Dilluns 13 de Febrer
Romans 15
1 Nosaltres, els forts en la fe, hem d'ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau. 2 Més aviat, que cadascú miri de complaure els altres i procuri el bé d'ells, per tal d'edificar la comunitat. 3 Tampoc el Crist no va buscar res de complaent. Ben al contrari! Tal com diu l'Escriptura: He rebut els insults dels qui t'ultratgen. 4 En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança. 5 Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d'acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; 6 així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.
7 Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. 8 Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s'ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques, 9 mentre que els altres pobles arriben a glorificar Déu en virtut de l'amor que ell els té. Tal com diu l'Escriptura: Per això et lloaré entre les nacions i cantaré al teu nom. 10 També diu: Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble. 11 I encara: Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions. 12 I encara, Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jessè, el qui s'ha d'alçar a governar les nacions. I les nacions posaran en ell l'esperança. 13 Que el Déu de l'esperança ompli la vostra fe d'alegria i de pau perquè vesseu d'esperança gràcies a la força de l'Esperit Sant.
14 Germans meus, estic ben convençut que esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços d'instruir-vos els uns als altres. 15 Tanmateix, us he escrit en algun punt amb un cert atreviment com per refrescar-vos la memòria. He rebut de Déu el do 16 de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d'anunciar l'evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l'Esperit Sant. 17 Per això, puc gloriar-me en Jesucrist del meu servei a Déu; 18 i només gosaré parlar d'allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans acceptessin la fe: ell s'ha valgut de la meva paraula i de la meva acció, 19 acompanyades del poder d'obrar senyals i prodigis i de la força de l'Esperit de Déu. D'aquesta manera he anunciat plenament l'evangeli de Crist, des de Jerusalem i pertot arreu fins a Il·líria. 20 Però he tingut com a punt d'honor d'anunciar l'evangeli només allà on el nom de Crist no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per un altre; 21 en això segueixo el que diu l'Escriptura: Hi veuran els qui no l'havien sentit anunciar, comprendran els qui no n'havien sentit parlar.
22 Per tot això m'ha estat sempre impossible de venir a veure-us. 23 Però ara ja no tinc camp d'acció en aquestes regions i, d'altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos, 24 cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per a arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia.
25 De moment, però, me'n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un servei al poble sant. 26 Les comunitats de Macedònia i d'Acaia van decidir de fer una col·lecta per ajudar els pobres que hi ha enmig del poble sant que viu a Jerusalem. 27 Elles ho van decidir així, però és que hi tenien una obligació, perquè, si els pagans han participat dels seus béns espirituals, també estan obligats a assistir-los amb béns materials. 28 Així, doncs, quan hauré complert aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. 29 Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció de Crist.
30 Germans, us demano per nostre Senyor Jesucrist i per l'amor de l'Esperit, que lluiteu al costat meu, pregant a Déu per mi, 31 perquè m'alliberi dels incrèduls que hi ha a Judea i perquè l'ajut que porto a Jerusalem sigui ben acceptat pel poble sant. 32 D'aquesta manera, gràcies al voler de Déu, podré venir a visitar-vos amb goig i reposar en la vostra companyia.
33 Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. Amén.
Salm 89: 30-52
Cantaré eternamente el amor del Señor,
anunciaré su fidelidad por generaciones.
Con mi boca afirmo claramente:
Oh Eterno, tu amor edificó los cielos,
más estable que ellos es tu fidelidad.
Dos cosas destacan en este salmo, primeramente, la
forma en que está estructurado. Comienza con una introducción (de la que están
sacados los versículos que encabezan esta entrada), continúa con una
declaración del señorío del Señor sobre todos los dioses, seguido de su señorío
sobre la naturaleza. Después, la fidelidad de Dios se muestra en la elección de
David como rey y su promesa de continuar su dinastía por todas las generaciones
mientras sus sucesores guardaran el pacto. El ritmo del salmo se rompe con el
castigo del Señor sobre la dinastía a causa de su infidelidad para acabar con
una última sección de súplica donde se le pide a Dios que recuerde, su amor de
antaño.
La segunda cosa destacable de este salmo es que su
tema central es la fidelidad del Señor. A lo largo del mismo, una y otra vez,
se remarca que forma parte de su carácter, de su ser, de la manera que Él es.
La fidelidad es la cualidad de alguien que es fiel y nuestro diccionario define
a la persona fiel de la siguiente manera, constante en sus afectos, en el
cumplimiento de sus obligaciones y no defrauda la confianza depositada en él.
Claramente estas palabras definen a Dios y su
relación conmigo. Contrariamente, no me definen a mí ni a mi relación con Él.
Yo no soy todo lo recíproco que debiera ser, no corresponde con la misma
fidelidad a la que tiene por mí.
El contraste no me desanima, no me incita a rendirme
y tirarlo todo por la borda, antes al contrario, me anima, me muestra el camino
en el que debo andar, me estimula a continuar hacia adelante, me motiva a
tratar de pagar con fidelidad creciente la fidelidad incondicional que Él tiene
por mí y que constantemente demuestra.
Satanás puede usar el contraste para hundirme, para
hacerme pensar que no vale la pena, que es inalcanzable y que ya he demostrado
en bastantes ocasiones mi incapacidad para ser fiel. El Señor lo muestra para
recordarme las palabras de Pablo, no es que haya alcanzado la meta ni logrado
la perfección; yo sigo adelante con la esperanza de alcanzarlo.
Un principio
La fidelidad de Dios es un acicate para serle fiel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada