Dimarts 14 de Febrer
Romans 16
1 Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l'església que és a Cèncrees. 2 Acolliu-la en el nom del Senyor, com correspon als qui són del poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n'ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix.
3 Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, 4 que van exposar la seva vida per salvar la meva: no sóc jo sol a agrair-los-ho, sinó totes les esglésies que no són jueves. 5 Saludeu també l'església que es reuneix a casa d'ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l'Àsia, han cregut en Crist. 6 Saludeu Maria, que ha treballat molt per vosaltres. 7 Saludeu Andrònic i Júnia, que són del meu llinatge i companys meus de presó, molt considerats entre els apòstols, i que van pertànyer al Crist abans que jo mateix. 8 Saludeu Ampliat, el meu estimat en el Senyor. 9 Saludeu Urbà, col·laborador nostre en el Crist, i el meu estimat Estaqui. 10 Saludeu Apel·les, que ha estat provat en Crist. Saludeu els qui es reuneixen a casa d'Aristobul. 11 Saludeu Herodió, que és del meu llinatge. Saludeu els qui es reuneixen a casa de Narcís, que pertanyen al Senyor. 12 Saludeu Trifena i Trifosa, que treballen en el Senyor. Saludeu igualment l'estimada Pèrsida, que també ha treballat molt en el Senyor. 13 Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva. 14 Saludeu Asíncrit, Flegont, Hermes, Pàtrobes, Hermas i els altres germans que es troben amb ells. 15 Saludeu Filòleg i Júlia, Nereu i la seva germana, Olimpes i tot el poble sant que es troba amb ells. 16 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist.
17 Germans, us prego que aneu amb compte amb els qui provoquen divisions i escàndols, apartant-se de la doctrina que vau aprendre. Fugiu-ne! 18 Aquests no són servidors de Crist, nostre Senyor, sinó del seu propi ventre; amb paraules afables i afalagadores enganyen els incauts. 19 Tothom ha rebut la nova que heu acceptat la fe. Me n'alegro, doncs, per vosaltres; però vull que sigueu assenyats per a fer el bé i innocents davant el mal. 20 I el Déu de la pau esclafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus! Que la gràcia de Jesús, nostre Senyor, sigui amb vosaltres.
21 Us saluden Timoteu, el meu col·laborador, i Lluci, Jàson i Sosípatre, que són del meu llinatge. 22 Us saludo en el Senyor jo, Terci, que he escrit aquesta carta. 23 Us saluda Gaius, que ens acull a mi i a tota la comunitat. Us saluden Erast, el tresorer de la ciutat, i Quart, el nostre germà. ( 24 )
25 Glòria a aquell qui té el poder d'enfortir-vos en l'evangeli que jo anuncio quan proclamo Jesucrist, el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles, 26 però que ara s'ha manifestat i s'ha donat a conèixer a tots els pobles perquè acceptin la fe, mitjançant els escrits profètics, per decisió del Déu etern. 27 A Déu, l'únic ple de saviesa, glòria eternament per Jesucrist. Amén.
|
Salm 90
Enséñanos la medida exacta de nuestros días
para que adquiramos un corazón sensato.
El tema central de este salmo es el tiempo y cómo
Dios y nosotros mismos nos relacionarnos con esta dimensión. El poema afirma
con rotundidad que el Señor es eterno, existía antes del tiempo y está fuera y
por encima del mismo, si, mil años para Ti son un ayer que pasó, indica el
salmista.
Contrariamente, al leer esta parte de la Escritura
nos damos cuenta que, en contraste con Dios, nosotros somos temporales, caducos
y finitos. No importa cuántos años podamos llegar a vivir, al final, agotamos
nuestros días como un suspiro, dice el escritor, para después sentenciar, pasan
aprisa y volamos.
No ha sido muy difícil encontrar materia para pensar
y reflexionar en este salmo. Mis días se acabarán rápidos. Ya he llegado a los
54 y, tal y como dice el pasaje bíblico, han pasado realmente como un suspiro y
cuanto más pasan, más consciente es uno de la finitud de la vida y su
limitación.
Ante esta realidad el salmista me invita a una doble
actitud. La primera, vivir de tal manera que el paso inexorable de los años me
vuelva más sensato y, consecuentemente, al vivir a la luz de Dios, pueda
disfrutar más de la vida, encontrarle más sentido y mirar hacia atrás con más
satisfacción.
La segunda, es pedir la ayuda del Señor para
sobrellevar la vida cotidiana. Las circunstancias que a cada uno nos tocan
vivir no siempre son las mejores, ni las más fáciles, ni las más deseables, sin
embargo, el Señor promete su presencia en medio de todo ello. Dicho de otra
manera, la fragilidad de la vida con Dios es más llevadera.
Un principio
Cada día es una nueva oportunidad de vivir una vida con sentido.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada