LECTURA DIMECRES 16/8/17 1a JOAN 3 i GÈNESI 42

Dimecres 16 d’Agost

1ª Joan 2

1 Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. 2 Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer.

3 Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments.

4 El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. 5 Però en el qui guarda la seva paraula, l'amor que ve de Déu ha arribat a la plenitud. D'aquesta manera sabem que estem en ell.

6 El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia.

7 Estimats, el manament que us escric no és nou, sinó antic: vosaltres el teniu des del principi. Aquest manament és la paraula que vau escoltar. 8 Però, d'altra banda, el manament és nou, i es realitza tant en Jesucrist com en vosaltres, perquè la foscor es retira i ja resplendeix la llum veritable.

9 El qui afirma que està en la llum, però odia el seu germà, encara està en la foscor. 10 El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar. 11 El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ulls.

12 Fills, us escric a vosaltres: Us han estat perdonats els pecats gràcies al nom de Jesucrist.

13 Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi.

Joves, us escric a vosaltres: Heu vençut el Maligne.

14 Fills, us escric a vosaltres: Heu conegut el Pare.

Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi.

Joves, us escric a vosaltres: Sou forts. La paraula de Déu està en vosaltres i heu vençut el Maligne.

15 No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. 16 Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. 17 El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.

18 Fills meus, som a l'hora darrera. Havíeu sentit a dir que arribaria l'Anticrist; doncs bé, ara han aparegut molts anticrists. Per això sabem que som a l'hora darrera. 19 Han sortit d'entre nosaltres, però de fet no són dels nostres. Si ho haguessin estat, s'haurien quedat entre nosaltres. Però calia que es veiés que cap d'ells no és dels nostres.

20 Vosaltres, en canvi, heu estat ungits amb l'Esperit que heu rebut del qui és sant i tots teniu el coneixement. 21 No us escric per dir-vos que desconeixeu la veritat, sinó per dir-vos que la coneixeu i que cap mentida no prové de la veritat.

22 Qui és, doncs, el mentider? ¿No és el qui nega que Jesús sigui el Messies? Aquest és l'Anticrist, que nega tant el Pare com el Fill. 23 Tothom qui nega el Fill no té tampoc el Pare; tothom qui confessa el Fill té igualment el Pare.

24 Però vosaltres heu de mantenir allò que heu sentit des del principi. Si manteniu allò que heu sentit des del principi, també vosaltres us mantindreu tant en el Fill com en el Pare. 25 I aquesta és la promesa que ell ens ha fet: la vida eterna. 26 Us escric tot això a propòsit dels qui us volen enganyar.

27 Quant a vosaltres, sé que manteniu la unció de l'Esperit que heu rebut del Fill i no necessiteu que ningú us instrueixi. La unció que ve del Fill us ensenya totes les coses, diu la veritat i no menteix. Per tant, d'acord amb l'ensenyament que heu rebut, manteniu-vos en el Fill.

28 Ara, doncs, fills meus, manteniu-vos en el Fill, i així, quan aparegui, estarem plens de confiança i no ens haurem de retirar avergonyits del seu davant el dia de la seva vinguda. 29 Sabeu que ell és just; per això heu de reconèixer que tothom qui actua justament ha nascut de Déu.

Gènesi 42

¿Qué es esto que Dios nos ha hecho?

Esta es la pregunta que se hacen los hermanos de José en respuesta a todos los acontecimientos que acababan de vivir en Egipto, la retención de Simeon, la petición de que Benjamín fuera llevado ante José y el hallazgo del dinero en los sacos y el miedo que eso provocó.

Al leer esto me ha hecho pensar en las preguntas equivocadas que le hacemos al Señor. Muchos seguidores de Jesús cuando la calamidad, el dolor -la dimensión física- o el sufrimiento -la dimensión emocional y aún espiritual- llega a sus vidas le pregunta a Dios el porqué de lo que está sucediendo.

Humilde y honestamente creo que es la pregunta equivocada. Las cosas malas les suceden por igual a creyentes y no creyentes. No estamos exentos de ninguna de las circunstancias que afectan a cualquier ser humano por el hecho de ser precisamente eso, un ser humano. Pienso que la pregunta acerca del porqué nace de tener esa expectativa falsa acerca de un trato de favor hacia nosotros y, consecuentemente, cuando la expectativa se ve truncada viene a nuestras vidas la frustración, el desánimo y nace la pregunta del porqué.

Siempre con la misma pretensión humilde creo que la pregunta correcta sería, o debería ser, qué es lo que quiere el Señor enseñarme por medio y en medio de esta situación. Cómo desea mi Padre utilizarla para formar el carácter de su hijo en mí. De qué maneras en medio del dolor o el sufrimiento Él puede manifestarse y puedo, como resultado, acabar siendo más parecido a Jesús a quien sigo.

Las preguntas equivocadas nos pueden producir mucha frustración. Las preguntas correctas, aunque más duras, nos pueden ayudar a crecer.