Divendres 3 de Novembre
Mateu 7
1 »No judiqueu, i no sereu judicats. 2 Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. 3 Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? 4 Com pots dir al teu germà: "Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu tens una biga en el teu? 5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.
6 »No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.
7 »Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; 8 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. 9 ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O bé, si li demana peix, li donarà una serp? 11 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.
12 »Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.
13 »Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. 14 Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben.
15 »Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? 17 Tot arbre bo dóna fruits bons, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. 18 Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 20 Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.
21 »No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Aquell dia, molts em diran: "Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?" 23 Llavors jo els diré clarament: "No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal! "
24 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. 25 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. 26 En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. 27 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.
28 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
1 Aquell dia, Dèbora, juntament amb Barac, fill d'Abinóam, va entonar aquest cant de victòria:
2 Quan a Israel s'aixequen capitans,
el poble s'ofereix voluntari:
Beneïu el Senyor!
3 Escolteu, reis! Atents, sobirans!
Jo canto en honor del Senyor;
toco i canto al Senyor, Déu d'Israel.
4 Senyor, quan sorties de Seïr,
quan avançaves per l'estepa d'Edom,
la terra tremolava
i el cel era un devessall:
un devessall d'aigua eren els núvols.
5 Les muntanyes s'estremien
al teu davant, Senyor;
al teu davant, Senyor, Déu d'Israel.
Això fou el Sinaí!
6 En temps de Xamgar, fill d'Anat,
en temps de Jael,
els camins eren deserts,
els vianants seguien rutes amagades.
7 Els camps, ningú no els treballava,
ningú no els treballava a Israel,
fins que em vaig alçar jo, Dèbora,
fins que em vaig alçar
com a mare d'Israel.
8 El poble es triava nous déus,
i, tot seguit, de les ciutats
vingué la guerra.
I no es veia ni un escut ni una llança
entre els quaranta batallons d'Israel!
9 El meu cor és amb els cabdills d'Israel,
amb els voluntaris del poble:
Beneïu el Senyor!
10 Canteu, vosaltres,
els qui munteu someres rosses,
amb tapissos per guarniment,
i que aneu fent camí!
11 Amb veu més forta que els aiguaders,
la gent canta en els abeuradors
les victòries del Senyor,
les victòries dels camperols d'Israel:
el poble del Senyor
ja baixa a les ciutats!
12 Desvetlla't, Dèbora, desvetlla't!
Desvetlla't, desvetlla't i entona un cant!
Aixeca't, Barac!
Captura els qui et capturaven,
fill d'Abinóam!
13 El clan de Sarid baixa
a trobar els valents,
el poble del Senyor baixa
a trobar-me amb els herois.
14 També vénen els d'Efraïm,
arrelats a les muntanyes d'Amalec.
Darrere, segueix Benjamí,
responent a la crida.
De Maquir han baixat
els qui comanden;
de Zabuló, els qui tenen
la vara de cabdill.
15 A Issacar, els caps estan amb Dèbora.
Com Issacar, també Barac
i els seus homes
s'han llançat corrent cap a la vall.
En els clans de Rubèn
hi ha grans enraonies!
16 Per què us heu quedat a les cledes
a escoltar flabiols de pastors?
En els clans de Rubèn
hi ha grans discussions!
17 Enllà del Jordà, Galaad té les cabanes.
I per què Dan no s'ha mogut
dels seus vaixells?
Aser s'ha quedat vora la mar,
reposa tranquil en els seus ports.
18 Però Zabuló és un poble
que s'ha jugat la vida,
igual que Neftalí,
en els turons a camp obert.
19 Arriben els reis al combat,
es llancen a l'atac els reis de Canaan,
a Tanac, vora les aigües de Meguidó,
però no s'apoderen
de res d'argent com a botí.
20 Des del cel combaten els astres;
fent els seus camins combaten Sisserà.
21 Se l'ha endut el riu Quixon;
el riu etern, el riu Quixon.
Trepitja victoriosa, ànima meva!
22 Els cascos dels cavalls
han quedat destrossats
amb el galop, el galop dels corsers.
23 «Maleïu la ciutat de Meroz,
maleïu-la»,
diu l'àngel del Senyor;
«maleïu els seus habitants,
perquè no han vingut
a auxiliar el Senyor,
a auxiliar el Senyor
amb els seus herois.»
24 Beneïda entre les dones Jael,
muller d'Hèber, el quenita;
beneïda entre les dones
que viuen en tendes!
25 Sisserà li demanava aigua;
ella li ha donat llet,
li ha ofert mató en tassa de nobles.
26 Després, amb la mà esquerra
ha pres l'estaca
i amb la dreta una maça de fuster;
ha estassat Sisserà, li ha obert el cap:
l'estaca clavada
li ha travessat la templa.
27 Ha caigut doblegat,
estirat als peus d'ella,
ha caigut doblegat als seus peus;
allà on s'ha doblegat,
allà ha caigut mort.
28 La mare de Sisserà
guaita per la finestra,
sospira entre les gelosies:
«Per què triga a tornar el seu carro?
Per què es retarda
el brogit dels carruatges?»
29 Ella no para de repetir la resposta
de la seva dama més assenyada:
30 «Segur que han recollit botí
i ara se'l reparteixen:
una noia o dues per a cada guerrer,
i roba virolada per a Sisserà;
un botí de roba virolada, amb brodats,
brodats de color
per a les noies captives.»
31 Que tots els teus enemics, Senyor,
acabin com Sisserà!
Però els amics del Senyor,
que siguin com el sol,
que s'alça amb tot el seu esclat.
I durant quaranta anys el país va viure en pau.
PREGUNTES- REFLEXIÓ
1-
Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a
la meva vida diària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada