Dijous 18 de Gener
1ª Samuel 16
1 El Senyor va dir a Samuel:
--Fins quan t'aniràs lamentant per Saül? Sóc jo qui l'ha rebutjat com a rei d'Israel! Ara omple d'oli el corn i vés. Jo t'envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.
2 Samuel respongué:
--Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà.
El Senyor li va dir:
--Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor.
3 Convida Jessè al sacrifici, i jo t'indicaré què has de fer. M'ungiràs rei aquell que jo et diré.
4 Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre'l, alarmats, i li van preguntar:
--Véns en so de pau?
5 Samuel respongué:
--Sí, vinc en so de pau. Sóc aquí per oferir un sacrifici al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici.
Samuel també va purificar Jessè i els seus fills i els convidà al sacrifici.
6 Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: «L'ungit del Senyor és aquí, davant d'ell.»
7 Però el Senyor digué a Samuel:
--No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L'he descartat. El que val no és allò que l'home veu: l'home veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor.
8 Llavors Jessè va cridar Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, però aquest digué:
--No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
9 Després Jessè va fer passar Ximà, però Samuel digué:
--No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
10 Així Jessè va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué:
--D'aquests set, el Senyor no n'escull cap.
11 Samuel va afegir:
--No queda cap més fill?
Jessè va respondre:
--Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat.
Samuel li digué:
--Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
12 Jessè va fer que l'anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel:
--Ungeix-lo, que és ell.
13 Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'esperit del Senyor s'apoderà de David. Samuel va tornar-se'n a Ramà.
14 L'esperit del Senyor s'havia apartat de Saül, i un esperit maligne, enviat pel Senyor, el turmentava.
15 Els consellers de Saül li van dir:
--Es veu que un esperit maligne enviat per Déu et turmenta.
16 Si tu ens ho manes, senyor, els qui prestem servei a casa teva buscarem algú que sàpiga tocar la cítara. Així, quan t'assalti l'esperit maligne enviat per Déu, ell tocarà i et trobaràs millor.
17 Saül va dir als seus consellers:
--Busqueu-me un home que toqui bé i porteu-me'l.
18 Un dels criats digué:
--He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell.
19 Saül va trametre missatgers a Jessè per dir-li que li enviés el seu fill David, que s'estava amb el ramat.
20 Jessè va preparar un ase, pans, un bot de vi i un cabrit, i va fer que David, el seu fill, ho portés a Saül.
21 David es presentà a casa de Saül i va entrar al seu servei. Saül va arribar a tenir-li tant d'afecte que va fer-lo el seu escuder.
22 Saül va fer dir a Jessè:
--David, m'agrada: et prego que es quedi al meu servei.
23 Quan aquell esperit enviat per Déu assaltava Saül, David prenia la cítara i tocava. Saül es calmava i es trobava millor, perquè fugia d'ell l'esperit maligne.
Parábolas. Vas a morir esta misma
noche. Lucas 12: 13-21
13 Llavors un d'entre la gent digué a Jesús:
--Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència.
14 Ell li respongué:
--Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?
15 Llavors digué a la gent:
--Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.
16 I els explicà una paràbola:
--A un home ric, la terra li va donar molt.
17 Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?"
18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns,
19 i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."
20 »Però Déu li digué:
»--Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.
Me ha costado mucho
entender qué quería enseñar Jesús por medio de esta parábola. He comenzado a
escribir y en tres ocasiones he borrado aquello que había redactado al no tener
la certeza de haber captado la esencia del relato. Sigo dándole vueltas y hay
tres ideas que han venido de forma continuada a mi mente: el sentido de la
vida, la transitoriedad de la misma y el vivir para Dios y los otros. A pesar
del riesgo que supone quiero desarrollar estas tres ideas.
El sentido de la vida.
Sin ninguna duda el ser humano es la única criatura que precisa darle
significado a su existencia. No nos basta con simplemente vivir desde el punto
de vista fisiológico. Tenemos una dimensión trascedente que clama por propósito
y sentido y que requiere ser atendida. Perseguimos, de forma consciente o
inconsciente, cualquier cosa que intuyamos o pensemos que puede llenar ese
vació llamado significado y, como advierte Jesús, podemos hacerlo de forma
avariciosa, es decir, con un afán desmedido de poseer y adquirir aquello que
tal vez pueda darnos significado. El Maestro, sin embargo, afirma que las
riquezas no van a ser las que den sentido a nuestra vida. Esta consiste en
mucho más que la acumulación de bienestar.
La transitoriedad de la
vida. Hoy somos y mañana ya no estamos. Pretendemos vivir como si fuéramos
inmortales y pensando más en el futuro que en el presente. Jesús afirma que no
debemos tener afán ni ansiedad por el día de mañana y que vivamos de forma
plena y presente el día de hoy. La Escritura nos enseña que el día es el
periodo de tiempo en que debemos centrarnos. El que mejor podemos manejar. Este
es el día que el Señor ha hecho, afirma el salmista, vamos, por tanto, a
gozarnos y alegrarnos en el mismo.
Vivir para Dios y para
otros. Jesús termina su parábola afirmando que es erróneo vivir pensando
únicamente en nosotros y en nuestras necesidades. La Biblia nos enseña una y
otra vez que nuestra búsqueda de sentido y significado pasar por centrarnos más
en Dios y en nuestro prójimo y no tanto en nosotros mismos. Vivir hacia fuera y
no hacia dentro. Vivir pensando en los demás y no tan sólo en nosotros mismos.
Todo parece indicar que es en el otro donde me encuentro a mí mismo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada