Dilluns 22 de Gener
1ª Samuel 19
1 Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb tots els seus consellers del seu propòsit de matar David. Però el seu fill Jonatan, que estimava molt David,
2 el va informar del pla:
--El meu pare Saül et vol matar. Demà al matí vés amb compte i queda't amagat en un lloc secret.
3 Jo sortiré amb el meu pare i l'acompanyaré al camp on tu seràs. Li parlaré de tu, veuré com va la cosa i t'ho faré saber.
4 Jonatan va parlar a favor de David al seu pare Saül. Li va dir:
--Tu, rei, no has de fer cap mal al teu servent David. Ell no te n'ha fet cap a tu. Ben al contrari, la seva actuació t'ha estat molt profitosa:
5 es va jugar la vida per matar aquell filisteu, i aquell dia el Senyor va donar una gran victòria a Israel. Tu mateix, en veure-ho, te'n vas alegrar. Per què vols pecar vessant sang innocent, matant David sense cap motiu?
6 Saül va fer cas del que Jonatan li deia, i va fer aquest jurament:
--Per la vida del Senyor, juro que David no morirà!
7 Jonatan va cridar David i li explicà aquesta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va tornar a estar al seu servei com abans.
8 La guerra continuava. David va sortir a combatre contra els filisteus, i la derrota d'ells fou tan gran que tots van fugir.
9 Un esperit maligne enviat pel Senyor s'apoderà de Saül. Saül era a casa seva, assegut, amb la llança a la mà, mentre David tocava la cítara.
10 Saül intentà de clavar David a la paret d'una llançada, però David va esquivar el cop, i la llança quedà clavada a la paret. David es va escapar aquella mateixa nit.
11 Saül envià emissaris a casa de David a vigilar-lo, amb la intenció de matar-lo l'endemà al matí. Però Mical, la seva muller, el va avisar:
--Si aquesta mateixa nit no t'escapes, demà t'hauran mort.
12 Mical va despenjar David per la finestra, i així ell pogué fugir i salvar-se.
13 Mical va agafar l'estàtua de l'ídol domèstic, la ficà al llit, va posar-li a la capçalera un coixí de pèl de cabra i va tapar l'ídol amb un tros de roba.
14 Quan Saül va fer anar els seus emissaris a detenir David, Mical els digué que estava malalt.
15 Saül tornà a enviar-los a veure si David hi era i els va manar que el portessin amb el llit i tot, per matar-lo.
16 Ells van entrar, però al llit només hi havia l'ídol, amb el coixí de pèl de cabra a la capçalera.
17 Llavors Saül va dir a Mical:
--Per què m'has enganyat i has deixat fugir el meu enemic?
Mical li respongué:
--És que ell m'ha dit: "Deixa'm anar. No m'obliguis a matar-te."
18 David, doncs, va fugir i es va salvar. Anà a trobar Samuel a Ramà i va explicar-li tot el que Saül li havia fet. David i Samuel se n'anaren a viure a Naiot.
19 Algú va informar Saül que David era a Naiot de Ramà,
20 i Saül va enviar-hi emissaris a detenir-lo. Aquests van veure el grup de profetes en ple deliri profètic, i Samuel, dret al mig, que els presidia. Llavors l'esperit de Déu s'apoderà dels emissaris de Saül, i ells també es posaren a delirar com els profetes.
21 Ho van comunicar a Saül i en va enviar uns altres, que també es posaren a delirar. Saül n'envià un tercer grup i també es van posar a fer igual.
22 Llavors va anar personalment a Ramà. En arribar a la gran cisterna que hi ha a Secu, va preguntar:
--On són Samuel i David?
Li respongueren:
--Són a Naiot de Ramà.
23 Però, mentre anava cap a Naiot de Ramà, s'apoderà també d'ell l'esperit de Déu i caminava tot delirant com els profetes, fins que va arribar a Naiot de Ramà.
24 Saül es va treure els vestits i també estigué delirant davant de Samuel com els altres profetes. Finalment, nu, es va desplomar i va romandre així tot aquell dia i la nit següent. Per això diuen: «¿També Saül figura entre els profetes?»
Parábolas. Labradores criminales. Lucas
20: 9-19
9 I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:
--Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny per una llarga temporada.
10 Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides.
11 L'amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides.
12 Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se'l van treure de sobre després de malferir-lo.
13 Llavors l'amo de la vinya es va dir: "Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran!"
14 Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: matem-lo i l'heretat serà nostra!"
15 El van treure fora de la vinya i el van matar.
»Què els farà l'amo de la vinya?
16 Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.
Els qui escoltaven van exclamar:
--Això mai!
17 Llavors Jesús se'ls mirà i els digué:
--Doncs per què es diu en l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ?
18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.
19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.
Esta parábola aparece
narrada en los tres evangelios sinópticos y reflejaba una situación muy real en
la Palestina de aquella época que padecía una gran inestabilidad política.
Muchos propietarios de tierras las arrendaban y se iban a vivir a lugares más
estables y seguros huyendo de los conflictos y peligros del campo. Se pactaban
un arriendo que podía ser en especie, monetario o una mezcla de ambos y cuando
llegaba el tiempo se enviaba a un representante para cobrar lo adeudado.
Como tantas otras esta
parábola tiene un mensaje para los primitivos oyentes y otro universal. Por el
contexto sabemos que los destinatarios originales fueron los maestros de la ley
y los sacerdotes. Jesús usó premeditadamente la viña que representaba a Israel
como propiedad de Dios. No es difícil identificar a los representantes del
propietario como los diferentes profetas que el Señor fue enviando a su pueblo.
Finalmente, el hijo y heredero representa a Jesús y habla con claridad de su
próxima muerte. El mensaje era claro y como nos dice el texto bíblico fue
perfectamente entendido por los destinatarios.
Pero hay un mensaje más
universal que es válido para todos nosotros los seguidores de Jesús y tiene que
ver con los compromisos adquiridos con el Señor. Dios tiene expectativas
muy claras con respecto a nosotros y haríamos muy bien en tomárnoslas de forma
muy seria. Creo que las mismas podrían agruparse en dos grandes que abarcarían,
al ser desarrolladas, al resto de las demás. La primera expectativa es que cada
día nos parezcamos más a Jesús tanto en nuestra manera de pensar como en
nuestra manera de vivir y actuar. Hemos sido salvados para que Cristo sea
formado en nosotros. La segunda expectativa es que ayudemos a
la construcción del Reino de Dios viviendo y actuando como agentes de
restauración y reconciliación, haciendo nuestras las necesidades de este mundo
roto. Una y otra vez por medio de sus siervos y su Palabra el Señor nos
recuerda y exhorta al cumplimiento de nuestros compromisos con Él. Podemos
actuar de forma coherente o, por el contrario, podemos ignorar sus peticiones y
endurecer más y más nuestro corazón viviendo de forma autónoma e independiente
del Padre.
Sin embargo, como todos
sabemos, llegará un día en que el propietario de la viña cansado de tanta
indiferencia, hostilidad y rechazo llamará a cuentas a los labradores que han
sido indignos de la tarea delegada y los compromisos adquiridos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada