Dimecres 15 de Febrer
1ª Timoteu 1
1 Pau, apòstol de Jesucrist per decisió de Déu, el nostre salvador, i de Jesucrist, que és la nostra esperança, 2 a Timoteu, veritable fill en la fe. Et desitjo la gràcia, la misericòrdia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, Senyor nostre.
3 Quan vaig anar-me'n cap a Macedònia, et vaig demanar que et quedessis a Efes, perquè exhortessis alguns a no ensenyar doctrines incorrectes, 4 i a no dedicar-se a faules i a genealogies inacabables que fomenten discussions en comptes de servir el pla salvador de Déu que es realitza per la fe. 5 Tota la teva exhortació ha de conduir a l'amor que neix d'un cor net, d'una consciència recta i d'una fe sincera. 6 Alguns han abandonat aquests principis i s'han desviat cap a xerrameques sense sentit. 7 Volen ser doctors de la Llei, però no saben ni el que diuen ni el que afirmen amb tanta certesa.
8 Sabem que la Llei és bona si es fa servir com a Llei. 9 És a dir, si comprenem que no és destinada als justos, sinó als malvats i als rebels, als impius i als pecadors, als profanadors i als sacrílegs, als qui maten pare o mare, als homicides, 10 als immorals, als qui tenen relacions sexuals amb altres homes, als qui trafiquen amb esclaus, als mentiders, als perjurs i a tots els qui s'oposen a la sana doctrina. 11 Aquesta doctrina, que m'ha estat confiada, és el gloriós evangeli del Déu benaurat.
12 Dono gràcies a aquell qui m'ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que ha volgut donar-me aquest ministeri i s'ha fiat de mi, 13 que primer blasfemava contra ell, el perseguia i l'injuriava. Però Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe. 14 I la gràcia de nostre Senyor ha estat molt abundosa, juntament amb la fe i l'amor que trobem en Jesucrist. 15 Això que ara et diré és digne de crèdit i de tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo sóc el primer. 16 Però Déu s'apiadà de mi perquè Jesucrist demostrés primerament en mi tota la seva paciència, convertint-me en un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així vida eterna.
17 Al rei dels segles, Déu únic, immortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.
18 Timoteu, fill meu, aquesta és la recomanació que t'adreço d'acord amb les paraules profètiques que van ser pronunciades sobre teu: sostingut per aquestes paraules, lliura el bon combat, 19 amb fe i amb consciència recta. Alguns, que no havien fet cas de la consciència, han naufragat en la fe. 20 Entre ells hi ha Himeneu i Alexandre, a qui vaig posar en mans de Satanàs perquè aprenguessin a no blasfemar.
Salm 91
El que habita al amparo del Altísimo
y pernocta a la sombra del Todopoderoso,
diga al Señor: Tú eres mi refugio y mi alcázar,
mi Dios en quien confío.
Este salmo se divide en una introducción, la
reproducida al comienzo de esta entrada, y tres estrofas. En el párrafo
introductorio el salmista hace una invitación al creyente a expresar de forma
clara y pública su confianza en Dios. Es una declaración de principios, de
creencias, de valores y, sobre todo, de estilo de vida.
Las tres estrofas que siguen a continuación
desgranan cómo Dios intervendrá en la vida de aquellos que proclaman su
confianza en Él. El Señor no se mantendrá al margen de las diferentes
situaciones que sus seguidores tendrán que experimentar y en medio de todas
ellas se manifestará una y otra vez.
Hay una dicha española relacionada con el mundo de
las corridas de toros. La misma, afirma, que es muy fácil mirar los toros desde
la barrera. Este proverbio popular lo que viene a decir es que es sumamente
fácil decirle a otros lo que deben hacer cuando uno no tiene que lidiar con
esas situaciones. No hay nada más fácil y más barato que dar consejos.
Es muy fácil afirmar que se confía en Dios cuando
todas las cosas van bien. Es fácil hacer declaraciones de confianza en el Señor
cuando no estamos enfrentando riesgos, desafíos, peligros, enfermedades,
pobreza, desempleo, crisis y un etcétera tan largo como deseemos hacerlo.
Otra cosa muy diferente es hacer la misma afirmación
en medio de la crisis, el peligro, el reto o cualquier otra situación que, o
bien va más allá de nuestras fuerzas, o nos crea una gran ansiedad, angustia,
miedo, desesperación u otro tipo similar de sentimientos y estados emocionales.
La afirmación, mi Dios en quien confío, adquiere
entonces otro sentido totalmente diferente, más real, más auténtico, mas genuino.
Solo entonces la confianza se vuelve real y deja de ser simplemente una
creencia intelectual, porque la confianza, como tantas otras cosas, se prueba y
manifiesta su calidad en medio de los conflictos y las situaciones difíciles de
la vida.
Un principio
Las situaciones difíciles de la vida convierten la confianza en Dios en una
realidad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada