LECTURA Dilluns 16 d’Octubre Apocalipsi 13 i Josuè 13

Dilluns 16 d’Octubre

Apocalipsi 13

1 Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. 2 La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d'ós i boca de lleó. El drac li va donar la seva força, el seu tron i un gran poder. 3 Un dels seus caps estava com ferit mortalment, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. 4 Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant:

--Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella?

5 I li van donar una boca que proferia insolències i blasfèmies. També li van donar poder per a triomfar durant quaranta-dos mesos. 6 Dels llavis de la bèstia brollaven blasfèmies contra Déu: contra el seu nom i contra el tabernacle del cel i els qui hi habiten. 7 També li van permetre de combatre contra el poble sant i vèncer-lo, i va rebre poder sobre tota tribu, poble, llengua i nació. 8 Tots els habitants de la terra l'adoraran, tots els qui, des de la creació del món, no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida de l'Anyell degollat. 9 Qui tingui orelles, que escolti:

10 El qui ha d'anar a la captivitat,

hi anirà;

el qui ha de morir a espasa,

hi morirà.

Aquí mostrarà el poble sant la perseverança i la fe!

11 Després vaig veure pujar de la terra una altra bèstia, que tenia dues banyes com un anyell, però parlava com un drac. 12 Aquesta bèstia exerceix tot el poder de la primera en presència d'ella i procura que el món i els qui l'habiten adorin la bèstia que havia estat curada de la seva ferida mortal. 13 Obra grans prodigis, fins a fer ploure a la terra foc del cel en presència de tothom; 14 enganya els habitants de la terra amb aquests prodigis que li ha estat permès de fer davant la bèstia, i els convenç que dediquin una estàtua a la bèstia que tenia la ferida mortal, però que ha sobreviscut. 15 També li han concedit de donar vida a l'estàtua de la bèstia, perquè fins i tot parli, i li han permès que pugui condemnar a mort els qui no adorin l'estàtua. 16 I a tots, petits i grans, rics i pobres, esclaus i lliures, els fa portar a la mà dreta o al front un encuny, 17 perquè ningú no pugui comprar ni vendre si no porta l'encuny, és a dir, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom. 18 Aquí cal la saviesa! Qui sigui intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra referida a una persona: sis-cents seixanta-sis.

Josuè 13

1 Josuè ja era vell, carregat d'anys, quan el Senyor li va dir:

--La teva edat és avançada i encara queda molta terra per conquerir: 2 tots els territoris dels filisteus i dels gueixurites. 3 És la regió considerada com a cananea, que s'estén des del torrent de Xihor, que toca a Egipte, fins al terme d'Ecron, al nord. En aquesta regió hi ha els cinc principats filisteus, que tenen per capitals Gaza, Asdod, Ascaló, Gat i Ecron; en canvi, el territori dels avites 4 és al sud. Caldrà conquerir també tot el país cananeu, des d'Arà, que és dels sidonis, fins a Afec i fins a la frontera dels amorreus. 5 També la regió de Biblos i tot el Líban oriental, des de Baal-Gad, al peu de la muntanya de l'Hermon, fins a Lebó-Hamat, 6 totes les poblacions de les muntanyes, des del Líban fins a Misrefot-Maim, és a dir, tots els sidonis. Jo els desposseiré davant els israelites. Quant a tu, no has de fer més que repartir entre els israelites la possessió d'aquests territoris, tal com et vaig manar. 7 Ara, doncs, és el moment en què has de dividir aquest país entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès.

8 L'altra meitat de la tribu de Manassès i les tribus de Rubèn i de Gad ja havien rebut la seva heretat a la banda oriental del Jordà. Moisès, servent del Senyor, els l'havia assignada. 9 Els seus territoris s'estenien des d'Aroer, que és a la vora del torrent d'Arnon, amb la ciutat que hi ha al fons de la vall, per tot l'altiplà, des de Medebà fins a Dibon, 10 per totes les ciutats de Sehon, rei dels amorreus, que havia regnat a Heixbon, fins a la frontera dels ammonites. 11 També són territoris seus Galaad, amb el territori dels gueixurites i dels maacatites, tota la muntanya de l'Hermon i tot Basan fins a Salcà. 12 Basan era el reialme d'Og, que havia regnat a Aixtarot i a Edreí, i era un dels darrers rafaïtes, als quals Moisès havia vençut i desposseït. 13 Tanmateix, els israelites no pogueren expulsar ni els gueixurites ni els maacatites, de manera que viuen encara avui enmig d'Israel.

14 A la tribu de Leví, Moisès no li va assignar cap heretat: els sacrificis oferts al Senyor, Déu d'Israel, són la seva heretat, com el Senyor havia prescrit.

15 Moisès va assignar als clans de la tribu de Rubèn l'heretat 16 que s'estenia des d'Aroer, que és a la vora del torrent d'Arnon, amb la ciutat que hi ha al fons de la vall. Comprenia tot el pla de Medebà, 17 Heixbon i totes les ciutats de l'altiplà: Dibon, Bamot-Baal, Betbaal-Meon, 18 Jahas, Quedemot, Mefàat, 19 Quiriataim, Sibmà i Sèret-Aixàhar, sobre la muntanya que domina la vall; 20 Betpeor, i els vessants del mont Pisgà i Betaieiximot. 21 Comprenia, doncs, totes les ciutats de l'altiplà i el reialme sencer de Sehon, rei dels amorreus, que havia regnat a Heixbon, i que Moisès havia derrotat, juntament amb els cabdills madianites Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba, vassalls de Sehon, que habitaven en aquell país. 22 Junt amb tots aquests, els israelites van matar Balaam, fill de Beor, l'endeví. 23 El Jordà i la seva ribera feia de frontera del territori dels rubenites. Aquesta va ser l'heretat assignada als clans de Rubèn, amb les seves ciutats i pobles.

24 També a la tribu de Gad, als gadites, Moisès els havia assignat una heretat repartida entre els seus clans. 25 El seu territori comprenia Jazer i totes les ciutats de Galaad, la meitat del país dels ammonites fins a Aroer, que es troba enfront de Rabà; 26 i s'estenia des d'Heixbon fins a Ramat-Ammispè i Betonim, i des de Mahanaim fins al terme de Lidebor. 27 A la vall del Jordà, passava per Betaram, Betnimrà, Sucot i Safon, poblacions del reialme de Sehon, que havia regnat a Heixbon. Aquest territori estava situat a l'est del Jordà, que li feia de frontera fins al llac de Genesaret. 28 Aquesta va ser l'heretat assignada als clans de Gad, amb les seves ciutats i pobles.

29 Moisès havia assignat també una heretat als clans de la meitat de la tribu de Manassès. 30 Aquesta heretat arribava fins a Mahanaim i comprenia tot Basan, el reialme sencer d'Og, rei de Basan, i els seixanta Poblets de Jaïr, que es troben en aquest territori. 31 A més, la meitat de Galaad, amb Aixtarot i Edreí, ciutats del reialme d'Og, rei de Basan, van tocar a la meitat dels clans descendents de Maquir, fill de Manassès.

32 Aquests són els territoris que Moisès va repartir en herència, quan es trobava a les planes de Moab, a la banda oriental del Jordà, a l'est de Jericó. 33 Tanmateix, a la tribu de Leví, Moisès no va assignar-li cap heretat. La seva heretat és el Senyor, Déu d'Israel, tal com ell els havia dit.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?