Dissabte 18 de Febrer
1ª Timoteu 4
1 L'Esperit diu clarament que, en els darrers temps, alguns s'apartaran de la fe i faran cas d'esperits seductors i doctrines diabòliques. 2 Aquests actuaran amb la hipocresia dels mentiders, amb la pròpia consciència marcada per la infàmia: 3 prohibiran de contraure matrimoni i de menjar certs aliments, que Déu ha creat perquè els fidels, els qui han conegut la veritat, en mengin tot donant-li gràcies. 4 Tot el que Déu ha creat és bo, i no s'ha de rebutjar res si es menja donant-ne gràcies. 5 La paraula de Déu i la pregària ho santifiquen.
6 Si ensenyes aquestes coses als germans, seràs un bon servidor de Jesucrist, nodrit amb les paraules de la fe i de la bona doctrina que has seguit fidelment. 7 Evita les faules irreverents, que són contes de la vora del foc. Exercita't en la pietat, 8 perquè l'exercici corporal no serveix de gran cosa, mentre que la pietat és útil per a tot, ja que conté la promesa de la vida, tant de la present com de la futura. 9 Això que et dic és digne de crèdit i de tota confiança: 10 si lluitem i treballem, és perquè tenim posada l'esperança en el Déu viu, que és el salvador de tots els homes, sobretot dels qui són creients. 11 Això és el que has de predicar i ensenyar.
12 Que ningú no t'hagi de menysprear perquè ets jove; al contrari, sigues per als fidels un model en el parlar, en la conducta, en l'amor, en la fe, en la integritat. 13 Mentre esperes que jo vingui, dedica't a llegir l'Escriptura, a exhortar i a instruir. 14 No et desentenguis del do que Déu et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició de mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat. 15 Posa-hi tot l'interès, no te'n despreocupis; que tothom vegi com progresses. 16 Vetlla sobre tu mateix i sobre allò que ensenyes. Persevera-hi. Fent-ho així, et salvaràs a tu mateix i salvaràs els qui t'escolten.
Salm 94
Pero el Señor será my baluarte,
Dios, mi roca de refugio,
les pagará su iniquidad,
los aniquilará por sus maldades;
el Señor nuestro Dios los aniquilará.
Este salmo comienza proclamando que Dios es un Dios
de justicia. A continuación afirma cómo los necios olvidan esta realidad,
incluso afirman que el Señor ni oye ni ve y, por tanto, pueden entregarse
tranquilamente a todo tipo de injusticias y opresiones contra los más débiles,
especialmente los más débiles, aquellos que están desvalidos y no hay quién los
pueda amparar y defender sus derechos.
Después, como tantas otras veces, el salmista afirma
que se hubiera desanimado del todo ante tanta injusticia, dolor y sufrimiento
si no se hubiera parado a considerar el carácter del Señor y que, a pesar de su
aparente indiferencia, habrá un día en que se encargará de hacer justicia y
todo saldrá a la luz y será juzgado. Es precisamente, esa seguridad, la que
lleva al poeta a culminar su salmo con las palabras encabezadoras de esta
reflexión.
El salmista es, como poco, un ejemplo para mí. Lo es
en el sentido en que observa la realidad que hay alrededor suyo y es capaz de
ver que el mundo, lleno de dolor, injusticia, sufrimiento y opresión, no es lo
que debería ser, no es lo que Dios pensó. Por tanto me encuentro ante un hombre
sensible y consciente de su realidad.
En segundo lugar me encuentro con un hombre
indignado con esta realidad. No es lo que debería ser y no le gusta, no está de
acuerdo. En tercer lugar me encuentro con un hombre que clama para que Dios
intervenga y acabe con esta realidad injusta.
Un buen desafío simple y poderoso para la vida de
cualquier creyente, observar mi entorno, identificar el sufrimiento y la
injusticia, indignarme por ella y clamar al Señor.
Un principio
El creyente que ha conectado con el corazón de Dios no puede ser ajeno al
sufrimiento y la injustícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada