LECTURA DISSABTE 26/8/17 1a TESSALONICENCS 4 i ÈXODE 1

Dissabte 26 d’Agost

1ª Tesalonic 4

1 Finalment, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre com heu de comportar-vos per a agradar a Déu. És cert que ja ho feu, però us demanem que avanceu encara més. 2 Ja sabeu quines instruccions us vam donar de part de Jesús, el Senyor.

3 Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament. Absteniu-vos de comportaments immorals; 4 que cadascú sàpiga dominar el seu propi cos amb santedat i amb respecte, 5 sense deixar-se endur per la passió com fan els pagans que no reconeixen Déu. 6 Que ningú no perjudiqui els altres germans ni s'aprofiti d'ells en aquesta qüestió. El Senyor demanarà comptes de tot això, com ja us hem dit i repetit. 7 En efecte, Déu ens ha cridat a viure santament i no de manera impura. 8 Per tant, el qui rebutja el nostre ensenyament no rebutja un home, sinó Déu mateix, que us dóna el seu Esperit Sant.

9 No cal que us escrigui sobre l'amor fratern, ja que Déu mateix us ha ensenyat d'estimar-vos els uns als altres, 10 i això és el que feu amb tots els germans d'arreu de Macedònia. Però us exhortem, germans, a avançar encara més: 11 tingueu com un honor de viure en pau, ocupar-vos cadascú de la seva feina i treballar amb les pròpies mans, tal com us vam manar. 12 Així el vostre comportament serà ben vist dels qui no creuen i no caldrà que depengueu de ningú.

13 Germans, volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. 14 Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell. 15 D'acord amb l'ensenyament del Senyor, us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan ell vindrà, no passarem pas al davant dels qui hauran mort; 16 perquè a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. 17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i pels aires anirem a l'encontre del Senyor. I així estarem amb ell per sempre. 18 Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquests ensenyaments.

Èxode 1

Además, el rey de Egipto habló con Fuá y Sifrá, comadronas de las hebreas, y les dijo: -Cuando asistáis a las hebreas en sus partos, prestad atención al sexo del recién nacido; si es niño, matadlo; si es niña, dejadla vivir. Pero las comadronas desatendieron, por respeto a Dios, la orden dada por el rey de Egipto y dejaron vivir también a los niños. (Éxodo 1:16-17)

Las dos comadronas de los hebreos tuvieron que afrontar el dilema de lo legal frente a lo moral. La orden del rey de Egipto respondía a la legalidad; se trataba de la máxima autoridad del país. Pero desde su punto de vista era totalmente inmoral; no podían seguirla y obedecerla, como indica el texto, por respeto a Dios. Son varias las ocasiones en que las personas de la Biblia se encuentran en la disyuntiva de tener que decidir si obedecer a Dios o a los hombres; la autoridad o la conciencia iluminada por la Escritura y el Señor.

Fuá y Sifrá son un espejo en el cual cualquier seguidor de Jesús viviendo en la sociedad postmoderna puede mirarse y verse reflejado. Los valores de la cultura judeocristiana ya no son la base sobre la que se construyen las legislaciones de nuestros países. La brecha entre lo que es legal –aquello aprobado por los gobiernos- y lo que es moral –aquello que dicta la conciencia iluminada por el Espíritu Santo- es evidente; además, lamentablemente, no dejará de crecer y crecer en los años venideros. Estas dos mujeres nos enseñan la necesidad del discernimiento. No siempre se puede ni se debe obedecer de forma ciega a las autoridades apelando a Romanos 13.

Un seguidor de Jesús tiene que levantar su voz contra todo aquello que aún siendo legal puede ser inmoral; y no me refiero únicamente a temas de carácter sexual, también los económicos, sociales, culturales o educacionales. Incluso, como en el caso ilustrado por estas dos comadronas, puede darse el caso que sea preciso llegar a la desobediencia civil contra leyes que atentan contra aquello que el Señor nos enseña. Al escribir estas palabras viene a mi mente Martin Luther King junior y su campaña de desobediencia contra la segregación racial en los Estados Unidos en los años sesenta del siglo pasado.

Seguimos a un Dios santo y justo. Su santidad nos lleva a clamar contra la inmoralidad; su justicia nos lleva a levantar una voz contra toda injusticia por muy legal que esta pueda ser o parecer.