LECTURA DIMECRES 31/1/18: 1 SAMUEL 27 i MATEU 21:28-31


Dimecres 31 de Gener

1ª Samuel 27
David va pensar: «Qualsevol dia cauré en mans de Saül. No em queda més remei que refugiar-me al país dels filisteus. Només així Saül deixarà de perseguir-me dins el territori d'Israel i estaré fora del seu abast.»
Llavors se'n va anar i, amb els sis-cents homes que tenia, es va passar a Aquix, fill de Maoc, rei de Gat. David, amb els seus homes, cada un amb la seva família, vivia amb Aquix, a Gat. David hi vivia amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel. Saül va saber que David havia fugit a Gat i ja no el va perseguir més.
David va dir a Aquix:
--Si he merescut el teu favor, indica'm alguna població de la rodalia on pugui residir. No cal pas que el teu servidor s'estigui vora teu, a la capital.
Aquell mateix dia, Aquix li va assignar Siclag. Per això Siclag ha estat dels reis de Judà fins al dia d'avui. L'estada de David al país dels filisteus va durar un any i quatre mesos. David, amb els seus homes, s'infiltrava pel territori dels gueixurites, dels guerizites i dels amalequites; són les tribus que habiten a la regió que s'estén des de Tèlem, anant cap a Xur i fins a Egipte. Quan David atacava aquell territori, no deixava vius ni homes ni dones. S'enduia ovelles, vaques, ases, camells i també la roba, i després se'n tornava i anava a trobar Aquix. 10 Quan Aquix li preguntava on havia fet aquella vegada la incursió, David responia: «Al Nègueb de Judà», o bé: «Al Nègueb de Jerahmeel», o bé: «Al Nègueb dels quenites.» 11 David no deixava que arribessin vius a Gat ni homes ni dones, perquè temia que denunciessin allò que havia fet. Tal va ser la manera de fer i de viure de David tot el temps de la seva estada al país dels filisteus. 12 Aquix es fiava d'ell, perquè pensava: «David s'ha fet odiós a Israel, el seu poble, i sempre més haurà d'estar al meu servei.»


Parábolas. ¿Cuál de los dos cumplió el mandato del padre?. Mateo 21:28-31
28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
»--Fill, vés avui a treballar a la vinya.
29 »Ell li va respondre:
»--No hi vull anar.
»Però després se'n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
»--De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
31 Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
--El primer.
Jesús els diu:
--Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.

Como tantas parábolas esta tiene una aplicación inmediata para los oyentes originales y otra más universal para todos nosotros. En cuanto a la primera, sus primitivos oyentes fueron los jefes de los sacerdotes y los ancianos que cuestionaron a Jesús por haber expulsado a los mercaderes del templo. El Maestro no les responde sus preguntas, sin embargo, los confronta con esta parábola. La interpretación es evidente y cae por sí misma. Los sacerdotes, escribas y ancianos se llenaban la boca con el nombre de Dios, su voluntad y su ley; ahora bien, cuando el Señor vino en forma humana no respondieron a su llamado. Contrariamente, aquellos que según la casta religiosa de Israel eran despreciables y estaban fuera del círculo de la bendición de Dios, recaudadores de impuestos y prostitutas entre otros, respondieron gozosamente a su llamado inclusivo. 

Personalmente me ha hecho pensar y me ha desafiado enormemente lo que podría ser una aplicación más universal de la misma. Me genera muchas dudas y preguntas la realidad de que muchos que nos denominamos seguidores del Maestro vivimos de tal manera que nuestro estilo de vida invalida nuestro discurso. No cabe duda que tenemos un lenguaje religioso, ciertas prácticas y costumbres y que nos gozamos en considerarnos superiores moralmente a la media de la población. Sin embargo, nuestras escandalosas omisiones en comprometernos y tratar de paliar las necesidades de un mundo roto, desautorizan nuestras vidas a los ojos de Dios y del mundo. Somos muy parecidos al segundo hijo de la parábola. Afirmamos pero luego no hacemos. 

En contraste tenemos a tantas y tantas personas en este mundo que no conocen a Dios, no tienen una relación personal con Él e incluso abiertamente lo rechazan (No en pocos casos debido a la incoherencia de aquellos que nos llamamos sus seguidores) y, sin embargo, tanto si no nos gusta, no lo admitamos, nos resulte chocante e incluso vergonzante viven abierta y fuertemente comprometidos con un mundo roto y sus necesidades de todo tipo. Honestamente, no sé a ti que sentimientos y pensamientos te genera esa realidad, pero a mí me lleva a verme confrontado con las palabras que el mismo Jesús pronunció: "¿Cuál de los dos cumplió el mandato de su padre?". 
¿Cuál de los dos hijos representa mejor tu situación?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada