Dissabte 25 de Febrer
2ª Timoteu 4
1 Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne: 2 proclama la paraula de Déu, insisteix quan és oportú i quan no ho és, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar. 3 Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els propis capricis i buscant qui els afalagui les orelles, s'envoltaran d'un munt de mestres, 4 no voldran escoltar la veritat i es desviaran cap a les faules. 5 Tu, però, sigues sobri en tot, suporta els sofriments, fes obra d'evangelitzador, compleix bé el teu ministeri.
6 Pel que fa a mi, estic a punt d'oferir la meva vida com una libació; ha arribat l'hora de la meva partença. 7 He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. 8 I des d'ara tinc reservada la corona de la justícia que aquell dia em donarà en premi el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui anhelen la seva manifestació.
9 Afanya't a venir a trobar-me aviat. 10 Per amor d'aquest món, Demes m'ha abandonat i se n'ha anat a Tessalònica. Crescent se n'ha anat a Galàcia, i Titus, a Dalmàcia. 11 Lluc és l'únic que s'ha quedat amb mi. Pren Marc i porta'l amb tu, que m'és útil en el ministeri. 12 He enviat Tíquic a Efes. 13 Quan vinguis, porta'm el mantell que em vaig deixar a Tròada, a casa de Carp; porta'm també els llibres, sobretot els de pergamí. 14 Alexandre, el calderer, m'ha fet molt de mal; el Senyor li pagarà el que mereixen les seves obres. 15 Tu també guarda-te'n, perquè s'ha oposat fortament a la nostra predicació.
16 En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que Déu els ho perdoni. 17 Però el Senyor m'assistia i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m'ha alliberat de la gola del lleó! 18 El Senyor m'alliberarà de totes les insídies i em salvarà per dur-me al seu Regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.
19 Saluda Prisca i Àquila i els de la casa d'Onesífor. 20 Erast s'ha quedat a Corint; a Tròfim el vaig deixar malalt a Milet. 21 Afanya't a venir abans de l'hivern. Et saluden Eubul, Púdens, Linus, Clàudia i tots els germans.
22 Que el Senyor sigui amb el teu esperit. Que la gràcia sigui amb vosaltres.
Salm 100
Aclame al
Señor, la tierra entera,
sirva al Señor
con alegría,entre a su presencia con vítores.
Reconozca que el Señor es Dios,
que nuestro Dios es poderoso,
nosotros somos su pueblo
y ovejas de su rebaño.
Entrad por sus puertas dándole gracias,
por sus atrios con himnos,
dadle gracias, bendecid su Nombre:
El Señor es bueno, su amor es eterno,
su lealtad perdura por generaciones.
Un salmo
dividido en dos estrofas donde por siete veces se nos invita a la adoración y reconocimiento
de nuestro Dios. Cada una de las dos estrofas nos provee con tres diferentes
razones por las cuales debemos tener esa actitud hacia el Señor.
Yo quiero
reconocerlo porque es bueno y durante estos últimos días me ha mostrado una y
otra vez su bondad. No quiero, no puedo y no debo atribuir las bendiciones a la
casualidad o al azar. Quiero, puedo y debo atribuirlo a que el Señor es bueno
para conmigo.
El salmo es una
invitación a pararse, tomar distancia y perspectiva y reconocer la bondad del Señor
en nuestras vidas.
Un principio
La falta de
tiempo y perspectiva nos impide reconocer que el Señor es bueno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada