LECTURA Divendres 13 d’Octubre Apocalipsis 11 i Josuè 11

Divendres 13 d’Octubre

Apocalipsis 11

1 Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren:

--Vés a amidar el temple i l'altar de Déu i compta els qui hi adoren, 2 però deixa de banda l'atri exterior del temple, no l'amidis, perquè ha estat abandonat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos. 3 Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac. 4 Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. 5 Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumeix els seus enemics. Ben cert, si algú vol fer-los mal, morirà així! 6 Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquè no caigui la pluja durant el temps que profetitzin. També tenen poder de convertir l'aigua en sang i d'afligir la terra amb tota mena de calamitats, sempre que voldran. 7 Quan hauran acabat de donar testimoni, la bèstia que pujarà dels abismes els farà la guerra, els vencerà i els matarà. 8 Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, que, simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, allà mateix on el seu Senyor va ser crucificat. 9 Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus, llengües i nacions vindran a veure els seus cossos i no permetran que ningú els doni sepultura. 10 Els habitants de la terra se n'alegraran i ho celebraran obsequiant-se els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren per a ells un turment constant.

11 Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dintre d'ells. Llavors es van posar drets, i un gran pànic s'apoderà dels qui ho contemplaven. 12 Els dos testimonis van sentir una veu forta que, del cel estant, els deia:

--Pugeu aquí!

I ells van pujar al cel en un núvol, sota la mirada dels seus enemics. 13 En aquell moment hi hagué un gran terratrèmol. La desena part de la ciutat es va enfonsar i set mil persones van morir. Els supervivents, esglaiats, donaren glòria al Déu del cel.

14 El segon «ai» ha passat. De seguida arribarà el tercer.

15 Va tocar el setè àngel i en el cel s'aixecà un estol de veus potents que proclamaven:

--El domini del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarà pels segles dels segles!

16 Aleshores els vint-i-quatre ancians que seuen davant de Déu en els seus trons es van prosternar amb el front fins a terra i adoraven Déu 17 dient:

--Gràcies, Senyor, Déu de l'univers,

el qui és i el qui era,

perquè ja has pres el teu gran poder

i has instaurat el teu Regne.

18 Les nacions estaven furioses,

però ara ha arribat el dia

de la teva indignació;

ha arribat l'hora de judicar els morts,

de recompensar

els teus servents els profetes,

el poble sant

i tots els qui veneren el teu nom,

petits i grans,

l'hora de destruir

els destructors de la terra.

19 Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l'arca de l'aliança de Déu, mentre esclataven llamps i tronades, la terra tremolava i queia una gran pedregada.

Josuè 11

1 Quan Jabín, rei d'Hassor, es va assabentar de les victòries de Josuè, envià missatgers a Jobab, rei de Maron, i també al rei de Ximon, al rei d'Acxaf, 2 i als reis que dominaven la regió muntanyosa del nord, l'Arabà al sud del llac de Genesaret, i la Xefelà i les costes de Dor a l'oest. 3 Va establir contactes amb els cananeus de llevant i de ponent, amb els amorreus, els hitites, els perizites, els jebuseus de la Muntanya i els hivites que habitaven al peu de l'Hermon, a la regió de Mispà. 4 Aquests reis es mobilitzaren amb totes les seves tropes, un exèrcit tan nombrós com la sorra de la vora de la mar, amb molts carros i cavalls. 5 Tots ells es van aliar i anaren a acampar plegats vora les aigües de Merom, decidits a atacar els israelites.

6 El Senyor digué a Josuè:

--No tinguis por d'ells. Demà, en aquesta mateixa hora, els faré caure tots davant d'Israel. Tallaràs els braons dels seus cavalls i cremaràs els seus carros de guerra.

7 Josuè i tot el seu exèrcit es van llançar per sorpresa damunt els enemics vora les aigües de Merom. 8 El Senyor els va fer caure en mans dels israelites, que els van derrotar i perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Maim i, a l'est, fins a la vall de Mispà. La desfeta va ser tan gran que no hi deixaren cap supervivent. 9 Josuè va fer tal com el Senyor li havia ordenat: va tallar els braons dels cavalls de l'enemic i va cremar els seus carros de guerra.

10 Tornant de la batalla, Josuè es va apoderar d'Hassor, que antigament havia estat la capital de tots aquells reialmes. Va executar el seu rei 11 i consagrà a l'extermini tots els seus habitants passant-los a tall d'espasa. No en va deixar cap de viu, i calà foc a la ciutat. 12 Josuè s'apoderà de tots aquells reis i de totes les seves ciutats, i els consagrà tots a l'extermini, els reis i els habitants, passant-los a tall d'espasa, tal com havia manat Moisès, servent del Senyor. 13 Però Israel no va calar foc a cap de les ciutats edificades sobre els turons: Josuè només va fer incendiar Hassor. 14 Els israelites es repartiren el botí i el bestiar d'aquelles ciutats. Van passar, però, a tall d'espasa els seus habitants, fins a exterminar-los. No van deixar-hi cap supervivent. 15 Tal com el Senyor ho havia manat al seu servent Moisès, aquest ho va manar a Josuè, que va complir-ho tot exactament.

16 Josuè, doncs, va conquerir tot el país: la Muntanya, tot el Nègueb, la regió de Goixen, la Xefelà, l'Arabà i les muntanyes d'Israel amb les seves planes. 17 Des del Mont Pelat, que s'aixeca prop de Seïr, fins a Baal-Gad, a la gran vall del Líban, al peu de l'Hermon, va capturar i executar tots els reis d'aquells territoris. 18 A Josuè, la guerra contra tots aquests reis li va costar molt de temps, 19 perquè no hi hagué cap ciutat que fes un tractat de pau amb Israel, tret dels hivites que habitaven a Gabaon; per això, totes les altres ciutats hagueren de ser conquerides militarment. 20 El Senyor havia decidit que els seus habitants endurissin el cor i fessin la guerra contra Israel. Així, sense clemència, havien de ser consagrades a l'extermini, tal com el Senyor havia manat a Moisès.

21 En aquella mateixa època, Josuè va destruir els anaquites que habitaven a la Muntanya, a Hebron, a Debir, a Anab, tota la regió muntanyosa de Judà i d'Israel. Josuè els consagrà a l'extermini, amb les seves ciutats. 22 No van quedar anaquites en tot el país d'Israel. Només en van quedar uns quants a Gaza, a Gat i a Asdod. 23 Tal com el Senyor havia dit a Moisès, Josuè va conquerir tot el país i el donà a Israel en heretat repartint-lo entre les tribus. Llavors el país va reposar de la guerra.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?