Dimarts 21 de Febrer
1ª Timoteu 6
1 Els qui estan sotmesos al jou de l'esclavitud, han de considerar que els seus amos es mereixen tot el respecte, perquè el nom de Déu i la doctrina sana no rebin cap injúria. 2 Els qui tenen amos creients, que no els faltin al respecte, amb el pretext que són germans; ben al contrari, que els serveixin encara millor, ja que els qui reben els seus bons serveis són germans fidels i estimats.
Això és el que has d'ensenyar i predicar. 3 Els qui ensenyen doctrines incorrectes en comptes d'adherir-se a les sanes paraules de nostre Senyor Jesucrist i a la doctrina manifestada en la pietat, 4 estan encegats per l'orgull i no entenen res. Aquests pateixen del mal de les discussions i les disputes. D'aquí neixen enveges, discòrdies, injúries, sospites malignes, 5 altercats de gent que té l'enteniment malmès, allunyada de la veritat i que es mira la pietat com un negoci. 6 I és cert que la pietat és un gran negoci, si un s'acontenta amb el que té! 7 Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. 8 Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. 9 Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. 10 Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments.
11 Però tu, home de Déu, fuig de tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la dolcesa. 12 Lliura el noble combat de la fe i assoleix la vida eterna a què has estat cridat, tal com vas reconèixer en la noble professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis. 13 Davant de Déu, que dóna vida a tota cosa, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seva noble confessió, et recomano 14 que guardis irreprensible i sense taca el manament rebut, fins que es manifestarà nostre Senyor Jesucrist. 15 Déu farà que es manifesti en els temps fixats, ell que és el benaurat i l'únic sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, 16 l'únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, aquell que cap home no ha vist mai ni és capaç de veure. A ell l'honor i el poder per sempre. Amén.
17 Recomana als rics d'aquest món que no siguin orgullosos i que no confiïn en riqueses fugisseres, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm; 18 digues-los que facin el bé, que s'enriqueixin de bones obres, que donin generosament, que sàpiguen compartir. 19 Així aniran acumulant per al futur un tresor magnífic i segur, i podran assolir la vida veritable.
20 Timoteu, guarda el tresor de la fe, defuig les xerrameques irreverents i les polèmiques d'una falsa ciència espiritual. 21 Alguns que l'ensenyaven han acabat abandonant la fe.
Que la gràcia sigui amb vosaltres.
Salm 96
Contad a los gentiles su gloria,
sus maravillas a todos los pueblos.
Porque el Señor es grande
y muy digno de alabanza;
más temible que todos los dioses.
Pues los dioses de los gentiles son nada.
Mas el Señor hizo los cielos.
Este poema es una invitación tanto a creyentes como
a no creyentes para que reconozcan a Dios y le tributen el honor y la gloria
que merece. A fin de que esto sea posible, no a modo de justificación, el
salmista va desgranando una serie de razones por las cuales deberíamos hacerlo
o que nos pueden inspirar a llevarlo a cabo. El salmo termina con un estallido
de júbilo por parte de toda la creación por el hecho de que ¡Al fin! el Señor
que reina, gobernará toda la tierra con justicia.
Por tanto, el creyente recibe de parte de la Palabra
del Señor esa invitación a sumarse al reconocimiento a Dios, pero recibe una
más específica que únicamente un seguidor de Jesús puede hacer, a saber, y tal
como se refleja en los versículos que se han escrito en esta entrada, contar a
los gentiles, es decir, a aquellos que no conocen a Dios, acerca de Él, su
carácter y sus propósitos.
Esta es la lección del salmo para mí, una llamada de
atención a no olvidar que hay, a mi alrededor, gente que necesita conocer de
Dios. No necesitan hacerlo para unirse a mi iglesia o acrecentar mi
denominación, lo necesitan para que Dios pueda restaurar sus vidas, darles
sentido, animarles en el dolor, estar junto a ellos en la necesidad y la
dificultad. Pero esto solo podrá llevarse a cabo si yo, que conozco al Señor,
lo comunico a otros.
Un principio
Quien sabe, no puede callar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada