Dijous 24 d’Agost
1ª Tesalonic. 2
1 Tots recordeu, germans, que la nostra estada entre vosaltres no va ser infructuosa. 2 Com ja sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig de grans dificultats. 3 I és que la nostra predicació no s'inspira en l'error, ni en intencions poc netes, ni busca l'engany. 4 Déu ens ha considerat aptes per a anunciar l'evangeli que ens ha confiat; per això prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, que examina els nostres cors. 5 Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n'és testimoni. 6 Tampoc no buscàvem honors humans, ni de part vostra ni de part d'altres, 7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat. Ben al contrari, ens vam comportar enmig vostre amb tota dolcesa, com una mare que cria i dóna escalf als seus fills. 8 El nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l'evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!
9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l'evangeli de Déu. 10 Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible. 11 Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres 12 us exhortàvem, us encoratjàvem i us urgíem a viure d'una manera digna de Déu, que us crida al seu Regne i a la seva glòria.
13 Per part nostra, donem contínuament gràcies a Déu, perquè quan vau rebre la paraula de Déu que us anunciàvem, la vau acollir no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu. 14 Fins i tot, germans, heu imitat les esglésies de Déu que són a Judea i viuen en Jesucrist, ja que també vosaltres heu sofert, de part dels vostres compatriotes, allò que elles van sofrir de part dels jueus, 15 aquells mateixos que van matar Jesús, el Senyor, i els profetes, i ens han perseguit a nosaltres. Desagraden a Déu i es posen en contra de tota la humanitat 16 quan volen impedir-nos que prediquem als pagans perquè se salvin. Així han omplert la mesura dels seus pecats; però ara, al final, els caurà al damunt el càstig de Déu.
17 Germans, ens hem vist privats de vosaltres durant un cert temps —lluny de la vostra presència, no pas del vostre cor— i ens hem esforçat molt per venir-vos a veure, ja que en teníem un gran desig. 18 Volíem venir-vos a trobar, i jo, Pau, ho he intentat una vegada i una altra, però Satanàs ens ho ha impedit. 19 Perquè fora de vosaltres, quina esperança i quin goig podem tenir? Quina glòria ens posarem com a corona davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seva vinguda? 20 Realment sou vosaltres la nostra glòria i el nostre goig!
Gènesi 49
Un día, José dijo a sus hermanos: Mi fin está
cerca, pero Dios vendrá a ayudaros y os llevará de este país a la tierra
que prometió a Abraham, Isaac y Jacob.
Los capítulos 49 y 50 dan fin al libro de Génesis con la muerte de
Jacob y posteriormente la muerte de José. En sus momentos finales el patriarca
recordó a sus hermanos la promesa del Señor de que la tierra de Canaán sería
dada en heredad a los descendientes de Jacob y dio las instrucciones necesarias
con respecto a que, cuando el momento llegará, sus restos mortales fueras
trasladados allí.
¿Qué pensar de un capítulo como este? La idea de vivir siempre con
perspectiva eterna. Al leerlo me daba cuenta que un reto del cristianismo
contemporáneo para aquellos que vivimos en la cultura occidental tan
materialista es, precisamente, no perder de vista la idea de eternidad, no
olvidar que vivimos esperando encontrarnos con el Señor y vivir la vida eterna
en su total y absoluta plenitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada