Dijous 9 de Febrer
Romans 12
1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. 2 No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
3 En virtut de la gràcia que he rebut, dic a tots i cada un: no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, sense ambicions, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit. 4 En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; 5 també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. 6 Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut. Si és el do de profecia, exercim-lo d'acord amb la fe; 7 si és el de servei, exercim-lo servint; si és el d'ensenyar, ensenyant; 8 si és el d'exhortar, exhortant. El qui reparteix les almoines, que ho faci amb senzillesa; el qui presideix, que sigui sol·lícit; el qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria.
9 Que l'amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. 10 Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. 11 Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d'esperit, serviu el Senyor. 12 Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració. 13 Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l'hospitalitat.
14 Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. 15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. 16 Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. 17 No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. 18 Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. 19 Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï el càstig de Déu, tal com diu l'Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor. 20 Més aviat, si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap. 21 No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé.
Salm 87
Y de Sión se dirá:
Éste y el otro han nacido en ella;
el Altísimos en persona la ha fundado.
El Señor escribirá en el registro de los pueblos:
También este ha nacido allí.
Y cantarán mientras danzan:
Todas mis fuentes están en ti.
Este salmo es muy corto y el tema central del mismo
es la capacidad integradora y unificadora que tiene Sión. Jerusalén, que en un
principio era una ciudad pagana y luego se convirtió en el centro de la vida
religiosa de Israel, se transforma en la casa de todos los pueblos de la
tierra. Incluso los enemigos encarnizados de Israel, egipcios y babilonios, son
admitidos como miembros de pleno derecho. El propio Dios lleva a cabo esta obra
maravillosa.
Esto me ha hecho pensar en la capacidad integradora
que debería tener la iglesia, donde gente diferente y de distintas procedencias
sociales, religiosas, culturales, étnicas, políticas, económicas y un largo
etcétera, deberían poderse sentir a gusto, aceptadas, amadas y parte de una única
y universal familia.
No siempre es así. A menudo nuestras iglesias se
convierten en lugares excluyentes y sectarios, donde el precio cultural que hay
que pagar para ser aceptados es mucho mayor que el precio espiritual que exige
el evangelio. Lugares de exclusión donde el pensamiento único predomina y mi
manera de entender el mundo, la iglesia, la espiritualidad y la relación con
Dios es la única válida y aceptable.
Sión, como la iglesia, es el lugar de integración,
flexibilidad, aceptación e inclusión.
Un principio
La iglesia es únicamente una comunidad de miserables que han experimentado
la gracia de Dios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada