Divendres 17 de Febrer
1ª Timoteu 3
1 Això que et dic és digne de crèdit: aspirar a ser el pastor d'una comunitat és desitjar una noble tasca. 2 El pastor d'una comunitat ha de ser irreprensible, marit d'una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, 3 no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; 4 ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. 5 Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d'una església de Déu? 6 El pastor d'una comunitat no ha de ser un que tot just s'ha convertit, no fos cas que la supèrbia l'encegués i caigués en la mateixa condemna del diable. 7 Cal també que tingui una bona anomenada entre els qui no creuen, per no caure en el deshonor ni en els paranys del diable.
8 També els diaques han de ser dignes, homes de paraula, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts; 9 han de guardar el misteri de la fe amb una consciència neta. 10 Abans de fer-los diaques, la seva vida ha de ser examinada, i si són trobats irreprensibles, llavors podran exercir el seu ministeri.
11 Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança.
12 Els diaques han de ser marits d'una sola muller, han de saber portar bé els fills i la pròpia casa. 13 Perquè els qui exerceixen bé el seu ministeri de diaques es guanyen la consideració de tothom i arriben a posseir la confiança que ve de la fe en Jesucrist.
14 T'escric tot això amb l'esperança que aviat vindré a veure't; 15 però si trigava, vull que sàpigues com t'has de comportar a la casa de Déu, que és l'Església del Déu viu, columna que sosté la veritat. 16 Sense cap mena de dubte, és gran el misteri de la pietat que es refereix a Jesucrist:
Ell, manifestat en el cos,
acreditat per l'Esperit;
aparegut als àngels,
proclamat entre els pobles;
cregut en el món,
endut a la glòria.
Salm 93
El Señor reina vestido de majestad,
el Señor ceñido y vestido de poder;
así el orbe está firme y no vacila.
Tu trono está firme para siempre
desde siempre existes Tú
Esta salmo muy corto me recuerda una gran verdad,
Dios continúa siendo el Señor de la historia y de toda la creación y, por
tanto, todo tiene estabilidad, seguridad y firmeza. Punto y final.
Que Dios es el Señor de la macro historia, es decir,
de todo el origen y destino del universo y de la micro historia, es decir, mi
propia aventura personal, me produce un sentido de seguridad y estabilidad
porque me hace entender que mi vida no está a merced del azar o fuerzas
políticas, sociales, económicas o culturales que no alcanzo a ver o entender.
No, mi vida está en las manos del Dios que controla y gobierna el universo y
que cumplirá sus propósitos y designios sin que nadie pueda evitarlo.
Esto me anima en los momentos de miedo, dificultad,
tensión, problemas e inseguridades. Me ayuda pensar que semejante Dios tiene
tanto cuidado de mi vida que tiene incluso contados el número de mis cabellos.
Un principio
Nuestras vidas están, no en manos del azar, sino en manos de Dios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada