LECTURA DISSABTE 11/2/17 SALM 89:1-29 i ROMANS 14

Dissabte 11 de Febrer

Romans 14

1 Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu els seus escrúpols. 2 Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. 3 El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; en canvi, el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. 4 Qui ets tu per a judicar el criat d'un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo!

5 Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d'acord amb les seves conviccions. 6 El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu. 7 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: 8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, 9 ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.

10 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. 11 Tal com diu l'Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Juro per la meva vida que davant meu s'agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. 12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.

13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d'escàndol. 14 Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d'impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. 15 En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no et comportes d'acord amb l'amor que li deus: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. 16 No feu que malparlin del vostre millor tresor! 17 Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. 18 El qui serveix el Crist d'aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes.

19 Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat. 20 Per culpa d'un menjar, no destrueixis l'obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l'escàndol: 21 és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n'ha d'escandalitzar. 22 Tu guarda't, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s'acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! 23 Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d'acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.

Salm 89: 1-29

Cantaré eternamente el amor del Señor,

anunciaré su fidelidad por generaciones.

Con mi boca afirmo claramente:

Oh Eterno, tu amor edificó los cielos,

más estable que ellos es tu fidelidad.

Dos cosas destacan en este salmo, primeramente, la forma en que está estructurado. Comienza con una introducción (de la que están sacados los versículos que encabezan esta entrada), continúa con una declaración del señorío del Señor sobre todos los dioses, seguido de su señorío sobre la naturaleza. Después, la fidelidad de Dios se muestra en la elección de David como rey y su promesa de continuar su dinastía por todas las generaciones mientras sus sucesores guardaran el pacto. El ritmo del salmo se rompe con el castigo del Señor sobre la dinastía a causa de su infidelidad para acabar con una última sección de súplica donde se le pide a Dios que recuerde, su amor de antaño.

La segunda cosa destacable de este salmo es que su tema central es la fidelidad del Señor. A lo largo del mismo, una y otra vez, se remarca que forma parte de su carácter, de su ser, de la manera que Él es. La fidelidad es la cualidad de alguien que es fiel y nuestro diccionario define a la persona fiel de la siguiente manera, constante en sus afectos, en el cumplimiento de sus obligaciones y no defrauda la confianza depositada en él.

Claramente estas palabras definen a Dios y su relación conmigo. Contrariamente, no me definen a mí ni a mi relación con Él. Yo no soy todo lo recíproco que debiera ser, no corresponde con la misma fidelidad a la que tiene por mí.

El contraste no me desanima, no me incita a rendirme y tirarlo todo por la borda, antes al contrario, me anima, me muestra el camino en el que debo andar, me estimula a continuar hacia adelante, me motiva a tratar de pagar con fidelidad creciente la fidelidad incondicional que Él tiene por mí y que constantemente demuestra.

Satanás puede usar el contraste para hundirme, para hacerme pensar que no vale la pena, que es inalcanzable y que ya he demostrado en bastantes ocasiones mi incapacidad para ser fiel. El Señor lo muestra para recordarme las palabras de Pablo, no es que haya alcanzado la meta ni logrado la perfección; yo sigo adelante con la esperanza de alcanzarlo.