Dimecres 23 d’Agost
1ª Tesalonic. 1
1 Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.
2 Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament 3 recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist. 4 Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, 5 perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica. 6 Però també vosaltres us heu fet imitadors meus i del Senyor, acollint la paraula enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l'Esperit Sant. 7 Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, 8 ja que gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i Acaia, sinó que la fama de la vostra fe en Déu ha arribat a tot arreu, de manera que no cal que en diguem res més. 9 Tots ells expliquen com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com us apartàreu dels ídols i us convertíreu a Déu, per adorar només el Déu viu i veritable 10 i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d'entre els morts i que ens alliberarà del càstig en el judici que ha de venir.
Gènesi 48
Entonces
bendijo a José con estas palabras: «El Dios de mi abuelo Abraham y de mi padre Isaac,
me ha guiado toda mi vida. También ha enviado a su ángel para librarme de
muchos peligros. Yo le pido que bendiga a estos dos muchachos. Que por medio de
ellos sea recordado mi nombre, el nombre de mi abuelo Abraham y el de mi padre
Isaac. ¡Que tengan muchos hijos!» (Génesis 48:15, 16 TLAD)
Estas son las palabras de
bendición que Jacob pronunció sobre su hijo José cuando estaba a punto de
fallecer. Posteriormente bendijo a sus hijos Efrain y Manases.
Para mi, aunque
repetitiva, la enseñanza del pasaje es simple, vivir una vida caracterizada por
bendecir a otros, con nuestras palabras, nuestros gestos, nuestras actitudes,
nuestras motivaciones, nuestras acciones e incluso nuestras omisiones -el amor,
dice la Escritura, cubrirá multitud de pecados-.
Hacer del bendecir a otros
una medida para evaluar mi vida cada día al terminar, pensar si he sido o no de
bendición y qué debo rectificar y cambiar de cara al próximo día.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada