LECTURA DIVENDRES 25/8/17 1a TESSALONICENCS 3 i GÈNESI 50


Divendres 25 d’Agost

1ª Tesalonic. 3
Per això, no podent esperar més, vam preferir de quedar-nos sols a Atenes, i us vam enviar Timoteu, germà nostre i col·laborador de Déu en l'anunci de l'evangeli del Crist. El vam enviar perquè us enfortís i us encoratgés en la fe i així ningú no trontollés enmig de les proves que esteu passant. De fet, vosaltres mateixos sabeu prou bé que aquest és el nostre destí; quan érem entre vosaltres, ja us vam predir que havíem de sofrir tribulacions, i ara veieu que ha estat així. Per això no vaig poder esperar més i vaig enviar Timoteu perquè em portés notícies de la vostra fe, no fos cas que el diable us hagués temptat i tot el nostre esforç hagués resultat inútil.
Ara Timoteu ha tornat de visitar-vos i ens ha portat bones noves referents a la vostra fe i al vostre amor. Ens ha fet saber que sempre guardeu un bon record de nosaltres i que teniu tantes ganes de veure'ns com nosaltres en tenim de veure-us a vosaltres. Per tot això, germans, gràcies a la vostra fe hem rebut un gran consol enmig de les contrarietats i tribulacions: ara ens sentim reviure veient que us manteniu ferms en el Senyor. Com podríem agrair a Déu tota l'alegria que de vosaltres hem rebut davant d'ell? 10 Nit i dia preguem amb insistència perquè ens concedeixi de tornar-vos a veure i completar el que encara manca a la vostra fe.
11 Que Déu mateix, el nostre Pare, i Jesús, nostre Senyor, ens encaminin fins a vosaltres. 12 Que el Senyor faci créixer fins a vessar l'amor que us teniu els uns als altres i a tothom, i que és semblant al que nosaltres us professem. 13 Que ell enforteixi els vostres cors i els mantingui sants i irreprensibles davant de Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, nostre Senyor, vindrà amb tots els seus sants. Amén.


Gènesi 50

Un día, José dijo a sus hermanos: Mi fin está cerca, pero Dios vendrá a ayudaros y os llevará de este país a la tierra que prometió a Abraham, Isaac y Jacob.

Los capítulos 49 y 50 dan fin al libro de Génesis con la muerte de Jacob y posteriormente la muerte de José. En sus momentos finales el patriarca recordó a sus hermanos la promesa del Señor de que la tierra de Canaán sería dada en heredad a los descendientes de Jacob y dio las instrucciones necesarias con respecto a que, cuando el momento llegará, sus restos mortales fueras trasladados allí.

¿Qué pensar de un capítulo como este? La idea de vivir siempre con perspectiva eterna. Al leerlo me daba cuenta que un reto del cristianismo contemporáneo para aquellos que vivimos en la cultura occidental tan materialista es, precisamente, no perder de vista la idea de eternidad, no olvidar que vivimos esperando encontrarnos con el Señor y vivir la vida eterna en su total y absoluta plenitud. 


Pienso que si perdemos esa perspectiva que abre y amplia nuestros horizontes podemos correr el riesgo de dejarnos capturar por la inmediatez del hoy y del aquí con sus miserias, sus limitaciones, sus presiones, sus angustias y sus ansiedades. No estoy afirmando que debamos ser ignorantes o cerrar los ojos a la realidad presente, estoy diciendo de vivir por encima de ella, con perspectiva de eternidad, algo que estoy convencido nos daría más fuerza y más capacidad para afrontar y vivir el presente.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada