Dimarts 22 d’Agost
3ª Joan 1
1 L'ancià a l'estimat Gaius, a qui estimo en la veritat. 2 Estimat, et desitjo que et trobis bé i que en tot tinguis prosperitat, tal com en té la teva ànima.
3 M'ha omplert de goig que vinguessin alguns germans i donessin testimoni de la teva veritat; vull dir del teu comportament segons la veritat. 4 No hi ha res que m'alegri tant com sentir dir que els meus fills es comporten d'acord amb la veritat.
5 Estimat, demostres que ets fidel quan treballes pels germans, i més si són forasters. 6 Davant la comunitat reunida, ells han donat testimoni del teu amor. Faràs bé de proveir-los per al viatge tal com escau a homes de Déu 7 que s'han posat en camí per causa del nom de Jesucrist i no accepten res dels pagans. 8 A nosaltres, doncs, ens toca d'ajudar homes com aquests i de col·laborar així a la causa de la veritat.
9 He escrit a la comunitat, però Diòtrefes, que pretén d'ocupar-hi el primer lloc, no reconeix la nostra autoritat. 10 Per això, quan vingui, li retrauré tot el que fa criticant-nos de mala manera. I com si no en tingués prou, no acull els germans i impedeix que ho facin els qui hi estarien disposats, i fins i tot els expulsa de la comunitat. 11 Estimat, no imitis el mal, sinó el bé. Qui obra el bé, és de Déu, però qui obra el mal, mai no ha vist Déu.
12 Tothom dóna testimoni a favor de Demetri, i en dóna fins i tot la mateixa veritat. També nosaltres en donem, i tu saps que el nostre testimoni és digne de crèdit.
13 Tindria moltes coses per dir-te, però no vull fer anar la tinta i la ploma. 14 Espero veure't aviat i en parlarem personalment.
15 La pau sigui amb tu. Et saluden els amics. Tu també saluda els amics, un per un.
Gènesi 47
Pocos y desgraciados han sido los años de mi vida.
Esta fue la respuesta que Jacob le dio a Faraón
cuando este le preguntó acerca de su edad. La contestación, además de dar
información factual -130 años había vivido hasta ese momento- da información
cualitativa -pocos y malos-. Esa era la evaluación que hacía de su vida el
patriarca, la considera corta y mala.
Esto me ha hecho pensar que conforme voy avanzando
en edad y se va acercando -estadísticamente hablando- el final de mis días es
muy importante el poder pararse y pensar sobre la forma en que uno vive y qué
valoración la vida le merece. La verdad es que no quiero llegar al final de mis
días con la actitud de Jacob que, a pesar de sus experiencias espirituales, las
riquezas acumuladas, el tener una amplia familia y todas las promesas recibidas
de Dios, no vivía la vida con plenitud, satisfacción y gozo.
Creo que el patriarca había llegado a ese punto del
que habla el escritor de Eclesiastés cuando describe los años en que no
hallo en ellos ningún contentamiento. Tal vez es importante, si uno es
joven, aprender a tener contentamiento en cualquier que sea nuestra
situación tal y como afirmaba el apóstol Pablo, y si uno ya está,
digamos entrado en años, pensar qué podemos hacer para vivir de forma diferente
y llenar nuestros años, los que nos queden, de la satisfacción que produce
conocer a Jesús, seguirle y colaborar con Él como agentes de restauración.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada