LECTURA Divendres 6 d’Octubre Apocalipsis 5 i Josuè 5

Divendres 6 d’Octubre

Apocalipsis 5

1 Després vaig veure a la mà dreta del qui seia al tron un document escrit per davant i per darrere i tancat amb set segells. 2 Vaig veure també un àngel poderós que cridava amb tota la força:

--¿Qui és digne de trencar els segells i d'obrir el document?

3 Però, ni al cel ni a la terra ni sota la terra, ningú no va ser capaç d'obrir el document i de veure què deia. 4 Jo, veient que no trobaven ningú que fos digne d'obrir-lo i de veure què deia, plorava desconsoladament. 5 Però un dels ancians em digué:

--No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el document i els seus set segells.

6 Aleshores vaig veure al mig, en el tron, envoltat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat. Tenia set banyes i set ulls, que són els set esperits de Déu, enviats per tota la terra. 7 L'Anyell es va acostar al qui seia al tron i prengué de la seva mà dreta aquell document. 8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l'Anyell. Cada un tenia una cítara i una copa d'or, plena de perfums d'encens, que són les pregàries del poble sant. 9 I entonaven un càntic nou que deia:

--Ets digne de prendre el document

i d'obrir-ne els segells,

perquè has estat degollat

i has comprat per a Déu

amb la teva sang

gent de tota tribu, llengua,

poble i nació,

10 i n'has fet una casa reial

i uns sacerdots dedicats al nostre Déu,

que regnaran a la terra.

11 Llavors, en plena visió, vaig sentir les veus d'una multitud d'àngels que envoltaven el tron, i les veus dels vivents i dels ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades, 12 que exclamaven amb veu forta:

--Digne és l'Anyell

que ha estat degollat

de rebre tot poder, riquesa, saviesa,

força, honor, glòria i lloança.

13 Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven:

--Al qui seu al tron i a l'Anyell

siguin donats la lloança, l'honor,

la glòria i el poder

pels segles dels segles.

14 Els quatre vivents responien:

--Amén.

I els ancians es van prosternar adorant.

Josuè 5

1 Els reis amorreus que vivien a l'oest del Jordà i tots els reis cananeus que habitaven vora el mar Mediterrani sentiren a dir el que el Senyor havia fet. Quan van saber que havia eixugat les aigües del Jordà perquè passessin els israelites, quedaren descoratjats i no se sentien amb esma per a resistir-los.

2 En aquell temps, el Senyor va dir a Josuè:

--Fes-te ganivets de sílex i circumcida la nova generació d'israelites.

3 Josuè va fer tallar ganivets de sílex i circumcidà els israelites en el tossal de la Circumcisió. 4 Els va circumcidar per aquesta raó: tots els homes en edat de combatre que havien sortit d'Egipte, havien mort pel camí, al desert; 5 tots ells havien estat circumcidats. Però els qui van néixer pel camí, al desert, després de la sortida d'Egipte, eren incircumcisos. 6 Efectivament, els israelites havien caminat quaranta anys pel desert fins que es va acabar la generació d'homes en edat de combatre que havien sortit d'Egipte i no havien obeït el Senyor. El Senyor els havia jurat que no els deixaria veure el país que havia promès als seus pares, un país que regalima llet i mel. 7 Ara, en comptes d'ells, el donava als seus fills. Són aquests els qui Josuè va circumcidar, ja que durant la marxa pel desert no havien estat circumcidats.

8 Després de la circumcisió, tots es quedaren al campament reposant fins que se'ls tancà la ferida. 9 Llavors el Senyor digué a Josuè:

--Avui us he tret la ignomínia d'Egipte que portàveu damunt vostre.

Per això, a aquell indret li van posar el nom de Guilgal. I encara avui porta aquest nom.

10 Els israelites van acampar a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua, el vespre del dia catorze del mes, a les planes de Jericó. 11 Des de l'endemà d'haver celebrat la Pasqua, van menjar el gra torrat i el pa sense llevat que havien preparat amb les collites del país. 12 Des d'aquell matí va deixar de caure el mannà. Tot aquell any els israelites es van mantenir de les collites del país de Canaan.

13 Un dia que Josuè es trobava als voltants de Jericó, tot alçant els ulls va veure un home dret al seu davant amb l'espasa a la mà. Josuè se li va acostar i li digué:

--Ets amic o enemic?

14 Ell li va respondre:

--Jo sóc el cap de l'exèrcit del Senyor. Ara mateix he arribat.

Josuè es prosternà amb el front a terra i li digué:

--Què mana el meu senyor al seu servent?

15 El cap de l'exèrcit del Senyor li va respondre:

--Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.

I Josuè es va descalçar.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?