dios, su Palabra, su carácter, sus prioridades, sus valores, su
forma de entender y ver el mundo no llenan nuestro corazón y nuestra vidas,
otras cosas ajenas a Él comenzarán a implantarse, a echar raíces y a crecer,
ocupando más y más lugar hasta que llegue un momento en que no haya espacio
posible para Dios, su Reino y su misión. Cierro los ojos y puedo pensar en
multitud de amigos y compañeros míos que comenzaron el camino del seguimiento
del Maestro, sin embargo, en un momento determinado dejaron de llenarse de Dios
y, naturalmente, otras cosas comenzaron a ocupar el lugar que a Él le
correspondía arrinconándolo y llevándolo al margen o, en algunos casos, a la
total expulsión de la vida que se saturó de otras prioridades. En este sentido
es posible afirmar que su situación resulta peor al final que al
principio.
Yo diría que la
creación tiene horror al vacío y cuando uno se presenta debe ser
automáticamente llenado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada