LECTURA DIMARTS 23/1/18: 1 SAMUEL 20 i LLUC 16:1-12

Dimarts 23 de Gener

1ª Samuel 20

1 David va fugir de Naiot de Ramà i se n'anà a trobar Jonatan per dir-li:

--Què puc haver fet, quina falta o quina ofensa dec haver comès contra el teu pare, perquè em vulgui matar?

2 Jonatan li va respondre:

--De cap manera! No et matarà ningú! Pensa que el meu pare no fa res, per insignificant que sigui, sense consultar-m'ho. T'asseguro que una cosa així no me l'hauria amagada. És impossible!

3 Però David va insistir i li va fer aquest jurament:

--El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: "Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria." Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia vida que estic a un pas de la mort.

4 Jonatan va dir a David:

--Digues-me què vols que faci, i ho faré.

5 David li va proposar això:

--Mira, demà és la festa de la lluna nova, i jo hauria de venir a menjar amb el rei. Deixa'm amagar al camp fins demà passat al vespre. 6 Si el teu pare em troba a faltar, li dius que t'he demanat d'anar al meu poble, a Betlem, a celebrar-hi el sacrifici anual de tota la família. 7 Si el rei diu: "Està bé", és un bon senyal; puc estar tranquil. Però si s'enfurisma, tingues per cert que ha pres una determinació contra mi. 8 Sigues-me fidel, ja que davant el Senyor has fet amb mi, el teu servent, un pacte d'amistat. I si sóc culpable, mata'm tu mateix. No cal que em posis en mans del teu pare.

9 Jonatan va respondre:

--De cap manera! Si arribo a saber de cert que el meu pare ha pres un determini contra tu, t'ho comunicaré. No en dubtis gens!

10 David va preguntar a Jonatan:

--Qui m'avisarà si el teu pare respon enfurismat?

11 Jonatan li va dir:

--Vine, sortim al camp.

Van sortir tots dos al camp. 12 Allà Jonatan digué a David:

--Pel Senyor, Déu d'Israel, et juro que demà o demà passat en aquesta hora hauré aclarit què pensa el meu pare. Si tot va bé, t'enviaré algú per avisar-te. 13 Que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals si no compleixo el que et dic: si el meu pare ha decidit res contra tu, t'avisaré i te'n podràs anar tranquil·lament. I que el Senyor sigui amb tu com va ser amb el meu pare! 14 Mentre jo visqui, demostra'm la fidelitat que el mateix Senyor avala, i si moro, 15 no retiris mai el teu favor de la meva família, ni tan sols quan el Senyor haurà exterminat de la terra tots els teus enemics.

16 I Jonatan va fer aquest pacte amb el casal de David: «Que el Senyor demani comptes als enemics de David!»

17 Jonatan va insistir a David que jurés per l'afecte que li tenia. Se l'estimava com a si mateix.

18 Després li va dir:

--Demà és la festa de la lluna nova. Et trobaran a faltar, quan veuran buit el teu seient. 19 Demà passat, baixa de pressa, vés-te'n al lloc on et vas amagar l'altra vegada i queda't a prop de la roca d'Èzel. 20 Jo tiraré tres fletxes en aquella direcció, com si fes punteria, 21 i enviaré un criat a recollir-les. Si li dic: "Mira, les fletxes són més ençà: agafa-les!", pots venir; estigues tranquil que no hi ha perill; ho juro pel Déu viu. 22 Però si dic al criat: "Les fletxes són més enllà", vés-te'n; el Senyor vol que te'n vagis. 23 Pel que fa a la promesa que ens hem fet, el Senyor en serà sempre testimoni entre tu i jo.

24 David es va amagar al camp.

Va arribar la festa de la lluna nova i el rei es va entaular per a l'àpat. 25 El rei seia al seu lloc de costum, tocant a la paret. Jonatan seia al seu davant, Abner seia al costat de Saül, i el lloc de David quedava buit. 26 Però, aquell dia, Saül no va dir res. Pensava que tot era casual, que David no estava pur, que es trobava en estat d'impuresa ritual.

27 L'endemà, segon dia de la festa de la lluna nova, el lloc de David continuava buit. Saül va preguntar al seu fill Jonatan:

--Com és que el fill de Jessè no ha vingut a l'àpat ni ahir ni avui?

28 Jonatan li va respondre:

--David em va demanar amb insistència d'anar a Betlem. 29 Em va dir: "Deixa-m'hi anar, si et plau, perquè celebrem un sacrifici de família al poble, i el meu germà m'ho ha manat. Si m'ho permets, hi aniré i veuré els meus germans." Per això no ha comparegut a la taula del rei.

30 Saül es va indignar de mala manera contra Jonatan i li digué:

--Fill de mala mare! Ja ho sé prou! T'has fet amic del fill de Jessè, per a vergonya teva i de la que et va dur al món. 31 Mentre el fill de Jessè visqui sobre la terra, no estareu segurs ni tu ni el teu regne. I ara, fes-me'l agafar, perquè mereix la mort.

32 Jonatan va replicar al seu pare Saül:

--Per què ha de morir? Què ha fet?

33 Saül va tirar la llança contra ell per matar-lo. Llavors Jonatan va comprendre que, de part del seu pare, la mort de David era cosa decidida. 34 Es va alçar de taula, enrabiat, i aquell dia, el segon de la festa de la lluna nova, no va menjar res, dolgut per David i pels insults del seu pare.

35 L'endemà al matí, Jonatan, acompanyat d'un criat jove, va sortir al camp a trobar David. 36 Jonatan va dir al seu criat:

--Corre, busca les fletxes que jo tiraré.

El noi es posà a córrer, i Jonatan va tirar la fletxa més enllà d'on ell era. 37 El noi va arribar on Jonatan havia llançat la fletxa, i Jonatan li va cridar de lluny estant:

--Que no veus que és més enllà, la fletxa? 38 Corre, de pressa, no estiguis parat!

El noi va recollir la fletxa i la va tornar al seu amo. 39 Ell no es va adonar de res, però Jonatan i David es van entendre. 40 Jonatan va donar les seves armes al noi i li va dir que les portés a la ciutat. 41 Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l'un i l'altre; David era el qui més plorava. 42 Jonatan li va dir:

--Vés-te'n en pau. Del que hem jurat nosaltres dos pel nom del Senyor, que el Senyor mateix en sigui testimoni entre tu i jo, entre la meva descendència i la teva per sempre.

Parábolas. El administrador astuto y corrupto. Lucas 16: 1-12

1 Jesús deia també als seus deixebles:

--Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2 Ell el cridà i li digué:

»--Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.

3 »L'administrador va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4 Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració."

5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:

»--Quant deus al meu amo?

6 »Li respongué:

»--Cent gerres d'oli.

»Ell li digué:

»--Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.

7 »A un altre li digué:

»--I tu, quant deus?

»Li respongué:

»--Cent sacs de blat.

»Ell li diu:

»--Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.

8 I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:

--Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. 9 I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. 10 Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. 11 Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? 12 I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13 Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

No hay ninguna duda que hay personas que son tremendamente sagaces en su manera de manejar los asuntos de la vida. En ocasiones utilizan esa capacidad para el bien y en otras para el mal; tal es el caso del administrador reflejado en esta parábola. Nadie puede dudar de su capacidad, de su tenacidad y astucia para salir lo más airoso posible de una situación bien complicada. Incluso, no sin un tono claramente irónico, su propio amo elogio su sagacidad. También todos conocemos -tal vez nosotros mismos podemos encajar en esa categoría- personas que son bien intencionales y persistentes en desarrollar una competencia o alcanzar una meta que es importante para ellos. Su cerebro tiene la capacidad de trabajar a mil por hora para generar nuevas ideas, opciones, posibilidades y nada ni nadie les detiene ante sus propósitos. Hay un gran potencial en todo ser humano, la cuestión es cómo se usa, con qué propósito, en qué dirección.

Desde mi punto de vista hay tres grandes lecciones que se desprenden para nosotros de este relato de Jesús. La primera es no desarrollar un falso sentido de impunidad y pensar que nunca vamos a tener que rendir cuentas de nuestra vida. El administrador corrupto fue llamado a rendirlas y del mismo modo nosotros tendremos que responder ante el Señor de la forma en que estamos usando nuestra vida. 

La segunda es tener, eso si, en un sentido positivo y constructivo, la misma actitud sagaz que tuvo el administrador de la parábola. Si pusiéramos tanto empeño, intencionalidad y ganas en la construcción del Reino de Dios como la ponemos en otras cosas que son de menos importancia, otro gallo nos cantaría y otra sería la situación de este mundo roto y necesitado. Hay seguidores de Jesús que se desviven por su equipo deportivo, su pasatiempo, su trabajo, sus amistades y que simplemente le dan al Reino las sobras de su vida y energías.

La fidelidad en lo pequeño es el único camino para grandes responsabilidades. Personalmente uso este principio bíblico como una prueba de liderazgo. Si alguien no es capaz de hacer con dedicación y excelencia una responsabilidad pequeña carece, a mis ojos, de la confiabilidad para poderle delegar tareas de mayor calado. El buen administrador hará con la misma dedicación y excelencia lo pequeño y lo grande.

¿Cómo ves tu vida si te evalúas a la luz de estas tres lecciones?