LECTURA Dimarts 24 d’Octubre Apocalipsi 20 i Josuè 20

Dimarts 24 d’Octubre

Apocalipsi 20

1 Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau dels abismes i una gran cadena. 2 L'àngel va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i l'encadenà per mil anys; 3 el va llançar als abismes, on el tancà amb clau i segellà la porta perquè no enganyi més els pobles fins que es compleixin els mil anys. Acabat, caldrà que sigui deslligat per poc temps.

4 Aleshores vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells qui han rebut el poder de judicar. Vaig veure les ànimes dels qui havien estat decapitats per haver donat testimoni de Jesús i per haver anunciat la paraula de Déu; tots aquests s'havien negat a adorar la bèstia i la seva estàtua, i a portar el seu encuny al front o a la mà. Van tornar a la vida i regnaren amb el Crist durant mil anys. 5 Els altres morts no han de reviure abans de complir-se els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció. 6 Feliços i sants els qui tinguin part en aquesta primera resurrecció! La segona mort no té cap poder damunt d'ells: seran sacerdots dedicats a Déu i al Crist i regnaran amb ell durant mil anys.

7 I quan s'hauran complert els mil anys, Satanàs serà desencadenat de la seva presó 8 i sortirà per enganyar els pobles de les quatre parts de la terra, Gog i Magog. Reunirà i conduirà al combat una multitud tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. 9 Pujaran, doncs, per tota l'extensió de la terra i encerclaran el campament del poble sant i la ciutat estimada. Però caurà foc del cel i els consumirà, 10 i el diable que els havia enganyat serà llançat a l'estany de foc atiat amb sofre, al costat de la bèstia i del fals profeta. Allí seran turmentats de nit i de dia pels segles dels segles.

11 Després vaig veure un gran tron blanc, i Déu que hi seia. Davant d'ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven. 12 Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat poderosos com els qui havien estat febles, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres. Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en aquells llibres. 13 La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la mort i el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres. 14 Després la mort mateixa i el seu reialme van ser llançats a l'estany de foc, que és la segona mort. 15 I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l'estany de foc.

Josuè 20

1 El Senyor va dir a Josuè:

2 --Parla als israelites i, de part meva, digues-los: "Tal com us vaig comunicar per mitjà de Moisès, escolliu-vos ciutats de refugi, 3 on es pugui acollir el qui hagi mort algú involuntàriament. Aquestes ciutats us serviran per a refugiar-vos del qui ha de venjar la víctima. 4 El qui es refugiï en una d'aquestes ciutats s'aturarà a l'entrada de la porta i exposarà el seu cas als ancians de la ciutat. Llavors aquests el deixaran entrar i li assenyalaran un lloc per a habitar enmig d'ells. 5 Si el responsable de venjar la víctima el perseguia, els habitants de la ciutat no li podran donar l'homicida, ja que va matar algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat. 6 Viurà en aquella ciutat fins que, amb motiu de la mort del gran sacerdot en funcions, sigui jutjat per la comunitat. Aleshores l'homicida podrà retornar a casa seva, a la ciutat d'on havia hagut de fugir."

7 Llavors els israelites van escollir Quèdeix, a Galilea, a les muntanyes de Neftalí; Siquem, a les muntanyes d'Efraïm, i Quiriat-Arbà, anomenada també Hebron, a les muntanyes de Judà. 8 A la Transjordània, a l'est de Jericó, van escollir Bèsser, a l'estepa, a la regió de l'altiplà, que era de la tribu de Rubèn; Ramot, a Galaad, que pertanyia a la tribu de Gad, i Golan, a Basan, que era de la tribu de Manassès.

9 Aquestes van ser les ciutats escollides per a servir de refugi als israelites i als immigrants que residissin entre ells. Podia acollir-s'hi tothom qui hagués mort algú involuntàriament, i així no havia de morir a mans del responsable de venjar la víctima, mentre esperava de ser jutjat per la comunitat.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?