LECTURA DIJOUS 16/2/17 SALM 92 i 1ª TIMOTEU 2


Dijous 16 de Febrer
1ª Timoteu 2
Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l'honestedat. Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, que es donà a si mateix com a rescat per tothom: aquest és el testimoni que Déu ha donat en els temps fixats per ell. Jo n'he estat fet herald i apòstol, mestre de la fe i de la veritat per a instruir els pagans. Ho declaro amb tota veritat, i no menteixo.
Desitjo que els homes preguin pertot arreu i que puguin alçar unes mans pures, evitant baralles i discussions.
Igualment, desitjo que les dones es presentin amb decència, que s'arreglin amb dignitat i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d'or o perles o vestits luxosos, 10 sinó amb bones obres, com escau a dones que s'han compromès a donar culte a Déu. 11 A l'hora de la instrucció, les dones casades s'han de mantenir en silenci i submises als marits. 12 No els permeto que es dediquin a ensenyar i així dominin els seus marits, sinó que han d'estar en silenci. 13 Perquè primer va ser format Adam i després Eva. 14 I no fou enganyat Adam, sinó la seva dona, la qual, seduïda, va cometre una falta. 15 Tanmateix, la dona se salvarà gràcies a la maternitat, si conserva amb tota discreció la fe, la santedat i l'amor.

Salm 92
Altísimo Señor,
¡Qué bueno es darte gracias
y cantar himnos en tu honor!
Anunciar por la mañana y por la noche
tu gran amor y fidelidad.
Esta introducción y tres estrofas conforman este salmo. La primera, expresa la alegría que Dios produce en la vida del creyente. La segunda, habla de los necios, su actitud y su futuro. La tercera, y última, expresan las bendiciones que, en contraste con el necio, recibirá el justo.
Este salmo me ha desafiado a pensar en qué modo mi vida proclama y anuncia el amor y la fidelidad de Dios. En primer lugar me ha hecho pensar si realmente lo estoy experimentando. He tenido que meditar sobre qué muestras o evidencias hay en mi vida, más allá de los tópicos típicos, de que el amor y la fidelidad del Señor son auténticas, genuinas, reales, no mera verborrea intelectual.
Pasado este examen, he tenido que preguntarme qué me impide proclamar y anunciar al mundo el amor y la fidelidad del Señor sobre mi vida y la de los míos. Pensaba que mucha gente a mi alrededor hace gala y se sienten orgullosos de cosas que causan vergüenza ajena, sin embargo, yo, en ocasiones, me siento intimidado y dejo de proclamar que nuestro Dios es fiel, misericordioso y todo amor. Está claro que algo no funciona bien cuando esto sucede.
Este salmo es un desafío a no avergonzarme y anunciar su amor y fidelidad.
Un principio
Anunciar a otros lo que Dios hace en nuestras vidas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada