LECTURA DILLUNS 14/8/17 HEBREUS 13 i GÈNESI 40

Dilluns 14 d’Agost
Hebreus 13
No deixeu d'estimar-vos com a germans. No us oblideu de practicar l'hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos. Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els immorals i els adúlters. Que l'amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t'abandonaré. Per això podem dir amb tota confiança: El Senyor m'ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?
Feu memòria dels vostres dirigents, que us van anunciar la paraula de Déu; considereu la fi exemplar de la seva vida i imiteu la seva fe. Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles. No us deixeu arrossegar per doctrines complicades i estranyes: el cor ha de trobar la força en la gràcia de Déu i no en observances de menjars que no fan cap profit als qui les practiquen. 10 Nosaltres tenim un altar i, del sacrifici que s'hi ofereix, no tenen dret a menjar-ne els qui oficien en el tabernacle. 11 En efecte, el dia que el gran sacerdot porta la sang dels animals a l'interior del santuari per expiar el pecat, els cossos d'aquelles víctimes són completament cremats fora del campament. 12 Per això també Jesús, per santificar el poble amb la seva sang, va sofrir fora de la porta de la ciutat. 13 Sortim, doncs, a trobar-lo fora del campament, carregats amb el seu oprobi. 14 Perquè no tenim aquí la ciutat que durarà per sempre, sinó que busquem la que encara ha de venir. 15 Per Jesucrist, oferim contínuament a Déu un sacrifici d'acció de gràcies, és a dir, el fruit d'uns llavis que lloen el seu nom. 16 No us oblideu de fer el bé i de compartir allò que teniu: aquests són els sacrificis que agraden a Déu. 17 Obeïu els vostres dirigents i mostreu-vos-hi dòcils; ells vetllen sempre per vosaltres i n'hauran de donar compte. Mireu que puguin fer-ho amb goig i no pas lamentant-se; això no us seria profitós. 18 Pregueu per nosaltres: estem convençuts que la nostra consciència és recta, i en tota ocasió volem portar-nos com cal. 19 Sobretot, us demano que pregueu perquè Déu em faci retornar a vosaltres ben aviat.
20 Que el Déu de la pau, que ha fet pujar d'entre els morts Jesús, Senyor nostre, el gran pastor de les ovelles, gràcies a la sang d'una aliança eterna, 21 us perfeccioni amb tota mena de béns perquè pugueu complir la seva voluntat; que ell mateix, per Jesucrist, faci en nosaltres allò que li és plaent. A Jesucrist sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
Tramesa de l'escrit
22 Us prego, germans, que aguanteu pacientment aquesta exhortació. De fet, l'escrit que us trameto és breu. 23 Us faig saber que el nostre germà Timoteu ha estat posat en llibertat. Si arriba aviat, us vindré a veure juntament amb ell. 24 Saludeu tots els vostres dirigents i tot el poble sant. Us saluden els d'Itàlia.
25 Que la gràcia sigui amb tots vosaltres.

Gènesi 40
Pero el copero mayor no se acordó de José sino que se olvido de él por completo.
La actitud aquí descrita es muy típicamente humana. Nuestras necesidades, como no podría ser de otra manera, son muy importantes para nosotros y siempre intentamos por todos los medios satisfacerlas. No es extraño que otras personas tomen interés por nosotros y nos ayuden a salir adelante, por usar el lenguaje típicamente religioso, nos ministren. Pero, como en el caso del copero, tenemos una tendencia a olvidarnos de ellas y, no sólo no pensar que también son personas necesitadas a las que podemos ayudar, sino simplemente a mostrarles agradecimiento.
Creo que eso es una muestra del increíble egocentrismo en que estamos sumidos incluso los seguidores de Jesús que vivimos centrados en nosotros mismos y olvidamos o, simplemente no creemos, que es más bienaventurado dar que recibir.
Pienso que hoy podría ser un buen día para pararse, pensar e identificar a aquellos que nos han hecho bien y, a diferencia del copero mayor, no olvidarlos y mostrarles nuestro agradecimiento. Tal vez una palabra, una llamada, una nota, un whatsapp.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada