Dissabte 27 de Gener
1ª Samuel 24
1 Des d'allà, David va pujar a instal·lar-se als espadats d'Enguedí.
2 Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d'Enguedí.
3 Aleshores prengué tres mil homes escollits de tot Israel i sortí a buscar David i els seus homes cap als espadats dels Cabirols.
4 Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes.
5 Els homes de David li van dir:
--Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: "Posaré el teu enemic a les teves mans i podràs fer-ne el que vulguis."
David es va acostar d'amagat i tallà la punta del mantell de Saül.
6 Però, un cop l'hagué tallada, va sentir remordiments,
7 i va dir als seus homes:
--Déu me'n guard de fer cap mal al meu sobirà, l'ungit del Senyor! Ell és l'ungit del Senyor. No li faré res.
8 Amb aquestes paraules, David va retenir els seus homes i no els permeté que es llancessin contra Saül. Saül va sortir de la cova i va seguir camí enllà.
9 També va sortir David i va cridar, darrere de Saül:
--Rei, senyor meu!
Saül es va girar. David va agenollar-se i es prosternà amb el front a terra
10 i li digué:
--Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal?
11 Avui pots veure amb els teus propis ulls que el Senyor t'havia posat a les meves mans dintre la cova. Em deien que et matés, però no he volgut fer-ho. He dit que no faria cap mal al meu sobirà, perquè és l'ungit del Senyor.
12 Fixa't, pare meu, mira a la meva mà la punta del teu mantell. T'he tallat la punta del mantell, però no t'he matat. Sàpigues, doncs, que no et vull mal, ni sóc cap rebel, ni t'he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me.
13 Que el Senyor faci de jutge entre tu i jo! Que em faci justícia contra tu! Però jo no em faré justícia amb les meves pròpies mans.
14 Tal com diu un proverbi dels antics: "Del culpable vindrà la paga de sa culpa." No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans!
15 Contra qui ha sortit en campanya tot un rei d'Israel? Qui persegueixes? Un gos mort, una puça solitària!
16 Que el Senyor sigui jutge i sentenciï entre tu i jo. Que examini i defensi la meva causa, que em faci justícia alliberant-me de les teves mans.
17 Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà:
--David, fill meu, ¿és de debò la teva veu?
I arrencà a plorar.
18 Després va dir a David:
--Tu ets l'innocent, i jo el culpable. Tu sempre m'has fet bé, i jo, en canvi, sempre t'he fet mal.
19 Avui m'has demostrat on arriba la teva bondat: el Senyor m'havia posat a les teves mans, però tu no has volgut matar-me.
20 Quan algú té atrapat el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi el que avui has fet per mi!
21 Jo sé de cert que tu seràs rei, i que en tu es consolidarà la reialesa d'Israel.
22 Jura'm, doncs, pel Senyor, que no exterminaràs la meva descendència ni esborraràs el nom de la meva família.
23 David li ho va jurar. Saül se'n tornà a casa seva, i David, amb els seus homes, va pujar al seu refugi.
Parábolas. Del capital y los
intereses I. Mateo 25: 14-30
14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns.
15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.
»Immediatament,
16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més.
17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més.
18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.
20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
»--Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.
21 »L'amo li va dir:
»--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
»--Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.
23 »L'amo li va dir:
»--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
»--Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat.
25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
26 »Però l'amo li va respondre:
»--Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat.
27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos.
28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu.
29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Es posible que haya
muchas más pero personalmente veo tres grandes lecciones para los seguidores de
Jesús en esta parábola: Dios da a cada uno según su capacidad, El Señor espera
un buen uso de los recursos encomendados y, finalmente, a mayor fidelidad más
recursos. Comencemos con la primera de ellas.
El principio bíblico de
la mayordomía es simple pero poderoso. Nada de lo que somos y tenemos nos
pertenece a nosotros sino al Señor. Es propiedad suya por creación y por
redención y nosotros lo recibimos en calidad de administradores. Estamos, pues,
haciendo uso de unos recursos -incluyendo nuestra vida- que no nos pertenecen y
sobre los cuales tendremos, más tarde o más temprano, que rendir cuentas. Es en
este cuadro marco que hemos de entender el concepto de que todos y cada uno de
nosotros hemos recibido "de acuerdo con nuestra capacidad" y, por
tanto, se nos exigirá en relación a lo que hemos recibido para ser administrado.
Sabemos que uno de los atributos del Señor es su justicia. Esto nos da la
seguridad que a ninguno de nosotros se nos va a pedir más allá de nuestra
capacidad. Pero tampoco por debajo de la misma. Se espera que cada uno de
nosotros esté a la altura de lo que se nos ha encomendado para ser
administrado.
Para mí eso
produce mucha paz con relación a las expectativas que se tienen sobre mí.
También lo veo como un antídoto contra la envidia. Aquel que ha recibido más es
sin duda porque tiene mayor capacidad para administrar, pero también se tienen
expectativas más alta sobre él, se espera que genere más rendimiento y
beneficio. Por tanto, la cuestión no es si me hubiera gustado recibir más o
menos, sino qué hago con aquello que me ha sido encomendado, como lo administro
de manera que crezca, se multiplique y de fruto.
Un último comentario al
respecto de lo encomendado ¿Con qué finalidad nos ha sido dado? Una mala
interpretación de la enseñanza bíblica acerca de la mayordomía consiste en
reducirla a la práctica del diezmo. Doy el diez por ciento de mis ganancias y
vivo sin tener que rendir cuentas a nadie con el noventa por ciento restante.
Todo lo encomendado- incluyendo nuestra vida- lo ha sido para que podamos
usarlo para la construcción del Reino y bendición de la humanidad. El Señor
continúa amando a un mundo roto y su providencia -dando dones a los hombres-
sigue proveyendo para hacernos la vida mejor y más fácil. Dones
artísticos, científicos, tecnológicos, creativos que hacen que intentemos
mejorar la vida en nuestro planeta.
Eres un administrador
de aquello que te ha sido encomendado según tu capacidad. Se espera de ti
que lo uses de manera sabia para honrar a Dios y bendecir a la humanidad.
Haz un inventario, lo
más extenso posible, de todo aquello que te ha sido encomendado por el Señor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada