Divendres 24 de Febrer
2ª Timoteu 3
1 Ja saps que en els darrers dies vindran temps difícils. 2 Hi haurà homes egoistes, amics del diner, vanitosos, orgullosos, difamadors, rebels als pares, desagraïts, profanadors, 3 sense cor, venjatius, calumniadors, intemperants, cruels, enemics del bé, 4 traïdors, impulsius, encegats, amics del plaer més que de Déu. 5 Aquests homes mantindran les aparences de la pietat, però rebutjaran la força que posseeix. Aparta't de gent així! 6 Són d'aquest grup els qui es fiquen per les cases i capten dones carregades de pecats, arrossegades per tota mena de passions, 7 que sempre estan aprenent, però que mai no són capaces d'arribar al coneixement de la veritat. 8 Tal com Jannes i Jambres es van oposar a Moisès, aquests també s'oposen a la veritat. Són homes amb l'enteniment malmès i amb una fe reprovable. 9 Però no faran gaires més progressos, perquè la seva insensatesa serà coneguda de tothom, com ho va ser la d'aquells dos.
10 Tu, però, m'has seguit pas a pas en l'ensenyament, la manera de viure, els propòsits, la fe, la paciència, l'amor, la constància, 11 les persecucions, els sofriments, com els que vaig passar a Antioquia, a Iconi, a Listra. Quines persecucions no vaig haver de suportar! Però de totes, el Senyor me'n va treure. 12 Tots els qui vulguin viure piadosament en Jesucrist seran perseguits. 13 Per la seva banda, els homes dolents i impostors aniran de mal en pitjor, alhora enganyant i enganyant-se.
14 Tu persevera en el que has après i has acceptat fermament, recordant qui t'ho ha ensenyat. 15 Des de ben petit coneixes les Sagrades Escriptures, que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació gràcies a la fe en Jesucrist. 16 Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, 17 perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui sempre a punt per a tota obra bona.
Salm 99
Oh Rey poderoso, que amas el derecho,
Tú has establecido la rectitud;
Tú administras en Jacob
la justicia y el derecho.
Exaltad al Señor, nuestro Dios,
postraos ante el estrado de sus pies:
Él es santo.
Tres estrofas estructuran este salmo: La primera nos
indica que Dios reina, la segunda, que es justo y santo y la tercera que el
Señor se revela.
Precisamente lo que ha llamado mi atención para
pensar sobre ello han sido los versículos que he seleccionado para encabezar la
entrada porque en ellos, que provienen de la segunda estrofa, se nos habla de
dos aspectos del carácter de Dios, su santidad y su justicia.
Una vez más he visto que de su santidad se deriva la
moralidad y de su justicia un sentido de búsqueda de todo aquellos que es
recto, justo, porque es difícil usar otro sinónimo. Cuando pienso en la
santidad del Señor veo la necesidad de vigilar mi moralidad. Cuando pienso en
su justicia me siento compelido a actuar contra toda clase de mal e injusticia
y no darle lugar en mi vida.
También me he dado
cuenta mi tendencia al desequilibrio en este sentido. He tendido durante años a
enfatizar la santidad de Dios y, consecuentemente, he tratado de no violar su
moral y, sin embargo, me ha olvidado de su justicia y, por tanto, no me sentido
responsable de luchar y actuar abiertamente contra el mal y todo tipo de
injusticia.
Un principio
Dios es santo y justo, por tanto, ambos atributos
han de guiar nuestra conducta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada