Divendres 2 de Febrer
1ª Samuel 29
1 Els filisteus van reunir totes les seves tropes a Afec. Els israelites estaven acampats a la font de Jizreel.
2 Els cinc primers magistrats de les ciutats filistees desfilaven al capdavant de les columnes de mil i de cent homes. David i els seus homes desfilaven els darrers, amb Aquix.
3 Els cinc magistrats dels filisteus van dir:
--Què hi fan, aquí, aquests hebreus?
Aquix els va respondre:
--¿No sabeu que és David, l'oficial de Saül, rei d'Israel? Ja fa un any o dos que és amb mi, i d'ençà que es va passar al meu servei no tinc res a dir d'ell.
4 Els generals dels filisteus, enfadats, li van dir:
--Fora aquest home! Que se'n torni al lloc que li tens assignat! No pot venir amb nosaltres a la guerra, que encara se'ns giraria en contra en plena batalla. Quin millor regal, per a reconciliar-se amb el seu senyor, que els caps dels nostres homes?
5 ¿No és d'aquest David que cantaven, tot dansant: "Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers"?
6 Llavors Aquix va cridar David i li digué:
--Et juro per la vida del Senyor que et tinc per un home honrat i que estic satisfet del teu comportament en l'exèrcit. No tinc res a dir contra tu des que vas arribar al meu país fins al dia d'avui. Però els altres primers magistrats no et veuen amb bons ulls.
7 Vés-te'n, doncs, en pau, i no et faràs malveure dels magistrats dels filisteus.
8 David va replicar a Aquix:
--Però, què he fet? Quina queixa tens del teu servent, des del dia que vaig entrar al teu servei fins avui, que no pugui venir a combatre contra els enemics del rei, el meu senyor?
9 Aquix li va respondre:
--Jo t'aprecio com si fossis un enviat de Déu. Però els generals dels filisteus estan decidits a no deixar-te pujar amb nosaltres al combat.
10 Per tant, lleva't demà al matí i, amb els altres servidors meus que t'acompanyen, aneu-vos-en, així que es faci de dia, al lloc que us tinc assignat. No t'ho prenguis malament, que jo t'aprecio de debò.
11 David i els seus homes es llevaren de bon matí per retornar al país dels filisteus. Després els filisteus van pujar a Jizreel.
Parábolas. Cálculos previos. Lucas 14: 25-33
25 Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
26 --Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu.
27 Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.
28 »¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la?
29 Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d'ell
30 dient: "Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar."
31 »O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s'asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil?
32 I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l'altre encara és lluny.
33 »Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.
La reciente crisis económica dejó el paisaje
español lleno de obras inacabadas como las que muestra la fotografía.
Empresarios que no supieron o no pudieron hacer bien sus números y, consecuentemente,
no pudieron terminar aquello que comenzaron. Esas obras son
verdaderos monumentos a la imprevisión, a la falta de reflexión acerca de
los costes implicados. Testimonios que llenan los pueblos y las ciudades
españolas. Testigos mudos de un entusiasmo inicial que se demostró insostenible
a lo largo del tiempo.
Si algo caracterizó siempre a Jesús fue su
brutal honestidad. En términos de mercadeo podríamos afirmar que hizo todo lo
posible por desanimar a las personas para que lo siguieran. Nunca prometió lo
que no podía dar, tampoco edulcoró las implicaciones de seguirlo mostrándonos
un camino de color rosa. Su invitación por medio de estas dos parábolas fue a
tomar una decisión en favor suyo basada en la reflexión cuidada y serena de los
puntos a favor y en contra, del precio que es necesario afrontar.
Todos nosotros podemos mirar hacia atrás en nuestra experiencia y ver
decisiones que fueron tomadas al albur, motivados por el entusiasmo, los buenos
deseos, un flujo de adrenalina y, que sin embargo, el tiempo mostró que eran
insostenibles, poco realistas y nada previsoras de los potenciales
inconvenientes que podrían presentarse a lo largo del camino.
El camino del seguimiento de Jesús
está también lleno de proyectos de discipulado fracasados. Personas que a
mitad del camino consideraron que era demasiado duro, complicado y retador y,
consecuentemente, prefirieron pararse y plantarse antes que seguir. Fallaron
los recursos emocionales, intelectuales y espirituales para seguir adelante. No
había la suficiente preparación para dicho viaje ni una clara comprensión de
las dificultades que esperaban en el itinerario. No veo desprecio en los ojos
de Jesús; tan sólo la tristeza por tanto dolor y sufrimiento que podrían
haberse evitado simplemente con su consejo de calcular el precio que había que
pagar antes de comenzar.
Por extensión las dos parábolas de este
texto son una invitación para antes de comenzar cualquier proyecto en la vida
hacer una valoración reflexiva de nuestra capacidad, no para ponerlo en marcha,
sino para completarlo. Veo que en la Biblia lo que verdaderamente cuenta no son
los buenos principios, más bien los buenos finales.
¿En qué situaciones de tu vida son aplicables los
principios de estas dos parábolas?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada