LECTURA DIMECRES 24/1/18: 1 SAMUEL 21 i LLUC 14:15-24

Dimecres 24 de Gener

1ª Samuel 21

1 David es va posar en camí i Jonatan se'n tornà a la ciutat. 2 David se'n va anar a Nob, a trobar el sacerdot Ahimèlec. Ahimèlec sortí a rebre'l esglaiat i li va preguntar:

--Com és que véns tot sol, sense escorta?

3 David li va respondre:

--El rei m'ha fet un encàrrec i m'ha ordenat que no digués a ningú on m'enviava ni què m'encomanava. He citat els meus homes a tal lloc. 4 Ara, tens alguna cosa a mà? Dóna'm cinc pans, o el que bonament puguis.

5 El sacerdot li respongué:

--No tinc a mà pa corrent. Només hi ha pa sagrat. Te'l puc donar si els teus homes no han tingut relació amb cap dona.

6 David va dir al sacerdot:

--Sempre ens abstenim de dones quan estic en campanya. Els meus soldats s'han mantingut purs, tot i que la meva expedició no és sagrada. Però ara ho serà gràcies a aquest pa, que és sagrat.

7 Llavors el sacerdot li va donar pa sagrat, ja que no en tenia del corrent. Només tenia pa d'ofrena, i l'acabava de retirar de la presència del Senyor per substituir-lo per pa calent, tal com era costum.

8 Justament aquell dia era allà, reclòs al santuari, l'edomita Doeg, servidor de Saül, majoral dels seus pastors. 9 David va demanar a Ahimèlec:

--¿No tens a mà cap llança o cap espasa? L'encàrrec del rei era tan urgent que no m'he pogut endur l'espasa ni cap altra arma.

10 El sacerdot li va respondre:

--Aquí hi ha l'espasa de Goliat, el filisteu que vas matar a la vall de l'Alzina. Està embolicada amb el mantell, darrere l'efod. Si la vols, te l'emportes. Aquí no n'hi ha d'altra.

David va dir:

--Cap no és com aquesta. Dóna-me-la!

11 Aquell dia, David va fugir de Saül i es va presentar a Aquix, rei de Gat. 12 Els consellers d'Aquix deien:

--Aquest David, ¿no és el rei del país? ¿No és d'ell que cantaven, tot dansant: "Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers"?

13 A David, aquests comentaris el van alertar. Aquix, el rei de Gat, començà a fer-li por. 14 Llavors es va posar a fer ximpleries davant d'ells, com si fos boig: feia gargots sobre els batents de la porta i la bava li queia barba avall. 15 Aquix va dir als seus consellers:

--Aquest home és ben boig! Per què me l'heu portat? 16 ¿No en tinc prou, de bojos, que m'hàgiu portat aquest a fer ximpleries davant meu? ¿Un home així, voleu que entri a casa meva? 

Parábolas. Hasta que mi casa se llene. Lucas 14: 15-24

15 Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:

--Feliç el qui s'asseurà a taula en el Regne de Déu!

16 Jesús li respongué:

--Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.

17 »A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:

»--Veniu, que ja tot és a punt.

18 »Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se. El primer li digué:

»--He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Et demano que m'excusis.

19 »Un altre digué:

»--He comprat cinc parelles de bous i ara me'n vaig a provar-los. Et demano que m'excusis.

20 »Un altre digué:

»--M'acabo de casar, i per això no puc venir.

21 »El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir:

»--Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos.

22 »Després el criat digué:

»--Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.

23 »L'amo va dir al servent:

»--Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa.

24 »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.

Era una creencia del judaísmo de la época de Jesús que la era del Mesías sería inaugurada con gran banquete y, por tanto, sería un gran privilegio poder ser invitado al mismo. Es preciso mantener esta idea en mente a la hora de acercarnos a la parábola. Por otra parte, para darle más sentido a la misma, hemos de pensar en la importancia que en aquel tiempo tenía la hospitalidad. Ofrecer hospitalidad era prácticamente un deber sagrado. Del mismo modo, rechazar la hospitalidad ofrecida era considerado como un grave insulto hacia el anfitrión. Al unir ambas ideas, la hospitalidad y el banquete, podemos hacernos una mejor idea del impacto que tuvo el relato del Maestro sobre sus oyentes. 

Como toda parábola hay una primera enseñanza dirigida directamente a los que la oyeron de los labios de Jesús y otra de carácter más universal para todos nosotros. Israel que esperaba con ansia la llegada del Mesías no supo reconocerlo cuando se presentó ante ellos; no solamente eso sino que además lo rechazó abierta y llanamente. El resultado fue que el evangelio se hizo extensible a los gentiles aquellos que, desde el punto de vista judío, nunca hubieran tenido acceso al privilegio de una relación especial con Dios. 

Para nosotros, los seguidores actuales de Jesús hay también una lección que apunta en la misma dirección, rechazar el privilegio de la comunión y la relación con el Dios que ha creado y sostiene todo el universo. Es mi convicción personal que el pecado nos ha tarado desde el punto de vista espiritual y emocional (entre otros). Esto se manifiesta en nuestra incapacidad de sorprendernos y maravillarnos ante las verdades espirituales. Tenemos una relación personal con el Señor del universo, nos ha declarado sus hijos y herederos. Podemos hablar con Él en cualquier momento y circunstancia y presentarle todo aquello que nos preocupa y carga. Tenemos su compromiso de estar con nosotros momento a momento hasta el fin del mundo. Podría continuar con un largo etcétera y, sin embargo, nada de eso nos impresiona demasiado, podemos permanecer fríos e insensibles ante esas realidades que pareciese que han perdido la capacidad de producir un impacto en nuestras vidas. El trabajo (las tierras), las novedades en nuestras vidas (los bueyes) o la familia (casarse) han ocupado el lugar central en nosotros y nos han llevado a desechar la invitación del Dios creador de unirnos a una relación de amistad con Él y a su misión de construir su Reino. No seamos tan ilusos como lo fue Israel, el banquete no quedará vacío, nosotros seremos desechados en favor de otros como los judíos lo fueron.

¿Cuál está siendo tu respuesta real a la invitación del Dios creador y sustentador de universo?