LECTURA Dimarts 31 d’Octubre Mateu 4 i Jutges 2

Dimarts 31 d’Octubre

Mateu 4

1 Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. 2 Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. 3 El temptador se li acostà i li digué:

--Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.

4 Però ell li va respondre:

--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

5 Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple 6 i li diu:

--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.

7 Jesús li contestà:

--També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.

8 Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria 9 i li diu:

--Et donaré tot això si et prosternes i m'adores.

10 Li diu Jesús:

--Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.

11 Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.

12 Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; 13 però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. 14 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:

15 Terra de Zabuló i de Neftalí,

camí del mar, l'altra banda del Jordà,

Galilea dels pagans:

16 el poble que vivia en la fosca

ha vist una gran llum;

una llum ha resplendit

per als qui vivien

al país de mort i de tenebra.

17 Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia:

--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

18 Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. 19 Jesús els diu:

--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.

20 Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir.

21 Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. 22 Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir.

23 Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

24 La seva anomenada es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. 25 I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra banda del Jordà.

Jutges 2

1 L'àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites:

--Jo us he tret d'Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres; 2 vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d'aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m'heu obeït. Per què heu obrat així? 3 Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany.

4 Quan l'àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors. 5 Per això van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir «els qui ploren»). Després van oferir sacrificis al Senyor.

6 Quan Josuè hagué acomiadat el poble, els israelites se n'anaren cadascú a la seva heretat per prendre'n possessió. 7 El poble va ser fidel al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells havien estat testimonis de les grans meravelles que el Senyor havia obrat a favor d'Israel. 8 Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l'edat de cent deu anys, 9 i el van enterrar a la seva propietat, a Timnat-Heres, a les muntanyes d'Efraïm, al nord del mont Gàaix. 10 Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d'Israel.

11 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals. 12 Abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d'Egipte, seguien altres déus, els dels pobles veïns, i els adoraven. Tot això va provocar la indignació del Senyor. 13 Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes, 14 el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los. 15 Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situació de greu perill. 16 Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país. 17 Però els israelites no feien cas dels seus jutges: tornaven a prostituir-se amb altres déus i els adoraven. Aviat s'allunyaven del camí seguit pels seus pares, que havien obeït els manaments del Senyor: ells no els imitaven. 18 Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s'apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors. 19 Però tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre's, pitjor encara que els seus pares, seguint altres déus, adorant-los i donant-los culte. No s'apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel.

20 El Senyor es va indignar contra Israel i els digué:

--Aquest poble ha violat l'aliança que jo havia fet amb els seus pares i no em vol obeir. 21 Doncs jo tampoc no vull continuar expulsant del seu davant cap dels pobles que Josuè, quan va morir, havia deixat sense expulsar.

22 El Senyor es volia servir d'aquests pobles per a posar a prova Israel, per a veure si seguiria els seus camins, com havien fet els seus pares, o si no els seguiria. 23 Per això havia deixat aquests pobles en el país, sense expulsar-los de cop. No els havia fet caure en mans de Josuè.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?