Divendres 12 de Gener
1ª
Samuel 11
1 L'ammonita Nahaix va fer una incursió i assetjà Jabeix-Galaad. Tots els
habitants de Jabeix van proposar a Nahaix:
--Fes
un pacte amb nosaltres i ens avindrem a ser vassalls teus.
2 Nahaix, l'ammonita, els va respondre:
--El pacte que faré amb vosaltres serà
aquest: Us buidaré a tots l'ull dret. Vull que en vosaltres tot Israel rebi
aquest afront.
3 Els
ancians de Jabeix li van dir:
--Concedeix-nos set dies perquè puguem enviar
missatgers a tot el territori d'Israel, i, si ningú no ve a ajudar-nos, ens
rendirem.
4 Quan
els missatgers van arribar a Guibà, el poble de Saül, i van explicar-ho a la
gent, tothom esclatà en crits i plors. 5 En aquestes, Saül, que tornava del camp guiant els bous, va arribar i
preguntà:
--Què li passa, a la gent, que plora?
Llavors li van explicar el que havien dit els
de Jabeix. 6 Quan
Saül va sentir-ho, l'esperit de Déu s'apoderà d'ell. Encès d'indignació, 7 va agafar la parella de bous, els va fer
trossos i els envià per tot el territori d'Israel per mitjà de missatgers que
deien:
--Això és el que farem amb els bous dels qui
no vinguin a la guerra amb Saül i Samuel.
El Senyor va escampar el temor sobre el
poble, i sortiren tots com un sol home. 8 Saül va passar revista a Bèzec: els homes d'Israel eren tres-cents mil, i
els de Judà, trenta mil. 9 Després
van dir als missatgers que havien vingut:
--Digueu això als habitants de Jabeix-Galaad:
"Demà, a l'hora que el sol és més fort, us arribarà l'ajuda."
Els missatgers cuitaren a fer-ho saber als
habitants de Jabeix. Aquests se'n van alegrar molt 10 i respongueren als ammonites:
--Demà ens rendirem i podreu fer de nosaltres
el que us sembli millor.
11 L'endemà,
Saül va distribuir la tropa en tres cossos. Durant la guàrdia de la matinada
van caure sobre els ammonites i van mantenir l'atac fins que el sol ja era ben
fort. Els supervivents es van dispersar: no en quedaren dos de junts.
12 Aleshores
el poble digué a Samuel:
--Qui són els qui deien: "Saül no és
capaç de ser el nostre rei"? Doneu-nos aquests homes, que els matarem!
13 Però
Saül va dir:
--Ningú no ha de morir en un dia com aquest.
Avui el Senyor ha salvat Israel.
14 Samuel
digué al poble:
--Aneu a Guilgal i allà instituirem la
reialesa.
15 Tot
el poble va anar a Guilgal i van proclamar-hi rei Saül a la presència del
Senyor. Oferiren sacrificis de comunió davant el Senyor, i Saül i tots els
israelites van celebrar una gran festa.
Parábolas.
Hombre rico, hombre pobre. Lucas 16: 19-31
19 »Hi havia un home ric que portava vestits de
porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el
cos nafrat, 21 esperant
de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot
venien els gossos a llepar-li les nafres.
22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric
també morí i el van sepultar.
23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de
lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:
»--Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i
envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la
llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.
25 »Abraham
li respongué:
»--Fill, recorda't que en vida et van tocar
béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell
troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que
ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni
d'on sou vosaltres cap aquí.
27 »El
ric va insistir:
»--Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa
del meu pare, 28 on
tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també
ells en aquest lloc de turments.
29 »Abraham
li respongué:
»--Ja tenen Moisès i els Profetes: que els
escoltin.
30 »El
ric insistí encara:
»--No, pare meu Abraham, no els escoltaran.
Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
31 »Abraham
li digué:
»--Si no escolten Moisès i els Profetes,
tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.
La mayoría de las
parábolas son relatos que evocan un significado que va más allá del evidente en
el texto. Son analogías, es decir, una relación de parecido entre dos cosas que
son diferentes. Sin embargo, siempre hay el peligro de dejar correr la
imaginación y querer ver en ese parecido cosas que no necesariamente estaban en
la intención del autor. Tampoco podemos ni debemos hacer doctrina de una
parábola y podría ser fácil hacerlo de cómo será la vida más allá de la muerte
basándonos únicamente en el relato de Jesús. Por todo ello, simplemente quiero
compartir aquellos pensamientos que han venido a mi mente como consecuencia de
la lectura del texto bíblico.
Primero, nuestra vida
presente implica responsabilidades futuras. A lo largo de las páginas de la
Escritura, tanto en el Antiguo como en el Nuevo Testamento, se nos habla de que
cada ser humano es responsable de su vida, actos y omisiones ante el Señor. La
idea de que habrá un día en que tendremos que rendir cuentas es un
principio bíblico de primera magnitud. Incluso los seguidores de Jesús, todo y
ser salvados por la gracia, tendremos que presentar cuentas acerca de
nuestra mayordomía, a saber, el uso que hemos dado a nuestra vida y recursos.
No debemos caer en un falso sentido de impunidad debido al hecho de que
nuestras acciones y omisiones, sean buenas o malas, no son retribuida de forma
instantánea.
Segundo, el peligro de
vivir centrados en nosotros mismos y ajenos al dolor, sufrimiento y necesidades
de otros. Eso le sucedió al rico del relato. Día tras día vio a Lázaro y su
situación. Sin embargo, su egocentrismo le cerró el corazón hacia su prójimo y
sus necesidades generando en él un corazón cada vez más duro e insensible a
Dios y a la gente.
Tercero, un corazón
insensible al prójimo no puede ser sensible a Dios. Abrahán le indicó con
claridad al rico que ningún acto sobrenatural -como que alguien volviera de la
muerte- iba a cambiar la realidad de un corazón endurecido. Todos corremos el
riesgo de cerrarnos a las demandas de nuestra conciencia y de Dios por medio de
su Espíritu Santo. El resultado, como tantas veces pasó con Israel en el
pasado, es una frialdad espiritual creciente y una incapacidad de percibir al
Señor en nuestras vidas.
Esta parábola es una
llamada de atención para vivir vidas responsables, sensibles a la voz de Dios y
a las necesidades de nuestro prójimo.
Responsabilidad y sensibilidad ¿Cuán evidentes son ambas cosas en
tu vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada