Dilluns 20 de Febrer
1ª Timoteu 5
1 No renyis un home d'edat; exhorta'l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans, 2 les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat.
3 Honora les viudes, les que realment estan soles. 4 Si una viuda té fills o néts, ells són els primers que han d'aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu. 5 La viuda que realment ha quedat sola, té posada l'esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions. 6 En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui, és morta. 7 Adverteix, doncs, a tots que siguin irreprensibles; 8 perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
9 Solament pot ser admesa al grup de les viudes una dona de més de seixanta anys, que hagi tingut un sol marit 10 i que sigui coneguda per les seves bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l'hospitalitat i rentat els peus als membres del poble sant en senyal d'acolliment, que hagi socorregut els qui passen tribulacions i que hagi procurat de fer sempre el bé. 11 En canvi, no admetis les viudes joves, perquè quan la passió les aparta del Crist, volen tornar-se a casar 12 i es fan culpables d'haver trencat el seu compromís anterior. 13 A més a més, com que no tenen res a fer, s'acostumen a anar de casa en casa i així no tan sols es tornen ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, i parlen del que no haurien de parlar. 14 Per això prefereixo que les viudes joves es casin, tinguin fills, portin la casa i no donin a l'enemic ocasió de calumniar-nos; 15 perquè algunes ja s'han desencaminat i han anat darrere de Satanàs. 16 Si alguna creient té viudes a la família, que les assisteixi: així la comunitat en quedarà descarregada i podrà sostenir les viudes que realment estan soles.
17 Els qui presideixen la comunitat i exerceixen bé aquesta tasca mereixen de ser doblement honorats, sobretot els qui es dediquen a la predicació i a l'ensenyament. 18 Diu, en efecte, l'Escriptura: No posis morrió al bou mentre trilla. I també: El qui treballa, bé es mereix el seu jornal. 19 No admetis cap acusació contra un dels qui presideixen la comunitat si no ve avalada per dos o tres testimonis; 20 però als qui es mantinguin en pecat reprèn-los davant de tothom, perquè també els altres en tinguin un escarment. 21 Et conjuro davant de Déu, de Jesucrist i dels àngels escollits, que guardis aquestes normes, sense deixar-te portar per prejudicis ni favoritismes. 22 No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè et podries fer culpable dels pecats d'un altre, i tu t'has de mantenir net.
23 Veig que sovint estàs malalt: no beguis aigua sola; una mica de vi t'ajudarà a fer la digestió.
24 Els pecats d'alguns estan a la vista, fins i tot abans que els jutgin, però d'altres es descobreixen després. 25 Igualment, les bones obres estan a la vista, i les que no hi estan, tampoc no podran quedar amagades.
|
Salm 95
¡Oh si escuchaseis hoy su voz!
No endurezcáis vuestro corazón
Este salmo da un dramático giro en su composición.
Comienza invitándonos a la adoración y a la alabanza a nuestro Dios y nos da
dos buenas razones para ello: La primera, es que es Señor de toda la creación,
de todo lo existente. La segunda, es más personal, debemos hacerlo porque Él es
nuestro Dios.
Como decía, a continuación, se da un giro a la
composición y aparece una clara admonición. Se nos indica de la necesidad de no
endurecer nuestro corazón si oímos la voz del Señor. Pone, como ejemplo, el
caso del pueblo de Israel que fueron rebeldes e ignoraron de forma continuada
la voz del Señor. Naturalmente, sufrieron las consecuencias porque no entraron
en el reposo del Señor, es decir en la tierra prometida.
La enseñanza del salmo para mi vida es clara, se
trata de pararme, prestar atención, escuchar la voz de Dios y decidir qué voy a
hacer al respecto, la escucharé y atenderé a sus demandas o, por el contrario,
endureceré mi corazón ignorándola, acallándola y pasando olímpicamente de lo
que me está diciendo. Puedo endurecer mi corazón, forma parte de mi libertad,
pero no puedo obviar las consecuencias de hacerlo.
El salmo, por tanto, es una invitación a todo
creyente a responder pronta y obedientemente a la voz de su Dios evitando un
peligroso endurecimiento del corazón.
Un principio
Oír al voz de Dios y no endurecer nuestro corazón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada