LECTURA DIMARTS 7/2/17 SALM 85 i ROMANS 10

Dimarts 7 de Febrer

Romans 10

1 Germans, desitjo de tot cor i prego a Déu que se salvin. 2 Us puc assegurar que són zelosos de Déu, però d'una manera mal entesa; 3 desconeixen la justícia que ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre's a la justícia salvadora de Déu. 4 Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu.

5 Moisès parla de ser just en virtut de la Llei quan escriu: Qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. 6 Però de la justícia que ve per la fe, diu l'Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel —s'entén: per fer-ne baixar Crist ? 7 O bé: Qui serà capaç de baixar fins a l'abisme —s'entén: per fer pujar Crist d'entre els morts ? 8 Més aviat l'Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor. Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem: 9 Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, et salvaràs. 10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. 11 Diu l'Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós. 12 No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els altres pobles, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l'invoca. 13 En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.

14 Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n'han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l'anuncia? 15 I qui el podrà anunciar, si ningú no és enviat? Ja ho diu l'Escriptura: Que en són, de bonics, els peus dels missatgers de bones noves! 16 Però no tots han acceptat la bona nova de l'evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que hem predicat? 17 La fe ve, doncs, de sentir la predicació, i la predicació és l'anunci de la paraula de Crist. 18 Ara bé, jo pregunto: És que no l'han sentida? I tant, que l'han sentida! El seu anunci s'ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món. 19 Encara pregunto: És que Israel no ha comprès la predicació? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d'un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-vos, d'un poble sense seny. 20 I Isaïes arriba a dir: M'he deixat trobar pels qui no em cercaven; m'he manifestat als qui no em consultaven. 21 En canvi, d'Israel diu: Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble desobedient i rebel.

Salm 85

Señor, has sido bueno con tu tierra.

has cambiado la suerte de Jacob;

has perdonado la culpa de tu pueblo,

has cubierto todos sus pecados.

Has reprimido tu enojo,

has desistido del ardor de tu ira.

Un salmo en tres estrofas. La primera, la reflejada al comienzo de esta entrada es de acción de gracias por el perdón otorgado, por el pecado cubierto. La segunda, como ya es normal en tantos salmos, eleva hacia Dios una petición de súplica para volver a experimentar la presencia del Señor. La tercera y última, no parece tener mucha relación con las dos anteriores, al menos, no existe una secuencia lógica. En ella hay una especie de descripción escatológica del día en que el Señor imponga justicia en la tierra.

Al leer el salmo han venido a mi mente los pensamientos del jesuita Anthony de Mello quien afirma que el pecado tiene una dimensión social. Con ello quería decir que cada vez que vemos el sufrimiento y el dolor que existe a nuestro alrededor nos hemos de dar cuenta que todo ello es producido por el pecado, no es el propósito del Señor. Si ha sido producido por el pecado, ha sido, de alguna manera, producido por mí y, consecuentemente, soy responsable del mismo, soy responsable de arrepentirme de ello y ser consciente de mi necesidad de alinearme con Dios para eliminarlo.

El pecado tiene una dimensión personal y, por tanto, otra social. Es mi pecado y es nuestro pecado. De ambos debo arrepentirme y arrepentirse, precisamente, significa un cambio de mente, actitud y acción con respecto al pecado.

Un principio

El pecado tiene una dimensión social y personal.