LECTURA Dissabte 14 d’Octubre Apocalipsis 12 i Josuè 12


Dissabte 14 d’Octubre


Apocalipsis 12

Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava afligida pels dolors del part.
També aparegué al cel un altre senyal prodigiós: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra.
El drac es va aturar davant la dona que havia d'infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron, i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc, perquè l'alimentessin allà mil dos-cents seixanta dies.
Aleshores va esclatar una batalla al cel: Miquel i els seus àngels combatien contra el drac. El drac també lluitava juntament amb els seus àngels, però no va poder guanyar, i perderen el lloc que ocupaven al cel. El gran drac, la serp antiga, l'anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell. 10 Llavors vaig sentir al cel una veu forta que proclamava:
--Ara és l'hora de la salvació,
del poder i del regnat del nostre Déu,
i el seu Messies ja governa,
perquè l'acusador dels nostres germans,
el qui els acusava nit i dia
davant el nostre Déu,
ha estat expulsat.
11 Ells l'han vençut
per la sang de l'Anyell
i pel testimoniatge del seu martiri,
ja que no van estimar tant la vida
que els fes por la mort.
12 Alegreu-vos-en, cel
i tots els qui hi habiteu!
Ai de la terra i del mar,
perquè ha baixat cap a vosaltres
el diable, ple de fúria,
sabent que el temps se li acaba!
13 Quan el drac es veié llançat a la terra, va perseguir la dona que havia infantat el noi; 14 però la dona va rebre les dues ales de la gran àguila perquè volés fins al desert, al lloc que Déu li havia preparat, on havia de ser alimentada, lluny de la serp, un temps, dos temps i la meitat d'un temps. 15 Llavors la serp va vomitar com una riuada d'aigua darrere la dona perquè el corrent se l'emportés. 16 Però la terra va ajudar la dona: s'obrí i va engolir la riuada que el drac havia vomitat. 17 El drac, ple de ràbia contra la dona, se n'anà a combatre contra la resta dels seus descendents, contra els qui guarden els manaments de Déu i mantenen ferm el testimoni de Jesús.
18 I el drac es deturà a la vora de la mar.

Josuè 12

Els israelites van derrotar els reis de la banda oriental del Jordà i van conquerir els seus territoris, des del torrent d'Arnon fins a la muntanya de l'Hermon, i tota la plana oriental de l'Arabà. Els reis i els territoris són aquests: primer de tot, Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon. Dominava des d'Aroer, que és a la vora del torrent d'Arnon, al fons de la vall de l'Arnon, i la meitat del territori de Galaad, fins al riu Jaboc, que fa de frontera amb el país dels ammonites; també estenia el seu domini per l'Arabà, des de la riba oriental del llac de Genesaret, fins a la riba oriental del mar de l'Arabà, o Mar Mort, en direcció de Betaieiximot, i, al sud, per la regió que hi ha al peu dels vessants del mont Pisgà. L'altre rei era Og, que regnava a Basan i que era un dels darrers rafaïtes; residia a Aixtarot i a Edreí. Els seus dominis comprenien la muntanya de l'Hermon, Salcà i tot Basan, fins a la frontera dels gueixurites i dels maacatites, i la meitat del territori de Galaad, que era fronterer amb Sehon, rei d'Heixbon. Moisès, servent del Senyor, i els israelites, havien derrotat aquells dos reis, i Moisès, servent del Senyor, havia donat possessió dels seus territoris a les tribus de Rubèn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassès.
Aquests són els reis de la banda occidental del Jordà que Josuè i els israelites van derrotar, des de Baal-Gad, a la gran vall del Líban, fins al Mont Pelat, que s'aixeca prop de Seïr. Josuè va donar possessió d'aquests territoris als israelites, perquè els repartissin entre les tribus. Els territoris són: la Muntanya, la Xefelà, l'Arabà, els Vessants, el Desert i el Nègueb. Són els territoris on vivien els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus. Els reis vençuts eren els de les ciutats següents: Jericó, Ai, que és a prop de Betel, 10 Jerusalem, Hebron, 11 Jarmut, Laquix, 12 Eglon, Guèzer, 13 Debir, Guèder, 14 Hormà, Arad, 15 Libnà, Adul·lam, 16 Maquedà, Betel, 17 Tapúah, Héfer, 18 Afec, Saron, 19 Hassor, 20 Ximon, Maron, Acxaf, 21 Tanac, Meguidó, 22 Quèdeix, Jocneam del Carmel, 23 Dor, en el litoral de Dor, Goïm de Galilea 24 i Tirsà. En total, trenta-un reis.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?
2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada