Divendres 10 de Febrer
Romans 13
1 Que tothom se sotmeti a les autoritats que tenen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat posades per ell. 2 Per tant, el qui s'enfronta a l'autoritat es rebel·la contra l'ordre volgut per Déu, i els rebels es buscaran la pròpia condemna. 3 Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l'autoritat, fes el bé, i l'autoritat reconeixerà el teu mèrit, 4 ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l'espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal. 5 Per això, cal sotmetre's, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència. 6 Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s'ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu. 7 Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.
8 No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. 9 No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. 10 Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.
11 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. 12 La nit és avançada i el dia ja s'acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum. 13 Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. 14 Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us preocupeu de satisfer els desigs terrenals.
Salm 88
¿Por qué, Señor, me rechazas
y me ocultas tu rostro?
El salmo de un moribundo, lleno de tristeza y desesperanza.
Un salmo lleno de preguntas a las que no se les da ninguna respuesta. Desde el
comienzo hasta el final es una constante expresión de dolor, sufrimiento,
sentimiento de abandono por parte de Dios y, a diferencia de otros salmos que
comparten este mismo sentir, no hay ni una sola expresión de esperanza, de
recuerdo de la intervención pasada del Señor, de seguridad de su manifestación
futura.
Creo que es así porque refleja esos momentos de la
vida en que todo parece oscuro y, por más que uno se esfuerce y trate de ser
positivo, no hay luz a la vista, esperanza en el horizonte ni sentimiento de la
presencia del Señor. Hay momentos en que uno se siente abandonado y rechazado
por Dios y eso es lo único que puede expresar porque es lo único que uno siente.
El mismo Jesús, en el momento de su agonía en el Calvario tuvo ese mismo
sentimiento de abandono por parte del Señor.
La enseñanza del salmo para mí es la posibilidad y
necesidad de ser honestos con Dios. Hay veces en que es preciso expresar desesperanza
y abandono porque eso es, precisamente, lo que hay en nuestro corazón.
Un principio
Si no es posible ser honestos con Dios ¿Con quién lo vamos a ser?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada