Dimarts 30 de Gener
1ª Samuel 26
1 La gent de Zif anaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir:
--David és amagat al tossal d'Haquilà, al vessant que mira al desert.
2 Saül, amb tres mil homes escollits d'Israel, va baixar al desert de Zif a buscar-hi David.
3 Saül va acampar al tossal d'Haquilà, al vessant que mira al desert, a prop del camí. David, que vivia aleshores al desert, en adonar-se que Saül venia a perseguir-lo,
4 envià uns exploradors per saber de cert si Saül arribava.
5 Llavors David s'aproximà al lloc on Saül havia acampat i va veure l'indret on dormien Saül i Abner, fill de Ner, el general en cap del seu exèrcit. Saül dormia al centre del campament, i la tropa jeia al voltant d'ell.
6 David va dir a l'hitita Ahimèlec i a Abisai, fill de Seruià i germà de Joab:
--Qui baixa amb mi al campament de Saül?
Abisai va respondre:
--Jo hi baixo.
7 David i Abisai es van infiltrar de nit al campament de Saül i el van trobar dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant jeien Abner i els altres homes.
8 Abisai digué a David:
--Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d'una llançada. No en caldran pas dues.
9 Però David va respondre a Abisai:
--No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l'ungit del Senyor?
10 David va afegir encara:
--Juro per la vida del Senyor que és ell, el Senyor, qui l'ha de fer morir, o bé de mort natural quan li arribi l'hora, o bé lluitant a la guerra.
11 Però Déu me'n guard de fer res a l'ungit del Senyor! Pren-li només la llança que té al capçal i el càntir d'aigua, i anem-nos-en.
12 Llavors David va agafar la llança i el càntir d'aigua que Saül tenia vora el capçal, i se'n van anar. Ningú no ho va veure ni se'n va adonar. No va despertar-se ningú, tothom dormia: el Senyor havia fet caure damunt d'ells un son profund.
13 David va passar a l'altre costat d'on era Saül i s'aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància.
14 Llavors va cridar cap a la tropa i cap a Abner, fill de Ner:
--Abner! No vols respondre?
Abner va contestar:
--Qui ets tu, que crides el rei?
15 David li digué:
--¿Que no ets un home, tu, el més valent de tot Israel? ¿Doncs com és que no vetlles pel rei, el teu senyor? Algú ha vingut a assassinar-lo!
16 No, no està bé això que has fet. Juro per la vida del Senyor que us haurien de penjar a tots perquè no heu sabut guardar el vostre amo, l'ungit del Senyor! Mira on és la llança del rei i el càntir d'aigua del seu capçal.
17 Saül va reconèixer la veu de David i exclamà:
--David, fill meu, ¿no és la teva, aquesta veu que sento?
David li respongué:
--Sí, és la meva, rei i senyor meu.
18 I va afegir:
--Per què el meu senyor persegueix el seu servent? Què he fet jo, quin mal han fet les meves mans?
19 I ara, que el rei, el meu senyor, vulgui escoltar les paraules del seu servent. Si és el Senyor qui t'incita contra mi, el perfum d'una ofrena bastaria per a calmar-lo; però si són els homes, que el Senyor els maleeixi aquí mateix, perquè avui em fan fora del meu país i em priven de compartir l'heretat del Senyor. És com si em diguessin: "Vés-te'n i adora altres déus!"
20 Només voldria que la meva sang no caigués a terra lluny de la presència del Senyor. El rei d'Israel ha sortit a perseguir aquesta puça solitària com qui caça una perdiu per les muntanyes.
21 Saül va dir:
--He pecat. Torna, David, fill meu, que no et faré més mal, després que avui has tingut en tanta consideració la meva vida. He comès un greu error, insensat de mi!
22 David va cridar:
--Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a recollir-la un dels teus homes.
23 I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Avui el Senyor t'havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l'ungit del Senyor.
24 Que així com avui he respectat la teva vida, el Senyor faci el mateix amb la meva i em guardi en els perills!
25 Saül digué a David:
--Beneït siguis, fill meu David! Tu prosperaràs i seràs el més fort.
David se'n va anar pel seu cantó i Saül se'n tornà a casa seva.
Parábolas. Del capital y los
intereses III. Mateo 25: 14-30
1 La gent de Zif anaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir:
--David és amagat al tossal d'Haquilà, al vessant que mira al desert.
2 Saül, amb tres mil homes escollits d'Israel, va baixar al desert de Zif a buscar-hi David.
3 Saül va acampar al tossal d'Haquilà, al vessant que mira al desert, a prop del camí. David, que vivia aleshores al desert, en adonar-se que Saül venia a perseguir-lo,
4 envià uns exploradors per saber de cert si Saül arribava.
5 Llavors David s'aproximà al lloc on Saül havia acampat i va veure l'indret on dormien Saül i Abner, fill de Ner, el general en cap del seu exèrcit. Saül dormia al centre del campament, i la tropa jeia al voltant d'ell.
6 David va dir a l'hitita Ahimèlec i a Abisai, fill de Seruià i germà de Joab:
--Qui baixa amb mi al campament de Saül?
Abisai va respondre:
--Jo hi baixo.
7 David i Abisai es van infiltrar de nit al campament de Saül i el van trobar dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant jeien Abner i els altres homes.
8 Abisai digué a David:
--Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d'una llançada. No en caldran pas dues.
9 Però David va respondre a Abisai:
--No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l'ungit del Senyor?
10 David va afegir encara:
--Juro per la vida del Senyor que és ell, el Senyor, qui l'ha de fer morir, o bé de mort natural quan li arribi l'hora, o bé lluitant a la guerra.
11 Però Déu me'n guard de fer res a l'ungit del Senyor! Pren-li només la llança que té al capçal i el càntir d'aigua, i anem-nos-en.
12 Llavors David va agafar la llança i el càntir d'aigua que Saül tenia vora el capçal, i se'n van anar. Ningú no ho va veure ni se'n va adonar. No va despertar-se ningú, tothom dormia: el Senyor havia fet caure damunt d'ells un son profund.
13 David va passar a l'altre costat d'on era Saül i s'aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància.
14 Llavors va cridar cap a la tropa i cap a Abner, fill de Ner:
--Abner! No vols respondre?
Abner va contestar:
--Qui ets tu, que crides el rei?
15 David li digué:
--¿Que no ets un home, tu, el més valent de tot Israel? ¿Doncs com és que no vetlles pel rei, el teu senyor? Algú ha vingut a assassinar-lo!
16 No, no està bé això que has fet. Juro per la vida del Senyor que us haurien de penjar a tots perquè no heu sabut guardar el vostre amo, l'ungit del Senyor! Mira on és la llança del rei i el càntir d'aigua del seu capçal.
17 Saül va reconèixer la veu de David i exclamà:
--David, fill meu, ¿no és la teva, aquesta veu que sento?
David li respongué:
--Sí, és la meva, rei i senyor meu.
18 I va afegir:
--Per què el meu senyor persegueix el seu servent? Què he fet jo, quin mal han fet les meves mans?
19 I ara, que el rei, el meu senyor, vulgui escoltar les paraules del seu servent. Si és el Senyor qui t'incita contra mi, el perfum d'una ofrena bastaria per a calmar-lo; però si són els homes, que el Senyor els maleeixi aquí mateix, perquè avui em fan fora del meu país i em priven de compartir l'heretat del Senyor. És com si em diguessin: "Vés-te'n i adora altres déus!"
20 Només voldria que la meva sang no caigués a terra lluny de la presència del Senyor. El rei d'Israel ha sortit a perseguir aquesta puça solitària com qui caça una perdiu per les muntanyes.
21 Saül va dir:
--He pecat. Torna, David, fill meu, que no et faré més mal, després que avui has tingut en tanta consideració la meva vida. He comès un greu error, insensat de mi!
22 David va cridar:
--Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a recollir-la un dels teus homes.
23 I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Avui el Senyor t'havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l'ungit del Senyor.
24 Que així com avui he respectat la teva vida, el Senyor faci el mateix amb la meva i em guardi en els perills!
25 Saül digué a David:
--Beneït siguis, fill meu David! Tu prosperaràs i seràs el més fort.
David se'n va anar pel seu cantó i Saül se'n tornà a casa seva.
Jesús afirma en esta parábola que aquel que
tiene todavía recibirá más; contrariamente, el que tiene poco, hasta ese poco
le será quitado. Es una frase paradójica, como tantas otras que encontramos en
la Biblia en general y las enseñanzas del Maestro en particular. La paradoja es
un hecho o dicho que parece contrario a la lógica. Jesús enseña que hay
más felicidad en dar que en recibir, que para vivir hay que morir, que el mayor
es el menor y así una tras otra. Las paradojas de Jesús desafían la lógica, la
forma de pensar y los valores de la sociedad en la que nos ha tocado vivir y,
precisamente por eso, a sus seguidores nos coloca en una disyuntiva, seguir la
lógica del Reino de Dios o, por el contrario, la de nuestro mundo. El Espíritu
nos invita a seguir al Maestro, la razón, con demasiada frecuencia, nos indica
que no parece tener mucho sentido.
En el Reino cuanta más fidelidad muestras
más capacidad recibes de parte del Señor, más bendecido es tu servicio y más
oportunidades nuevas se generan para ser bendecido y bendecir a
otros. Cuanto más usas tus dones y talentos más se desarrollan los mismos
y, consecuentemente más logros obtienes y más impacto produces en las vidas de
otros. De alguna manera el uso continuado de aquello que el Señor te ha
confiado genera en ti una capacidad para crear nuevas oportunidades y
detectar la ya existentes. Es como la musculatura, su uso continuado lo
desarrolla más y más. Pero lo contrario también es cierto, cuanto menos se usa
un determinado músculo más se va atrofiando y perdiendo su elasticidad y
capacidad de trabajo. Aquel que no usa los dones y talentos otorgados por el
Señor verá que cada vez tiene menos capacidad y cada vez detecta y aprovecha menos
las muchas oportunidades que Dios le da. Su impacto en la vida de otros es nulo
y su crecimiento espiritual cero.
Son dos espirales contrapuestas, una es la
espiral del crecimiento, la madurez y el impacto constante y creciente. La
otra, la de estancamiento personal, en el seguimiento de Jesús y en el impacto
en un mundo roto. La brecha entre ambas no para de crecer con el paso del
tiempo.
¿Cuál de las dos espirales describe mejor tu vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada