Dissabte 2 de Setembre
Efesis 2
1 Vosaltres en altre temps éreu morts per les vostres faltes i els vostres pecats; 2 vivíeu sotmesos al déu d'aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l'esperit que ara actua en els qui són rebels. 3 En altre temps tots nosaltres també havíem viscut com ells: ens abandonàvem als desigs terrenals i ens deixàvem endur pels seus impulsos. Actuàvem seguint la nostra naturalesa, i així ens fèiem mereixedors del càstig de Déu igual que els altres. 4 Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran 5 que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats! 6 Per mitjà de Jesucrist, Déu ens ha ressuscitat amb ell i ens ha entronitzat dalt al cel juntament amb ell; 7 així, davant els segles que vindran, i en virtut de la bondat que ens ha tingut en Jesucrist, ha volgut deixar ben clara la incomparable riquesa de la seva gràcia. 8 És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. 9 No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n. 10 Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les.
11 Per això, recordeu que, en altre temps, vosaltres, pagans de naixement, éreu anomenats incircumcisos pels qui es diuen de la circumcisió, ja que porten en la pròpia carn una marca feta per mans d'home. 12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d'Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu; 13 aleshores éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat.
14 Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un de sol, destruint el mur que els separava 15 i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n'ha creat un de sol, la nova humanitat. 16 Ha fet morir en ell l'enemistat i, per la seva mort en creu, els ha reconciliat tots dos amb Déu i els ha unit en un sol cos. 17 Ell ha vingut a anunciar la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. 18 Per ell, uns i altres, units en un sol Esperit, tenim accés al Pare.
19 Ara, doncs, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. 20 Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i els profetes, que té el mateix Jesucrist per pedra angular. 21 Sobre ell, tota la construcció es va alçant harmoniosament fins a ser un temple sant gràcies al Senyor. 22 Per ell, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, fins a ser, gràcies a l'Esperit, el lloc on Déu resideix.
Èxode 7
Moisés y Aarón
hicieron exactamente lo que les ordenó el Señor. Cuando hablaron con el faraón,
Moisés tenía ochenta años y Aarón ochenta y tres (Éxodo 7:6-7)
Cuando leo este pasaje me encuentro con un par de abuelitos; más listos
para cuidar de sus nietos que para grandes aventuras épicas. Cierto que en
aquella época se valoraba al anciano, especialmente por su sabiduría, por su
especial contribución a la comunidad debido a su experiencia de vida acumulada.
Eso no significa que se esperara de ellos encabezar una rebelión social contra
uno de los imperios más poderosos del mundo antiguo. También me parece
significativo que la Biblia mencione la edad de ambos. Estoy convencido de que
nada en la Escritura es casual y, consecuentemente, hay un propósito claro
y específico en hacernos saber cuán viejos eran; Dios no tiene edad cuando
decide usar a las personas para llevar a cabo sus planes en la historia; sean
estos espectaculares o humildes.
A diferencia de las sociedades tradiciones la nuestra no valora la
edad y no la ve como una ventaja añadida. La juventud ocupa el centro; se ha
convertido en una valor social y los viejos nos resistimos a aceptar nuestra
realidad y tratamos de retrasar el proceso natural o, al menos disimularlo
con nuestra forma de vestir, comportarnos, cuidarnos, etc. Pero eso contrasta
totalmente con la perspectiva de Dios.
Aarón y Moisés son un espejo en el que al mirarnos vemos que no
importa cuál sea tu condición -en su caso era la edad avanzada- Dios puede
usarte como parte de su gran plan de reconciliar y restaurar el mundo con Él
mismo por medio de Cristo. Esta pareja que deberían estar tomando el sol en un
banco de cualquier plaza pública juegan un papel importante y estelar en los
planes del Señor de fundar una nación. La edad no es un impedimento para
colaborar en la construcción del Reino de Dios; ciertamente puede condicionar
el alcance de tu contribución, pero en absoluto eliminarla. El reto es aceptar
que todavía tenemos una contribución que llevar a cabo y discernir cuál es la
misma.
No podemos ni debemos caer en la trampa social que arrincona a las
personas que ya no son jóvenes. No podemos aceptar el hecho de que no hay
ninguna contribución posible para una persona de edad ¡La hay! y además tenemos
la responsabilidad, primero de discernirla en diálogo con el Señor; después,
aplicar con el poder de su Espíritu.
Una vez más el Señor nos muestra que sus caminos no son los nuestros y
sus pensamientos tampoco tienen nada que ver con los nuestros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada