LECTURA DIVENDRES 19/1/18: 1 SAMUEL 17 i LLUC 13:6-9


Divendres 19 de Gener

1ª Samuel 17
Els filisteus van mobilitzar les seves tropes. Es concentraren prop de Socó de Judà i acamparen entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim. També es van mobilitzar Saül i els israelites. Van acampar a la vall de l'Alzina i van prendre posicions enfront dels filisteus. Els filisteus ocupaven una muntanya i els israelites l'altra, i entremig hi havia la vall.
De les files dels filisteus va sortir aleshores un desafiador, de més de dos metres i mig d'alçada. Era Goliat, de Gat. Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos. Unes polaines de bronze li protegien les cames, i portava penjada a les espatlles una javelina també de bronze. El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor; la punta de ferro, sola, ja pesava sis quilos. Davant seu hi anava l'escuder.
Goliat es plantava allà al mig i cridava cap a les files d'Israel:
--Per què heu sortit a combatre? Jo sóc filisteu, però vosaltres només sou esclaus de Saül. Trieu-vos un home que baixi a lluitar amb mi! Si ell guanya i em mata, serem els vostres vassalls; però si guanyo jo i el mato, vosaltres sereu vassalls nostres i us haureu de sotmetre.
10 El filisteu afegia:
--Desafio les tropes d'Israel. Que vingui un dels vostres i lluitarem tots dos!
11 Quan Saül i tots els israelites sentien aquestes paraules del filisteu, quedaven esbalaïts de por.
12 David era fill d'un efratita de Betlem de Judà que es deia Jessè i que tenia vuit fills. En temps de Saül, aquest home era un dels notables. 13 Els tres fills grans de Jessè havien anat a la guerra, a les ordres de Saül. Es deien Eliab, el primogènit, Abinadab, el segon, i Ximà, el tercer. 14 David era el més petit. Els tres més grans s'havien allistat amb Saül. 15 David anava i venia, de prop de Saül a Betlem, on pasturava el ramat del seu pare.
16 El filisteu es plantava allà al mig, matí i tarda. Va fer-ho durant quaranta dies.
17 Jessè va dir al seu fill David:
--Pren aquest sac de blat torrat i aquests deu pans, i corre a portar-ho als teus germans, al campament. 18 Aquests deu formatges, porta'ls al comandant. Informa't de com estan els teus germans i torna amb la seva soldada. 19 Saül és amb ells i amb totes les tropes d'Israel, a la vall de l'Alzina, per combatre contra els filisteus.
20 David es va llevar de bon matí, confià el ramat a algú que el vigilés, va carregar-ho tot i se n'anà, tal com Jessè li havia manat. Quan va arribar al campament, les tropes formaven en ordre de batalla i llançaven el crit de guerra.
21 Israelites i filisteus estaven arrenglerats, un exèrcit enfront de l'altre. 22 David va descarregar el que portava, ho confià al guardià dels bagatges i corregué al camp de batalla a saludar els seus germans. 23 Mentre conversava amb ells, s'avançà des de les files dels filisteus aquell desafiador que es deia Goliat, el filisteu de Gat, i es va posar a fer els discursos de cada dia. David ho va sentir. 24 Tots els israelites, en aparèixer aquell home, van retirar-se esporuguits. 25 Un israelita deia:
--Veieu aquest home que s'avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel.
26 David va preguntar als homes que eren allà prop d'ell:
--Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d'Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu?
27 Aquells soldats li van repetir allò mateix que havien dit:
--Això faran al qui el venci.
28 Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué:
--Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.
29 David li va respondre:
--I què he fet, ara? Et parlava i prou!
30 Es va separar d'ell i, adreçant-se a un altre, li va repetir la mateixa pregunta. Tots li responien igual que els primers.
31 Però algú que va sentir el que David deia, ho comunicà a Saül, i aquest el va fer cridar. 32 David digué a Saül:
--Que ningú no s'acovardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell.
33 Però Saül respongué a David:
--Tu no pots posar-te al davant d'aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove.
34 David li va explicar:
--El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un ós i s'emporta una ovella del ramat, 35 el persegueixo, l'ataco i li prenc la presa de la boca. I si s'abraona contra mi, l'agafo per sota la barra i el mato. 36 El teu servent ha matat lleons i óssos: aquest filisteu incircumcís serà com un d'ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!
37 David va dir també:
--El Senyor, que m'ha salvat d'óssos i lleons, també em salvarà d'aquest filisteu.
Aleshores Saül li digué:
--Vés, i que el Senyor sigui amb tu.
38 Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa. 39 Sobre l'armadura, David es va cenyir l'espasa. Però quan provà de moure's, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:
--Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.
I es va treure l'armadura. 40 Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.
41 El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David. 42 Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència. 43 I li va dir:
--¿Et penses que sóc un gos, que véns amb aquest bastó?
El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus. 44 Després li digué:
--Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs.
45 David li va respondre:
--Tu véns contra mi amb l'espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l'univers, el Déu de les tropes d'Israel, que tu has insultat. 46 Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l'exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu. 47 Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dóna la victòria amb l'espasa o amb la llança. El Senyor és l'amo de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans.
48 Així que el filisteu s'avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sortir dels rengles de l'exèrcit i corregué a plantar-li cara. 49 David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. 50 David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l'espasa.
51 Després va anar d'una correguda fins al filisteu, li tragué l'espasa de la beina i el va rematar tallant-li el cap. En veure mort el més valent dels seus guerrers, els filisteus van emprendre la fugida. 52 Llavors els homes d'Israel i de Judà llançaren el crit de guerra i es posaren a perseguir-los fins a arribar a Gat i fins a les portes d'Ecron. Per tot el camí de Xaaraim, fins a Gat i fins a Ecron, hi havia cadàvers de filisteus. 53 Els israelites van parar de perseguir els filisteus i van tornar enrere per saquejar el seu campament. 54 David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem; les armes, se les quedà a la seva tenda.
55 En veure que David sortia a lluitar contra el filisteu, Saül havia preguntat a Abner, el general en cap de l'exèrcit:
--Abner, de qui és fill, aquest noi?
Abner havia respost:
--No ho sé pas, oh rei. És tan cert com tu vius!
56 El rei havia insistit:
--Informa't tu mateix de qui és fill aquest jove.
57 En tornar David, després de matar el filisteu, Abner el presentà a Saül. Duia encara el cap del filisteu a la mà. 58 Saül va preguntar-li:
--De qui ets fill, noi?
David va respondre:
--Sóc fill del teu servent Jessè, de Betlem.


Parábolas. Estéril. Lucas 13: 6-9
I els digué aquesta paràbola:
--Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya:
»--Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?
»Ell li respongué:
»--Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

La higuera es uno de los árboles frutales más fértiles que existe y da varias cosechas a lo largo del año, aunque una vez plantada hacen falta tres años para poder recoger la primera cosecha. Del relato de Jesús se desprenden tres ideas claras que sería bueno que todos los seguidores del Maestro pudiéramos considerar:

Estamos llamados a dar fruto. Jesús afirmó que seríamos conocidos por nuestros frutos y que nuestro Padre recibe gloria precisamente cuando los damos. El fruto es la razón de ser de nuestra vida y la prueba evidente de que existe una relación vital con el Maestro. Así lo enseñó en Juan 15 cuando habló de la vid y los sarmientos y el destino de aquellos pámpanos que no sean fructíferos. Cuando el Nuevo Testamento habla de fruto se refiere a mostrar en nosotros el carácter de Jesús (eso es, al fin y al cabo el fruto del Espíritu) y a nuestras obras de amor, justicia y misericordia hacia el prójimo. 

Aquel que no da fruto se vuelve un parásito. Una higuera que produce higos igualmente sigue ocupando un espacio y usando unos recursos y nutrientes. Se aprovecha de la tierra pero no devuelve nada a cambio. Recibe pero no da. Haciendo esto se convierte, no sólo en algo inútil, sino nocivo, ya que usa recursos que podrían ser usados por otras plantas o árboles que si podrían cumplir su función y dar fruto. Un principio clave de la fe cristiana es dar. Más bienaventurado -afirma Jesús- es dar que recibir. Dios nos amó y dio y, en imitación del Maestro nosotros deberíamos darnos a nosotros mismos en favor de nuestros hermanos y un mundo roto. Pero hay muchos seguidores de Jesús que viven bajo el principio del mundo, recibir. Reciben y reciben centrados en ellos mismos sin devolver nada ni a la comunidad ni al mundo.

Hay un tiempo límite para la esterilidad. La esterilidad no siempre será soportada. No puede ser que alguien improductivo esté constante y continuamente utilizando recursos que no le corresponden y no merece y, al mismo tiempo, privándoselos a otras partes del cuerpo que son auténticamente productivas. Nuevamente Juan 15 es ilustrativo en este sentido: quien da fruto será podado para que pueda dar más. Quien es estéril será cortado para no dañar al resto. 
Al leer tu vida con la clave que aporta esta parábola ¿Qué observas en ti? ¿Qué deberías hacer al respecto?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada