LECTURA DIMECRES 30/8/17 2a TESSALONICENCS 2 i ÈXODE 4

Dimecres 30 d’Agost

2ª Tesalonic 2

1 Pel que fa a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist i al moment en què ens reunirem amb ell, us preguem, germans, 2 que no perdeu el seny ni us deixeu alarmar, encara que una suposada revelació de l'Esperit o bé un ensenyament o una carta que han passat per nostres hagin anunciat que el dia del Senyor és imminent. 3 No us deixeu enganyar per res ni per ningú, perquè abans ha de venir l'apostasia i ha d'aparèixer l'Home malvat, el Fill de la perdició, 4 el qui s'alça i s'enfronta contra tot allò que és tingut per diví o per sagrat: aquest anirà a asseure's al santuari de Déu i es proclamarà Déu ell mateix.

5 ¿No recordeu que quan jo era entre vosaltres ja us deia tot això? 6 Ja sabeu que, de moment, hi ha alguna cosa que el reté, perquè no es manifesti abans del seu temps. 7 El regne misteriós del mal ja ha entrat en acció, i n'hi haurà prou que s'aparti el qui ara el reté. 8 Llavors, quan aquest s'aparti, apareixerà el Malvat. Però Jesús, el Senyor, el farà morir amb l'alè de la seva boca, l'aniquilarà el dia de la seva vinguda.

9 El Malvat apareixerà gràcies al poder de Satanàs. La seva vinguda anirà acompanyada de tota mena d'obres poderoses, de senyals i prodigis enganyosos, 10 i de tota mena de seduccions malignes. Tot això caurà sobre els qui van a la perdició, perquè no han acollit l'amor a la veritat que els hauria salvat. 11 Per aquest motiu, Déu els enviarà un poder que els extraviarà i els farà creure la mentida. 12 Així seran condemnats tots els qui no han acceptat la veritat i s'han complagut en l'error.

13 Germans estimats del Senyor, sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, ja que ell us ha escollit com a primícies perquè obtingueu la salvació per l'Esperit que santifica i per la fe en la veritat. 14 Déu, per mitjà de l'evangeli que us vam anunciar, us ha cridat a posseir la glòria de nostre Senyor Jesucrist. 15 Per tant, germans, manteniu-vos ferms i guardeu els ensenyaments que us hem donat de paraula i per carta. 16 I que el mateix Jesucrist, Senyor nostre, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, 17 confortin els vostres cors i us enforteixin en tota mena d'obres i paraules bones.

Èxode 4

Moisés insistió: Señor, yo no tengo facilidad de palabra, y esto no me ocurre solo ahora que estás hablando con tu siervo, sino que me viene de atrás; soy poco elocuente y se me traba la lengua. (Éxodo 4:10)

En su primera objeción Moisés apeló a su indignidad; en esta lo hace a su incapacidad, su falta de los dones o talentos necesarios para la tarea. Lo primero tiene que ver con el carácter, lo segundo con la competencia. Moisés no se considera preparado y capacitado para llevar a cabo semejante tarea. Él mismo reconoce sus dificultades de comunicación y habla ¿Cómo puede ser un interlocutor una persona con problemas para hacerse entender? De nuevo a Moisés no le falta razón y, sin embargo, Dios, quien le llama es plenamente consciente de ello; ya lo sabe cuando lo llama.

¡Cuántos seguidores de Jesús podemos vernos reflejados en la objeción de Moisés! Tenemos un buen conocimiento de nosotros mismos y de nuestras capacidades y talentos; sabemos lo que podemos y lo que no podemos hacer y, con demasiada frecuencia, consideramos ser incapaces de llevar a cabo aquello que el Señor nos pide. Nos cuesta entender que el llamado a ser agentes de restauración y reconciliación está al alcance de cualquier seguidor de Jesús, que la práctica del bien a aquellos que lo necesitan no precisa de ninguna capacitación especial ni preparación teológica extraordinaria. La historia nos enseña que Dios no llama a los capacitados, antes bien capacita a aquellos que llama a su servicio. En los evangelios vemos que, hasta donde sabemos, ninguno de los apóstoles tenían las competencias que el ministerio les iba a exigir. Su trasfondo profesional como pescadores, recaudadores de impuestos o activistas políticos no los preparó para los retos que el Señor les encomendó.

El espejo de Moisés me lleva a pensar que Dios siempre acompaña su llamado de la capacitación y los recursos necesarios. Si llama capacita. Si no tengo las competencias necesarias eso me lleva a la dependencia del Señor y a buscar en Él los recursos precisos y necesarios. La falta de preparación para la tarea puede ser una realidad que nos lleve a formarnos y depender del Dios que llama o, por el contrario, una excusa poco creativa para eludir el compromiso del llamado.