Divendres 1 de Setembre
Efesis 1
1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, al poble sant que viu a Efes i que és fidel a Jesucrist. 2 Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
3 Beneït sigui el Déu i Pare
de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions
espirituals dalt al cel.
4 Ens escollí en ell
abans de crear el món,
perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls.
Per amor 5 ens destinà
a ser fills seus per Jesucrist,
segons la seva benèvola decisió,
6 que dóna glòria i lloança a la gràcia
que ens ha concedit en el seu Estimat.
7 En ell, per la seva sang,
hem obtingut la redempció,
el perdó dels nostres pecats.
La riquesa de la gràcia de Déu
8 s'ha desbordat en nosaltres.
Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa
i penetració que tenim.
9 Ens ha fet conèixer
el seu designi secret,
la decisió benèvola que havia pres
10 per executar-la
en la plenitud dels temps:
ha volgut unir en el Crist
totes les coses,
tant les del cel com les de la terra.
11 En Crist hem rebut
la nostra part en l'herència;
ens hi havia destinat el designi
d'aquell qui tot ho duu a terme
d'acord amb la decisió
de la seva voluntat.
12 Volia que fóssim
lloança de la seva glòria,
nosaltres que des del principi
tenim posada en Crist la nostra esperança.
13 En ell, vosaltres vau escoltar
la paraula de la veritat,
l'evangeli que us salva.
En ell heu cregut
i heu estat marcats amb el segell
de l'Esperit Sant promès.
14 I l'Esperit és la penyora de l'heretat
que Déu ens té reservada,
quan ens redimirà plenament
com a possessió seva
i farà que siguem
lloança de la seva glòria.
15 També jo, d'ençà que m'han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant, 16 no em canso de donar gràcies per vosaltres i us tinc presents en les meves pregàries. 17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell. 18 Li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l'heretat que ell ens dóna entre els sants, 19 i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç 20 amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d'entre els morts i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, 21 per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. 22 Déu ho ha posat tot sota els seus peus, i a ell, cap de tot, l'ha fet cap de l'Església, 23 que és el seu cos, la plenitud d'aquell qui omple totes les coses.
Èxode 6
Preséntate al faraón,
rey de Egipto, y dile que deje salir de su país a los israelitas. Respondió
Moisés al Señor: Si ni siquiera los propios israelitas me hacen caso, ¿Cómo me
va a hacer caso el faraón, con lo torpe de palabra que soy? (Éxodo 6:12)
El problema de leer los textos bíblicos tan conocidos y el hecho
de que los autores resuman en pocas palabras procesos personales profundos;
hace que sea difícil para nosotros captar lo que los protagonistas debían de
sentir y experimentar.
Moisés tuvo que superar muchas reticencias para llevar a cabo el
encargo de Dios de presentarse ante faraón; el resultado no pudo ser más
catastrófico desde todo punto de vista. El rey, no solamente no dejó ir al
pueblo, sino que endureció sobremanera sus condiciones de vida. Aquello provocó
una reacción, natural por otra parte, de los israelitas contra Moisés a quienes
culparon de toda la situación. ¿Cómo debía sentirse después de que su fallida
intervención trajera más calamidad sobre el pueblo? ¿Qué autoestima resiste el
fracaso y la culpa que se experimenta cuando otros te hacen responsable de lo
que les sucede? ¿Con qué ánimos se enfrenta uno de nuevo a su misión?
Este es el lamentable pero comprensible estado en el que Moisés se
encuentra cuando Dios, de nuevo, le encomienda la responsabilidad de
presentarse ante el rey. Moisés está experimentando una crisis de credibilidad
hacia su persona y misión y así se lo hace notar a Dios. Éste, sin embargo, no
está interesado en el éxito a corto plazo del profeta, más bien en su fidelidad
al llamado que es el criterio que el Señor usa para definir el éxito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada