LECTURA Dissabte 21 d’Octubre Apocalipsi 18 i Josuè 18

Dissabte 21 d’Octubre

Apocalipsi 18

1 Després d'això, vaig veure un altre àngel molt poderós que baixava del cel. L'esclat de la seva glòria va il·luminar tota la terra, 2 i cridà amb veu potent:

--Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s'ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs, de tots els ocellots impurs i de totes les bèsties impures i detestables! 3 Havia embriagat totes les nacions amb el vins i les orgies de la seva prostitució; els reis de la terra s'havien prostituït amb ella, i els mercaders de tota la terra s'havien enriquit amb el seu luxe exorbitant.

4 Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel:

--Sortiu d'aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran; 5 perquè la muntanya dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu té presents les seves injustícies. 6 Pagueu-li amb la seva mateixa moneda, torneu-li el doble del que ha fet, ompliu el doble la copa que ella omplia. 7 En la mateixa mesura en què s'havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia: "Jo governo com a reina; no sóc viuda ni mai portaré dol." 8 Per això ara, en un sol dia, veurà els flagells que li cauran al damunt: mort, dol, fam i el foc que la consumirà. Perquè el Senyor Déu, que l'ha condemnada, és poderós.

9 Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella. 10 De lluny estant, per por del seu suplici, exclamaran: «Ai, ai, gran capital, Babilònia, ciutat poderosa! En una hora t'ha arribat la condemna!»

11 També els mercaders de la terra ploraran i es lamentaran per ella, perquè ja ningú no els comprarà la mercaderia: 12 or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i escarlata, fusta de tuia, objectes de vori i de fustes precioses, d'aram, de ferro i de marbre; 13 el cinnamom i l'amom, aromes, ungüents i resines, vi i oli, farina blanca i blat, animals de càrrega i ramats, cavalls i carros, esclaus i vides humanes. 14 Els fruits de tardor que tant desitjaves s'han esvaït, has perdut opulències i esplendors, i no tornaran mai més.

15 Els mercaders que ella havia enriquit s'aturaran lluny, per por del seu suplici, ploraran i es lamentaran 16 dient: «Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d'escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles! 17 En una hora s'ha perdut tanta riquesa!»

Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar, s'aturaran lluny, 18 veuran el fum del seu incendi i exclamaran: «Qui es podia comparar a la gran capital?» 19 I es tiraran terra al cap i, plorant i lamentant-se, exclamaran: «Ai, ai, la gran capital que amb la seva opulència havia enriquit tots els qui solquen la mar! En una hora ha quedat devastada!»

20 Alegra-te'n, cel, i també vosaltres, el poble sant, els apòstols i els profetes: Déu l'ha condemnada i us ha fet justícia.

21 Després un àngel poderós va aixecar una pedra grossa com una mola de molí i la llançà al mar tot dient:

--Amb la mateixa violència serà precipitada Babilònia, la gran capital, i no la trobaran mai més! 22 Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els qui canten acompanyant-se amb la cítara, ni els cors de veus, ni els qui toquen flautes o trompetes; ningú no hi trobarà mai més artesans de cap mena, ningú no hi sentirà el so de la mola. 23 La llum dels gresols no brillarà més dintre teu; ningú no hi sentirà més el cant del nuvi i de la núvia. I és que tu comerciaves amb els qui dominaven el món i enganyaves tots els pobles amb les teves bruixeries; 24 i estàs tacada amb la sang dels profetes i del poble sant, i amb la de tots els qui han estat immolats a la terra.

Josuè 18

1 Després de sotmetre el país, tota la comunitat d'Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament.

2 Però, de les tribus israelites, n'hi havia set que encara no havien rebut la seva heretat. 3 Josuè, doncs, va dir a aquells israelites:

--Què espereu a prendre possessió del país que us dóna el Senyor, Déu dels vostres pares? 4 Trieu tres homes de cada una de les vostres tribus. Jo els enviaré a recórrer el país; ells en faran la descripció, seguint cada un la seva part, i després tornaran a trobar-me. 5 Dividireu el país en set parts. La tribu de Judà es quedarà en el seu territori, al sud, i la casa de Josep, en el seu, al nord. 6 Prepareu, doncs, una descripció de les set parts i feu-me-la arribar. Llavors, a la presència del Senyor, el nostre Déu, jo sortejaré quina part correspon a cada una de les tribus. 7 La tribu de Leví no rebrà cap territori en l'herència que us toca, ja que la seva heretat és ser sacerdots al servei del Senyor. Pel que fa a la tribu de Gad, la de Rubèn i la meitat de la tribu de Manassès, ja van rebre la seva heretat, la que Moisès, servent del Senyor, els va donar a la banda oriental del Jordà.

8 Aquells homes van sortir a recórrer el país. Abans d'anar-se'n, Josuè els donà aquestes instruccions:

--Recorreu el país i prepareu-ne la descripció. Quan tornareu, jo mateix en sortejaré les parts, a la presència del Senyor, aquí a Siló.

9 Els homes van recórrer tot el país. Van preparar una descripció escrita de les set parts amb la llista de les ciutats de cada una, i després tornaren al campament de Siló per presentar l'escrit a Josuè. 10 Llavors Josuè va sortejar aquestes parts, a la presència del Senyor, i les va repartir allà mateix entre els israelites.

11 El primer territori assignat per sorts va ser per als clans de la tribu de Benjamí. Estava situat entre el dels descendents de Judà i el dels descendents de Josep. 12 La frontera septentrional començava al Jordà, pujava pel costat nord de Jericó i seguia cap a l'oest, a través de la regió muntanyosa, fins al desert de Betaven. 13 Des d'allà, continuava pel costat sud de Luz, és a dir, Betel, i baixava cap a Atrot-Órec per la muntanya que hi ha al sud de Bethoron de Baix. 14 A l'oest d'aquesta muntanya, la frontera girava i seguia cap al sud, per a anar a parar a Quiriat-Baal, anomenada també Quiriat-Jearim, ciutat de la tribu de Judà. Aquesta era la frontera occidental.

15 La frontera meridional començava al terme de Quiriat-Jearim, continuava cap a Iïm i anava a parar a les fonts de les aigües de Neftóah. 16 Des d'allà, baixava fins al peu de la muntanya que domina la vall de Benhinnom, al nord de la vall dels Rafaïtes. Baixava cap a la vall d'Hinnom pel costat sud del territori dels jebuseus, fins a la font de Roguel. 17 Llavors girava cap al nord en direcció a Bet-Xèmeix, i després en direcció a Guelilot, enfront de la pujada d'Adummim. Baixava després fins a la roca de Bóhan, nom d'un dels fills de Rubèn, 18 continuava pel costat nord, en direcció a l'Arabà, i baixava fins a la mateixa Arabà. 19 Després passava pel costat nord de Bethoglà i arribava a l'extrem nord del Mar Mort, on desemboca el Jordà. Aquesta era la frontera meridional. 20 El Jordà feia de frontera oriental.

Aquesta va ser l'heretat dels clans de Benjamí i les fronteres que la delimitaven.

21 Les ciutats dels clans de Benjamí eren Jericó, Bethoglà, Émec-Quessís, 22 Betaarabà, Semaraim, Betel, 23 Avim, Parà, Ofrà, 24 Quefar-Aammonà, Ofní i Gueba: dotze ciutats amb els pobles del voltant. 25 I, a més, Gabaon, Ramà, Beerot, 26 Mispè, Quefirà, Mossà, 27 Rèquem, Irpeel, Taralà, 28 Selà, Èlef, Jebús, és a dir, Jerusalem, Guibà, Quiriat-Jearim: catorze ciutats amb els pobles del voltant.

Aquesta va ser l'heretat dels clans de Benjamí.

PREGUNTES- REFLEXIÓ

                               

1- Què m'ensenya aquesta porció de la Paraula sobre la meva responsabilitat?

2- Com penso aplicar-ho a la meva vida diària?